Rússia va intensificar ahir els combats i bombardejos a Ucraïna, on l’èxode de refugiats ja supera el milió i mig de persones i el setge s’estreny sobre les principals ciutats, inclosa Kíiv. Odessa i Mariúpol, al sud, resisteixen l’ofensiva invasora per completar el domini sobre la costa septentrional del mar Negre.

El president rus, Vladímir Putin, va insistir que mantindrà l’“operació especial”, iniciada el 24 de febrer, fins que acabi la resistència i el país veí accepti les demandes de Moscou, segons va revelar l’agència estatal russa RIA Nóvosti citant fonts del govern.

Així mateix ho va comunicar en conversa telefònica amb els diversos líders internacionals que ahir li van demanar sense èxit que apliqués un alto el foc immediat, com ara els presidents de Turquia i França, Recep Tayyip Erdogan i Emmanuel Macron, i el primer ministre israelià, Nafatí Bennett.

Segons l’Elisi, Putin no pensa cedir en els quatre objectius que s’ha marcat a Ucraïna i que vol veure complerts de grat o per força: la “desnazificació” del país, la desmilitarització i el reconeixement de les independències de Crimea i del Donbass, a l’est d’Ucraïna.

El cap del Kremlin va assegurar a Macron que no té la intenció d’atacar les instal·lacions nuclears d’Ucraïna, després de l’atac rus de divendres a la central de Zaporíjia, que va causar un incendi en un edifici administratiu pròxim als sis reactors i el temor d’una expansió del conflicte.

A Ucraïna, l’evacuació de la població civil de l’estratègica ciutat portuària de Mariúpol va fracassar ahir per segon dia consecutiu a causa dels bombardejos dels russos, segons van denunciar les autoritats ucraïneses.

L’evacuació de la població de la localitat, de 450.000 habitants, s’havia de dur a terme a partir de tres punts mitjançant autobusos municipals i, seguint la ruta prevista i en una columna, en transport privat. Però els atacs continuats van impedir que els civils poguessin acudir als punts de concentració.

Des de Nova York, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va qualificar d’“absolutament essencial” l’establiment d’una “pausa dels combats” per permetre l’evacuació de civils de les ciutats assetjades. Ciutats com ara Khàrkiv i Irpin, prop de Kíiv, van tornar a ser bombardejades pels russos. Els atacs també es van intensificar pels voltants de Kíiv, mentre que el govern ucraïnès va informar de la destrucció de l’aeroport civil de Vínnitsia, situat al sud-oest de la capital.

En les seves converses amb els líders internacionals, Putin va negar que els civils siguin un objectiu militar i va culpar les autoritats ucraïneses de deixar-los sortir de les ciutats assetjades. La invasió russa d’Ucraïna, iniciada avui fa dotze dies, ha causat ja més de 2.000 civils morts, segons les últimes xifres provisionals del Servei Estatal d’Emergència ucraïnès, i la fugida de més d’un milió de persones, segons fonts de l’ONU. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i l’exprimera ministra Iúlia Timoixenko van tornar a fer crides als governs occidentals perquè imposin una zona d’exclusió aèria sobre Ucraïna, una opció que l’OTAN va descartar la setmana passada amb l’argument que no vol entrar en guerra amb Rússia.

Mentrestant, a Rússia, milers de persones van respondre ahir a la crida del líder opositor Aleksei Navalni –actualment a la presó– per manifestar-se contra la guerra a les principals ciutats del país.

Segons les autoritats russes, hi va haver almenys 3.500 detinguts entre el total de 5.200 persones que van participar en les protestes. La més nombrosa va tenir lloc a Moscou, amb uns 2.500 assistents, dels quals 1.700 van ser arrestats. A la mobilització de Sant Petersburg hi van participar 1.500 persones i la meitat aproximadament van ser detingudes.