La Unió Euro­pea pres­si­ona amb san­ci­ons Rússia per la invasió a Ucraïna, sent cons­ci­ent que són un bume­rang. Empre­ses agro­a­li­mentàries i turísti­ques cata­la­nes con­tem­plen l’esce­nari amb crei­xent inqui­e­tud. Cata­lu­nya, amb la Costa Dau­rada i les Ter­res de l’Ebre com a pre­fe­rents, són la des­ti­nació de la mei­tat dels turis­tes rus­sos que el 2019 van viat­jar a l’Estat, amb una des­pesa de 1.400 mili­ons. Segur que el sec­tor s’està afa­nyant a bus­car recan­vis en altres mer­cats, però aquests camins no s’obren d’un dia per un altre, i menys en una Europa en con­flicte bèl·lic. L’agri­cul­tura cata­lana ja té experiència en san­ci­ons a Rússia: el 2015, i arran pre­ci­sa­ment de l’annexió de Cri­mea, el Krem­lin s’hi va tor­nar tan­cant el mer­cat rus a la fruita dolça de Ponent i la Ribera d’Ebre. Abo­cava a la recon­versió i a pèrdues sovint inas­su­mi­bles uns page­sos ja dura­ment pres­si­o­nats pels preus ruïnosos de la gran dis­tri­bució. Ara, som a quinze dies del des­as­tre als secans cata­lans per la falta de pluja: minsa collita de cere­als, segur. Per rema­tar-ho, el moresc ucraïnès no arriba i el preu del pinso s’enfi­larà. És a dir, extra de cos­tos a la rama­de­ria, sec­tor clau en la balança expor­ta­dora cata­lana.

Men­tre l’euro ja retro­ce­deix enfront del dòlar, una inflació enfi­lada con­ti­nuarà devo­rant les but­xa­ques, encara amb l’inter­ro­gant sobre l’aixeta del gas sobre la taula. D’acord, no podem res­tar impas­si­bles davant la sal­vat­jada de Putin, i en paga­rem un preu. Ara bé, la UE ha d’adop­tar mesu­res urgents per inten­tar con­te­nir el poten­cial deses­ta­bi­lit­za­dor que tenen les san­ci­ons. Aquí.