Salvat. La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol va firmar ahir l’arxivament de la triple investigació que tenia oberta contra Joan Carles de Borbó al·legant que els presumptes delictes estan prescrits o que els fets es van cometre quan estava protegit per la inviolabilitat que li atorga la Constitució. El fiscal en cap anticorrupció, Alejandro Luzón, va firmar els decrets d’arxivament de les diligències obertes fa més de dos anys deixant constància que no es presentarà querella contra l’emèrit.

En els dos decrets la fiscalia cita tots els fets pels quals s’ha investigat el pare de Felip VI: la presumpta comissió milionària que hauria cobrat de l’Aràbia Saudita per la seva mediació en l’adjudicació de les obres del TAV a la Meca, l’ús de targetes opaques i la presumpta ocultació de fons a l’illa de Jersey. I conclou que no és possible perseguir penalment l’emèrit per la seva condició d’inviolable mentre va ser cap d’estat, per la prescripció dels fets, per les regularitzacions fiscals i per falta d’indicis en altres casos.

En relació amb els fons rebuts el 2008 per la fundació panamenya Lucum en un compte del banc Mirabeaud de Ginebra, el titular real del qual va ser Joan Carles de Borbó, s’han identificat quotes defraudades a la hisenda pública a l’IRPF dels exercicis del 2008 al 2012 que superen amb escreix l’import de 120.000 euros anuals que el Codi Penal estableix com a llindar del delicte. La possible responsabilitat penal dels exercicis del 2008 al 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte. No així la corresponent a l’exercici del 2012, que, no obstant això, tampoc seria susceptible de retret penal, ja que en aquella data i fins al 19 de juny del 2014 Joan Carles I estava protegit per la inviolabilitat que la Constitució espanyola reconeix al cap de l’Estat, tal com s’analitza en el decret d’arxivament.

Sobre les transferències efectuades per Sanginés Krause, la fiscalia assegura que no hi ha constància de cap contraprestació per les transferències efectuades entre els anys 2016 i 2019 a Murga Mendoza i de les quals ha estat beneficiari directe o indirecte l’emèrit. Aquestes transferències constitueixen donacions subjectes a l’impost de successions i donacions.

Pel que fa a la fortuna oculta a l’illa de Jersey, a través del trust The JRM 2004, la fiscalia assenyala que entre els anys 2004 i 2021 “no hi ha cap indicii que permeti vincular-lo” amb el rei “ni en la seva gestió ni en la capacitat per disposar dels fons; en cap moment ha tingut la condició de beneficiari del trust ni consta que li hagi estat ingressada cap quantitat als seus comptes”, diu la fiscalia, que accepta les regularitzacions fetes.

D’altra banda, la fiscalia explica en un comunicat que s’han identificat quotes defraudades a Hisenda en l’IRPF dels exercicis 2008 a 2011 a través de la fundació Lucum “en un compte al banc Mirabeaud de Ginebra, el titular real del qual es Joan Carles de Borbó, que “superen amb escreix l’import de 120.000 euros que l’article 305 del Codi Penal estableix com a llindar del delicte”. Tot i això, el fiscal explica que la possible responsabilitat penal dels exercicis del 2008 al 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte.

La decisió de la fiscalia obre la porta al retorn del pare de Felip VI a l’Estat espanyol, d’on va fugir el 3 d’agost del 2020 assetjat pels escàndols de corrupció. La setmana que ve, l’emèrit podria aclarir el seu futur. El seu advocat, Javier Sánchez-Junco, va anunciar ahir que valorarà “la setmana vinent” la decisió de la fiscalia, a la vegada que es farà ressò també de les decisions que pugui adoptar.