La Unió Europea pressiona amb sancions Rússia per la invasió a Ucraïna, sent conscient que són un bumerang. Empreses agroalimentàries i turístiques catalanes contemplen l’escenari amb creixent inquietud. Catalunya, amb la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre com a preferents, són la destinació de la meitat dels turistes russos que el 2019 van viatjar a l’Estat, amb una despesa de 1.400 milions. Segur que el sector s’està afanyant a buscar recanvis en altres mercats, però aquests camins no s’obren d’un dia per un altre, i menys en una Europa en conflicte bèl·lic. L’agricultura catalana ja té experiència en sancions a Rússia: el 2015, i arran precisament de l’annexió de Crimea, el Kremlin s’hi va tornar tancant el mercat rus a la fruita dolça de Ponent i la Ribera d’Ebre. Abocava a la reconversió i a pèrdues sovint inassumibles uns pagesos ja durament pressionats pels preus ruïnosos de la gran distribució. Ara, som a quinze dies del desastre als secans catalans per la falta de pluja: minsa collita de cereals, segur. Per rematar-ho, el moresc ucraïnès no arriba i el preu del pinso s’enfilarà. És a dir, extra de costos a la ramaderia, sector clau en la balança exportadora catalana.

Mentre l’euro ja retrocedeix enfront del dòlar, una inflació enfilada continuarà devorant les butxaques, encara amb l’interrogant sobre l’aixeta del gas sobre la taula. D’acord, no podem restar impassibles davant la salvatjada de Putin, i en pagarem un preu. Ara bé, la UE ha d’adoptar mesures urgents per intentar contenir el potencial desestabilitzador que tenen les sancions. Aquí.