Segu­ra­ment està rela­ci­o­nada amb la falta de tra­dició de col·labo­ració en el tei­xit empre­sa­rial català. Les empre­ses s’han con­cen­trat a fac­tu­rar, obrir mer­cats, vigi­lar la tre­so­re­ria i no han son­de­jat ni tan sols qui tenen al cos­tat. Fa uns dies vaig visi­tar Pala­fru­gell, on hi ha dos polígons indus­tri­als amb mol­tes par­cel·les i una gran qua­li­tat, però total­ment des­co­ne­guts mal­grat que molta gent els ha de tra­ves­sar per anar a les plat­ges de Cale­lla i Tama­riu. A la tro­bada hi havia una vin­tena d’empre­sa­ris que s’aca­ben de cons­ti­tuir en asso­ci­ació, i ells matei­xos s’estra­nya­ven que fins ara no hagues­sin fet res junts. A València, Canàries o Galícia sí que tenen més inte­ri­o­rit­zat l’asso­ci­a­ci­o­nisme.

Abso­lu­ta­ment. Un empre­sari de Molins de Rei em comen­tava que a l’aero­port del Prat va des­co­brir, després d’una con­versa oca­si­o­nal amb un altre pas­sat­ger, que com­par­tien polígon i d’aquí va néixer un pro­jecte de col·labo­ració. Les empre­ses d’un polígon sovint són grans des­co­ne­gu­des, per això una de les coses bàsiques de l’asso­ci­a­ci­o­nisme és com­par­tir infor­mació i conei­xe­ment. El que passa és que aquest 14% d’asso­ci­a­ci­o­nisme s’ha ini­ciat, en molts casos, perquè hi havia algun pro­blema al polígon. S’han ajun­tat perquè el pro­blema se solu­cionés i després l’asso­ci­ació ha que­dat morta. El que nosal­tres inten­tem és fer veure a l’empre­sa­riat que es poden fer pro­jec­tes col·labo­ra­tius perquè en sur­tin coses posi­ti­ves.

Sí, aquí hi ha jun­tes de com­pen­sació i agru­pació de tota mena. Des de fa cinc anys, la UPIC està tre­ba­llant amb l’Agència de Desen­vo­lu­pa­ment Econòmic de l’AMB (Àrea Metro­po­li­tana de Bar­ce­lona) en temes d’asso­ci­a­ci­o­nisme, i durant la covid hem acon­se­guit que es cons­tituïssin qua­tre asso­ci­a­ci­ons. Gran èxit!

Sí, amb la covid la gent ha vist que al cos­tat pot tenir socis, proveïdors o cli­ents. El polígon s’ha de veure com una con­cen­tració d’acti­vi­tat econòmica en xarxa i amb la pos­si­bi­li­tat de fer coses ple­gats.

La UPIC pretén la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat dels polígons per, com a objec­tiu últim, millo­rar el tei­xit empre­sa­rial. Cal pen­sar que un polígon és un con­tin­gut i un con­ti­nent. Sovint hi va haver un pro­mo­tor que el va aixe­car i després va mar­xar, i de vega­des l’ajun­ta­ment al qual per­tany no es cons­ci­ent del que hi passa. Aquí es tracta de fer veure als ajun­ta­ments que tenen uns polígons que gene­ren riquesa i feina, i a les matei­xes empre­ses que es reco­ne­guin entre si i que col·labo­rin.

Bé, una mica sí.

Hi ha de tot. Els que estem a la UPIC hem estat a l’empresa pri­vada i a l’admi­nis­tració pública, i el fet de par­lar els dos idi­o­mes és cru­cial. L’admi­nis­tració pública és garan­tista, i per això té uns tem­pos dife­rents dels que té l’empresa, que reclama solu­ci­ons ràpides. Quan nosal­tres impul­sem una asso­ci­ació dema­nem que se signi un con­veni d’inten­ci­ons de reco­nei­xe­ment d’allò que fa un i allò que fa l’altre per què si no, no pro­gres­sa­ran. L’altre dia estava en un ajun­ta­ment de l’Alt Penedès i la regi­dora de pro­moció econòmica, que també és l’alcal­dessa, tenia molt inte­ri­o­rit­zat que el polígon era una de les fonts de riquesa del seu muni­cipi i que s’ha de cui­dar.

M’agra­da­ria dir que sí, però no podem gene­ra­lit­zar. I això es veu quan hi ha un relleu a l’alcal­dia i es tor­nen a can­viar les pri­o­ri­tats. No hi ha con­tinuïtat.

Bé, als pres­su­pos­tos muni­ci­pals, la part dedi­cada a pro­moció econòmica sol ser magra sem­pre. Se suposa que les empre­ses ja tenen diners, que inver­tei­xen i que s’espa­vi­len soles. La diferència la solen mar­car les per­so­nes. Si un ajun­ta­ment té un bon equip de pro­moció econòmica, es nota moltíssim.

Que sap ges­ti­o­nar pro­jec­tes i que és cre­a­tiu. A Ripo­llet estan fent un pro­jecte de dina­mit­zació de polígons invo­lu­crant dife­rents col·lec­tius de la loca­li­tat que és sor­pre­nent. Han coin­ci­dit una regi­dora que vol fer coses amb una res­pon­sa­ble de pro­moció cre­a­tiva.

No hi ha una llei de polígons, però ara tenim les APEU, les àrees de pro­moció econòmica urbana, que són un molt bon ins­tru­ment. Estan basa­des en els BID (busi­ness impro­ve­ment dis­trict) anglo­sa­xons o en les EGM (enti­tats de gestió i moder­nit­zació) del País Valencià, la més notòria de les quals és Parc Sagunt. Al final és una figura que impulsa l’asso­ci­a­ci­o­nisme, bàsica­ment, però molt ben entès.

L’APEU és una asso­ci­ació pri­vada, però que no s’acaba de cons­ti­tuir si no té l’apro­vació defi­ni­tiva del ple d’un ajun­ta­ment. Per tant, hi ha repre­sen­tants de les empre­ses i del con­sis­tori, és a dir que els obliga a enten­dre’s, la qual cosa està molt bé. D’altra banda, si més del 50% dels titu­lars de dret de pos­sessió, llo­ga­ters o pro­pi­e­ta­ris diuen que enda­vant amb l’APEU, això obliga tots els que estan dins del perímetre de l’APEU a pagar una quota, que no cal que sigui gaire ele­vada, però que fa que tot­hom se senti inter­pel·lat. I el que real­ment importa és que l’objec­tiu ha de ser d’interès gene­ral.

Hi ha tres vies per cons­ti­tuir l’APEU: per ini­ci­a­tiva d’un ajun­ta­ment, d’una asso­ci­ació o, si no hi ha asso­ci­ació, un 25% de les empre­ses la poden impul­sar. El que passa és que l’ajun­ta­ment ha de tenir el suport d’una asso­ci­ació ter­ri­to­rial. De fet, nosal­tres estem aju­dant a crear dos APEU, una impul­sada per una asso­ci­ació, a Riu­de­llots de la Selva, i una altra per l’ajun­ta­ment d’Olèrdola, al polígon de Sant Pere Molanta. N’hi ha unes quinze o vint en marxa a tot Cata­lu­nya. La Gene­ra­li­tat i la Dipu­tació de Bar­ce­lona estan donant sub­ven­ci­ons per a la cre­ació d’APEU i hi ha molta gent que està a l’expec­ta­tiva.

Un dels pro­ble­mes que tenim és el de l’obso­lescència de les naus. Cata­lu­nya té 1.442 PAE (polígon d’acti­vi­tat econòmica), segons el SIPAE, i el 70% són d’abans de l’any 2000. Hi ha una tasca de reno­vació a fer molt impor­tant.

Hi ha muni­ci­pis que infor­men de polígons que només tenen una empresa. El mapa de Cata­lu­nya està ple de taques. Cal fer una orde­nació, perquè hi ha polígons que tenen espais aban­do­nats. Hem de repen­sar alguns polígons i pot­ser fer que es con­ver­tei­xin en altres coses que pot­ser no han de ser per a acti­vi­tat econòmica si aquell ter­ri­tori no ho està dema­nant. També hi ha un pro­blema de matc­hing; d’una banda, l’AMB neces­sita sòl per a noves implan­ta­ci­ons; en canvi, hi ha molta nau obso­leta deso­cu­pada perquè no reu­neix les carac­terísti­ques necessàries. Pot­ser s’hau­rien de tirar a terra, però qui n’assu­meix el cost? O se n’ha de can­viar l’ús pel qual estava pre­vista, i ales­ho­res hi entra Urba­nisme perquè cal modi­fi­car el PGM i tot es com­plica.

Nosal­tres hem fet un pla d’acció dels polígons de la comarca del Segrià, excepte Lleida, i és cert que hi ha muni­ci­pis envol­tats de polígons mal senya­lit­zats, però també et tro­bes polígons fantàstics. De vega­des pequem de cen­tra­lisme bar­ce­loní i pen­sem que tot Cata­lu­nya està mala­ment només perquè és el que veiem a prop. No estem tan mala­ment, però això no vol dir que no s’hagi de fer feina.

Sí, allò que els urba­nis­tes ano­me­nen “la per­me­a­bi­li­tat”. Hem de cer­car que hi hagi més inter­re­lació entre els habi­tants de la loca­li­tat i els tre­ba­lla­dors del polígon. Un dels eixos de tre­ball de la UPIC és huma­nit­zar els polígons. Cer­ta­ment els resi­dent viuen d’esquena als polígons, perquè tenen mala imatge, perquè ser poli­go­ner és dolent. Si acon­seguíssim que els empre­sa­ris tre­ba­lles­sin més amb la gent dels nuclis urbans, els boti­guers, els alum­nes de les esco­les... tot començaria a can­viar. Per exem­ple, per què no es pot ofe­rir que les empre­ses d’ali­men­tació i res­tau­ració de la loca­li­tat facin men­jar per als tre­ba­lla­dors del polígon? Per això és tan impor­tant l’asso­ci­ació.

De vega­des hi ha un pro­blema amb els usos, com comen­tava abans. Ini­ci­a­ti­ves tan ele­men­tals per millo­rar un polígon i la qua­li­tat de vida dels que hi tre­ba­llen, com ara ins­tal·lar-hi un par­vu­lari, una ludo­teca o un gimnàs poden aca­bar en fracàs per aquest tema. Perquè cal modi­fi­car el pla d’usos muni­ci­pal i aquí entra en joc la volun­tat o les pri­o­ri­tats de l’equip de govern. Massa sovint el polígon no és pri­o­ri­tari.

Sí, és així. Massa sovint s’oblida que el polígons no són espais físics buits, són llocs on hi ha per­so­nes tre­ba­llant... i després sen­tim que hi ha hagut tal roba­tori o tal agressió. Per què mol­tes dones seguei­xen aga­fant el cotxe per anar als polígons? Perquè se sen­ten inse­gu­res. I per què? Perquè l’enllu­me­nat no és cor­recte, o perquè la parada de bus no està en con­di­ci­ons i pre­fe­rei­xen no aga­far el trans­port públic, i això inci­deix en la mobi­li­tat i en la sos­te­ni­bi­li­tat. De vega­des peti­tes actu­a­ci­ons fan millo­rar les coses.

La Gene­ra­li­tat està a punt de fer una con­vo­catòria d’ajuts per millo­rar la con­nec­ti­vi­tat dels polígons i hi estem col·labo­rant per fer-la tan per­me­a­ble com sigui pos­si­ble a tot el ter­ri­tori. Però fa un any esperàvem que arri­bes­sin aquests fons i que tin­gues­sin un gran impacte i ara estem veient que més aviat no, que arri­ba­ran amb comp­ta­go­tes i molt divi­dits en par­ti­des molt con­cre­tes. Les empre­ses poden acce­dir a algu­nes con­vo­catòries, però sense asso­ci­a­ci­ons serà difícil que un polígon rebi aquests ajuts.

Rotun­da­ment, sí. De fet, és al si de les asso­ci­a­ci­ons on s’estan fent deu­res, tre­ba­llant per fer plans d’acció a curt i mitjà ter­mini en àmbits com comu­ni­tats energètiques locals, gestió de resi­dus, xarxa de fibra òptica o ciber­se­gu­re­tat. Com que no sabem encara l’ori­en­tació dels fons han d’estar pre­pa­ra­des.

Un dels nos­tres socis, Con­cen­tració Indus­trial Valle­sana, un parc indus­trial a cavall dels muni­ci­pis de Mon­tornès del Vallès i Mont­meló, està mirant de fer un pro­jecte de traçabi­li­tat de resi­dus i d’opti­mit­zació de recur­sos. En aquest PAE, hi ha empre­ses químiques tan potents com Henkel Ibèrica, que per si soles fan temes de sos­te­ni­bi­li­tat i tenen molt clar que volen implan­tar pro­jec­tes d’auto­con­sum. Però al si de l’asso­ci­ació, que fa molts anys que exis­teix, hi ha la volun­tat d’esten­dre aquests pro­jec­tes al con­junt del polígon. Hem d’apro­fi­tar que el fet que hi hagi empre­ses trac­to­res.

Sí, pot ser un ele­ment trac­tor, sem­pre que l’empresa gran tin­gui la consciència que ha de col·labo­rar amb les pimes que l’envol­ten.

Hi ha mol­tes coses que es poden fer per millo­rar la mobi­li­tat, sovint lli­ga­des amb la digi­ta­lit­zació. Per exem­ple, es poden posar sen­sors a les entra­des i sor­ti­des dels polígons i veure si aque­lla mobi­li­tat que ens pen­sem que és molt dolenta, no ho és tant, o si està con­cen­trada en unes hores del dia, i ales­ho­res fer un pla de mobi­li­tat. També es pot fer que les empre­ses facin plans de des­plaçaments d’empresa i esbri­nar si els tre­ba­lla­dors venen dels muni­ci­pis pro­pers i si es poden implan­tar actu­a­ci­ons com trans­port a la demanda o car­re­ga­dors de vehi­cles elèctrics, etc. En aquest àmbit de la mobi­li­tat, tenim com a soci el grup Moven­tia. La UPIC té la capa­ci­tat que té, i no podem arri­bar a tot arreu. Per això hem de crear una xarxa de socis, que ens poden donar solu­ci­ons en alguns temes. Tenim grans empre­ses com ara Moven­tia o Agbar, però també pro­fes­si­o­nals autònoms, com ara un espe­ci­a­lista en plans de resiliència per a polígons, que és un tema del qual es parla poc, però que és molt impor­tant perquè tenim PAE que estan al cos­tat de rie­res o que tenen els acces­sos de cami­ons molt com­pli­cats i que no pen­sen en plans d’emergència.

Sí, o com a mínim des de la UPIC cre­iem que de mica en mica l’horitzó dels polígons can­viarà.