El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg; el primer ministre de Letònia, Krisjanis Karins; el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, han reiterat aquest dimarts a Letònia el seu compromís amb al reforç del flanc oriental de l’Aliança Atlàntica i han renovat el seu suport a Ucraïna.

Tots quatre s’han reunit aquest dimarts la base militar letona d’Adazi, la més gran del país i a 120 quilòmetres de la frontera amb Rússia, per mostrar una imatge d’unitat contra la invasió russa d’Ucraïna i condemnar les accions del president rus, Vladímir Putin.

Karins, amfitrió de la trobada, ha declarat als mitjans que la presència de l’OTAN a Letònia queda reforçada per les decisions de l’Estat espanyol i el Canadà d’enviar més tropes al Grup de Batalla de la Presència Avançada Reforçada, que té la seva base a Adazi. El cap del govern letó ha anunciat la seva intenció d’augmentar la despesa militar al 2,5% del Producte Interior Brut (PIB) de Letònia. “Som un país petit però formem part de l’aliança militar més poderosa del món i contribuïm a ella”, ha dit Karins.

Letònia ha lliurat a Ucraïna míssils antiaeris Stinger i munició, així com equipament militar. Mitjans locals han informat que els enviaments d’armes des de Letònia van arribar la vigília del començament de la invasió russa, el 23 de febrer.

De la seva banda, Stoltenberg ha advertit que iniciar una guerra significa “un cost devastador per a la gent” d’Ucraïna i que Putin ha subestimat tant la capacitat d’Ucraïna per a resistir com la solidaritat de l’Aliança Atlàntica, que ha donat un impuls “sense precedents” al seu flanc oriental.

El dirigent de l’OTAN ha destacat que tant el Canadà com l’Estat espanyol han anunciat un increment de la seva participació al grup estacionat a Letònia.

Trudeau, que ha estat acompanyat de la ministra de Defensa, Anita Anand, ha anunciat que el Canadà ampliarà la seva presència rotatòria a la regió bàltica, a l’anomenada Operation Reassurance, un any més que el límit establert, en 2023.  Anand ha detallat que 460 efectius militars canadencs més arribaran a Letònia, així com una fragata i avions de l’Armada per a patrullar la mar Bàltica.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha defensat continuar acordant de forma consensuada sancions a Rússia. Sánchez ha avançat que aquesta és una qüestió que es debatrà a la reunió informal de líders de la UE d’aquesta setmana en Versalles (França).

Després de la compareixença conjunta davant la premsa, Sánchez s’ha reunit amb el contingent espanyol desplegat en Adazi i ha felicitat els seus els efectius per la seva tasca, que ha assegurat que omple d’orgull a Espanya. Sánchez ha volgut tenir un gest cap a les militars espanyoles de la missió en el Dia Internacional de la Dona i ha mantingut una breu trobada amb elles.

És la segona vegada en vuit mesos que el president del govern espanyol visita aquesta base de l’OTAN, en la qual fins ara hi havia 350 militars espanyols i als quals s’hi han de sumar 150 més que el govern envia com a reforç per la situació a Ucraïna.

La missió espanyola disposa de sis carros de combat Leopardo 2 E, 15 vehicles de combat d’Infanteria (VCI) Pizarro, altres mitjans mecanitzats com el transport eruga cuirassat (TOA) M-113, morters pesats, vehicles de combat de Sapadors i míssils antitanc Spike.

El reforç del contingent espanyol s’emmarca en els plans de resposta aprovats pels països de l’OTAN per preservar la pau i la seguretat després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia.

En la reunió amb el primer ministre de Letònia, i que ha obert seva agenda a Riga, Sánchez ha rebut l’agraïment de Krisjanis Karins pel desplegament de militars espanyols al seu país.

Tots dos han analitzat l’agenda de la cimera de líders de la Unió Europea (UE) que se celebrarà A Versalles a partir del dijous, amb especial atenció sobre el debat que hi haurà sobre energia amb la finalitat que la Unió Europea busqui alternatives al gas provinent de Rússia.