El metavers ens enxampa
El nou món virtual promet experiències immersives i multisensorials fins ara mai imaginades i presenta un nou model econòmic, legal i social encara per definir. Pren forma en l’àmbit privat, lluny de l’abast dels governs
-
Les ulleres virtuals són, ara per ara, un dels dispositius essencials per entrar i poder interactuar en el món virtual que ens està preparant el metavers. JULIA M CAMERON/PEXELS. -
Captura de l’entrada al CatVers, el metavers català que va presentar el govern el gener passat, encara en fase beta. CBCAT.
La UE es mou per dotar de seguretat jurídica el nou entorn virtual
S’haurà d’extremar la protecció de la identitat, de les dades i dels actius
Els NFT agafen embranzida com a actius patrimonials en el món virtual
El metavers va ser un dels temes estrella de la passada edició del Mobile World Congres (MWC), que es va celebrar a Barcelona entre el 28 de febrer i el 3 de març, una edició en què ja va començar a recuperar la seva enyorada esplendor prepandèmia. Es pretén, sobretot des de l’empresa privada, que el nou concepte marqui la nova generació d’internet i ens brindi una vida paral·lela a la del món físic en el virtual. Perquè el metavers serà una experiència immersiva i multisensorial a la qual s’arribarà amb noves tecnologies com la realitat virtual i augmentada (RV/RA) o la intel·ligència artificial (IA) i l’ajut de diversos dispositius, alguns dels quals encara no podem ni imaginar.
Setmana a setmana es fan anuncis de nous metaversos generalment associats a empreses i corporacions, però en realitat encara no ho són. La majoria són sales virtuals on els usuaris que tenen permès l’accés poden interactuar entre ells, però encara amb restriccions. A això s’hi arriba utilitzant càmeres i sensors i ulleres de realitat virtual, que són les encarregades de fer sentir a l’usuari que es troba en un món paral·lel.
En aquest sentit, a Catalunya, la Fundació i2CAT ha desenvolupat HoloMIT, una de les primeres plataformes d’holoportació en temps real, enfocada a la celebració de reunions o convencions de persones situades en diferents espais. Aquest sistema d’holoconferències es basa en la captura, transmissió i representació de vídeo volumètric a través de tres càmeres connectades a un ordinador. Cadascuna d’aquestes càmeres capta la persona des de tots els angles i aporta textura i valors de profunditat que s’agrupen en un sol vídeo. El participant de la conferència veurà, a través d’ulleres de realitat virtual, que està assegut a la mateixa taula que els seus col·legues, com si compartissin tots un mateix espai, malgrat que tots es troben en diferents ubicacions geogràfiques.
L’HoloMIT és una de les eines que ja està preparada per incorporar-se al nou món virtual i fer que les reunions, lliçons magistrals o visites a museus o habitatges tinguin un alt grau de realisme. Però el metavers va més enllà.
Nous universos.
Paral·lelament, sorgeixen altres plataformes que aglutinen mons virtuals també potents, com Decentraland i Roblox. La primera, inaugurada tot just ara fa dos anys, és una plataforma de realitat virtual descentralitzada 3D que disposa de 90.601 parcel·les de terra. La propietat virtual a la plataforma són els NFT (no fungibles tokens, en la terminologia en anglès), que es poden comprar amb la criptomoneda MANA, basada en la blockchain d’Ethereum. Decentraland és tot un món virtual. Dividit en districtes, ja ha posat en marxa el del joc, la música, els museus o la moda, entre d’altres, i s’hi pot interactuar amb altres usuaris a través d’un avatar.
Roblox, en canvi, és una plataforma de videojocs multijugador en línia en la qual els usuaris poden crear els seus propis mons virtuals. Compta amb més de 9,5 milions de creadors de jocs i més de 100 milions de jugadors actius mensuals. L’edat mínima per poder-hi formar part és 8 anys.
Un gran negoci.
El nou món neix ple d’incògnites i incerteses. Meta vol erigir-se com el metavers per excel·lència, però la competència s’està fent extrema. “No hi haurà un sol metavers. Ara tenim els grans, que s’hauran d’acabar posant d’acord. Però en paral·lel n’hi ha de petits que estan començant a ser grans, també. Un bon gruix de marques de moda ja hi han entrat i estan tenint èxit, i també posaran les seves condicions. El cert, però, és que es necessiten moltes eines per poder fer un metavers com l’estan plantejant, i ara per ara no hi ha cap companyia que les tingui totes. Per tant, arribarà un moment que hauran de confluir i potser llavors sí que tindrem uns pocs que dominaran aquest món”, explica Jordi Pi, col·laborador del programa Revolució 4.0.
El govern català també vol tenir alguna cosa a dir en el nou món virtual que es planteja, i el gener passat va presentar CatVers, el metavers que impulsarà la llengua i la cultura catalanes. El projecte sorgeix del Centre Blockchain de Catalunya (CBCat), en col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona i el Departament de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori. “La visió que tenim des del govern sobre el metavers és que la millor manera de no perdre el pas és sent un dels dissenyadors d’aquest futur”, comenta Dani Marco, director general d’Innovació i Economia Digital del govern català i de l’Agenda Digital per a Catalunya.
Fins ara, les plataformes nord-americanes han portat la batuta en el desenvolupament d’aquest món paral·lel, “però la tecnologia ens dona l’oportunitat d’ajudar a definir nous models de governança a Catalunya”, afirma.
Metavers català.
“Fa mesos que estem convençuts que els metaversos cada vegada tindran més importància en el nostre dia a dia. El nivell d’immersió i interacció que permeten les ulleres de realitat virtual són només l’avantsala del que podrem fer en els pròxims mesos i anys, a mesura que la tecnologia vagi avançant”, afirma Quirze Salomó, president executiu del CBCat. “La blockchain és una part fonamental d’aquests nous entorns, i això ens ajudarà molt en la nostra tasca de promoure l’adopció d’aquesta tecnologia”, explica.
En aquest sentit, l’ecosistema d’innovació català també es mou. Nuclio Digital School, la principal escola de negocis digitals de l’Estat –fundada i presidida per l’emprenedor tecnològic i inversor Carlos Blanco–, va anunciar a finals de l’any passat l’acord amb Binance, proveïdor d’infraestructura de blockchain i criptomonedes líder al món, per entrar junts en la formació en tecnologia blockchain. Barcelona Tech, ecosistema del qual Blanco és cofundador i un dels vicepresidents, va posar en marxa el 2019 el Pier03, centrat en aquesta tecnologia, una de les més disruptives del moment sobre la qual les previsions parlen d’una indústria que mourà gairebé 40.000 milions d’euros el 2025.
“El blockchain i les criptomonedes permeten establir models de governança més descentralitzats”, diu Marco, que es manifesta favorable que els actius digitals puguin transferir-se d’un metavers a un altre perquè “el que es busca amb aquest nou entorn virtual és aconseguir una rèplica de la societat però sense les barreres físiques d’aquesta, amb la qual cosa l’oferta de serveis que pot aportar és, ara per ara, inimaginable”.
De moment, CatVers treballa amb una versió beta en què les diferents institucions ja poden crear les seves sales i desenvolupar-les. “En funció del creixement que tingui la plataforma, es crearan sales temàtiques, i enguany mateix definirem el seu model de governança, que es farà al costat de les entitats que formaran part de l’entorn tecnològic. Tot centrat en la llengua i la cultura catalana”, explica Marco. És a dir, CatVers no està enfocat “a jugar a videojocs o edificar i comprar i vendre actius, tot i que s’hi podran fer negocis, encara que la plataforma ara no està preparada per fer transaccions econòmiques”.
CatVers espera poder allotjar campus universitaris –la Universitat de Stanford, als EUA, ha fet el salt al metavers de bracet del professor Jeremy Bailenson, que va traslladar la seva classe sobre realitat virtual al món virtual– i va fer també formacions gamificades.
El metavers català és únic a l’Estat espanyol i també a Europa, “on s’han fet algunes accions per part d’administracions públiques de crear sales en metaversos ja existents, però no n’han creat un de propi”, explica Marco.
El món virtual paral·lel està creixent a la mateixa velocitat que les noves tecnologies, acceleradament. En canvi, la legislació avança de manera més pausada. “De moment, treballem en base a la regulació estatal i europea, però serà important materialitzar regulacions específiques dirigides exclusivament a aquest àmbit”, destaca Marco, referint-se al metavers, el blockchain i les criptomonedes. Hi ha països que ja han començat aquest camí, com Andorra, que està desenvolupant una legislació específica per a criptomonedes. Però el camí serà llarg.
“El metavers es desenvolupa en l’àmbit privat i, de moment, les empreses propietàries responen davant la legislació vigent en aquest àmbit”, però si se les deixa fer, poden acabar creant una legislació de facto i no de iure”, assegura l’advocada Belén Arribas, presidenta de la IFCLA (International Federation Computer Law Associations), vicepresidenta de l’associació d’advocats digitals ENATIC i membre de la Junta per a la Transformació Digital de l’Advocacia de Barcelona i de la xarxa d’experts de Digital Future Society (Mobile World Capital Barcelona).
El metavers està prenent forma en mans d’empreses privades i cada vegada situades més lluny de l’abast dels governs. Facebook, com ja s’ha comentat en múltiples ocasions, se situa com a tercer país del món en nombre d’habitants, en aquest cas, usuaris. “A Europa tenim el GDPR, un reglament de directa aplicació, primera norma que s’aplica també als extracomunitaris que ofereixen serveis als ciutadans europeus. El pastís per repartir és molt gran, i Europa també vol tenir la seva part. Així és que si incompleixen la norma, hi ha sancions. Però ara, amb el metavers, el blockchain, la IA, els NFT i la web 3.0, tornem a començar. I aquestes noves tecnologies són molt més potents que les anteriors. Les jurisdiccions nacionals són molt poc adequades per al nou entorn”, explica Arribas.
La Unió Europea està gestant un reglament de blockchain que considera els tokens actius financers, amb la previsió que pugui ser aplicable a partir del 2024. Es tracta del projecte MiCA (Markets in Crypto-Assets), la resposta europea al progrés de les criptomonedes i de les tecnologies que les fan possibles -blockchain–, per dotar de seguretat jurídica aquest nou mercat.
Una nova legalitat.
La lògica indica que tothom que vulgui interacturar en el metavers (o metaversos) haurà de tenir una identitat digital única “i les empreses hauran de complir amb la normativa d’identificar correctament els seus clients”, comenta Arribas, tot i que assenyala una qüestió força preocupant: “Sembla que aquestes identitats digitals úniques, ara avalades i protegides per la cadena de blocs, es podran crackejar amb ordinadors quàntics.” La tecnologia avança en tots els sentits i per a tots, per a qui compleix amb la legalitat i per a qui no la respecta.
Segons Arribas, Europa està en el camí de desenvolupar normes de privacitat sobre la internet de les coses (IoT, en les seves sigles en anglès), sobre IoT robotic things – la internet de les coses relativa a la robòtica–o la IA, però està clar que “seran necessàries lleis molt més específiques que les que tenim ara per actuar davant els diferents reptes de la nova xarxa”.
Per sort, cada vegada hi ha més consciència de la importància de les dades, bàsicament perquè aquestes interaccions presents i futures en les xarxes ofereixen dades d’extrema importància en tots els àmbits. “Els usuaris han augmentat la seva exigència en aquest sentit i, si bé moltes empreses s’han mostrat sovint contràries a una regulació excessiva i sobretot prohibitiva, han acabat sent elles mateixes les que s’han imposat una autoregulació, activant nous codis de conducta interns”, diu Arribas.
N’hi quedin tres, quatre o cinc, cada metavers constituirà una autèntica economia alternativa. S’hi jugarà, tindran lloc interaccions socials i s’hi faran negocis. Els usuaris pagaran per adquirir actius digitals i per poder actuar a les plataformes. S’hi oferiran i s’hi donaran serveis, dins del metavers, però com es regularan totes aquestes activitats? Qui decidirà sobre l’admissió, l’emissió i la utilització de criptoactius, o sobre quin serà el règim laboral dels que hi participin, el sistema fiscal, les relacions societàries o altres regulacions sectorials? Seran obligatòries, les assegurances? Com es regularà la propietat intel·lectual i industrial? Com es reglamentaran els abusos, el consentiment de dades o els contractes laborals davant la gran diversitat d’accions que permetrà dur a terme?
Els experts legals assenyalen que hi haurà diverses fases de consentiment per les quals haurà de passar l’usuari. Primer, per participar en la plataforma; segon, per accedir a determinats continguts, pensant aquí en la protecció als menors; i tercer, per dur a terme determinades accions, sobretot aquelles que tinguin transcendència en la vida real, com la compra d’actius virtuals o la contractació de serveis. S’haurà de poder informar que l’usuari està interactuant amb un altre usuari i no pas amb una IA o una identitat falsa creada per estafar, enganyar o robar.
Els actius intangibles són també un àmbit que requereix una posada al dia urgent de la legislació. S’hi està treballant des de diferents administracions, però el cert és que ara per ara les autoritats monetàries no controlen les criptodivises i els tokens. I tot i això, per als usuaris ofereixen credibilitat i seguretat, fet que les fa avançar.
El web 3.0 per on navegarem cap als metavers permetrà dur a terme tot allò que es pugui imaginar perquè serà el web de les dades interconnectades i una infinita interactivitat entre les persones des de qualsevol dispositiu. Ja s’estan anunciant les primeres versions beta dels nous navegadors, entre ells el de la firma Opera noruega, amb criptocartera incorporada, que permetrà entrar en aplicacions descentralitzades, jocs i plataformes del metavers de manera senzilla, ràpida, privada i segura. Ja es pot accedir a aquesta versió beta des del web d’Opera i també a través de Google Play Store, per als dispositius Android.
La moneda de canvi.
“Encara no podem dir si els NFT són una bombolla o una inversió de futur. Es venen com a actiu digital molt segur perquè utilitza el blockchain, però darrerament s’han fet públics diversos codis de NFT i això vol dir que l’actiu digital que vas comprar ja ha perdut la característica d’únic i, per tant, el seu valor inicial”, assegura Pi.
Els NFT són actius digitals únics que no es poden modificar. La majoria es basen en els protocols de la xarxa Ethereum i la seva cadena de blocs. La compra d’actius digitals és un fet molt habitual entre els gamers però “en aquest cas són tokens fungibles, ja que s’utilitzen per obtenir objectes o habilitats per al teu personatge”, comenta Joan Torras, professor d’EADA Business School. En tot cas, és ja una generació habituada als actius digitals.
Tanmateix, segons Torras, “es necessitarà un volum molt gran de gent comprant NFT perquè aquests realment funcionin com a inversió”: “Si això fos així, llavors podríem parlar de quelcom realment important i, sobretot, que canviaria el sentit de la propietat que tenim ara.”
Per al metavers, els NFT resultaran essencials. “Zara, per exemple, ja s’està plantejant obrir una botiga de roba al metavers destinada als avatars”, explica Torras, que destaca que “s’està forjant un canvi de paradigma per a la generació més jove”.
Els serrells del nou món virtual
Ramiro Martínez-Pardo
Encara que el terme metavers es va començar a encunyar fa trenta anys, l’avenç de la tecnologia i la recent implicació de grans empreses l’ha tornat a posar de moda, amb nombrosos analistes que creuen que el seu impacte en l’economia podria arribar a ser més gran que el que al seu dia va tenir la mateixa internet.
La primera qüestió a què el metavers ha de donar resposta és a la unió entre experiències virtuals i físiques: és indispensable aconseguir una tecnologia que ens permeti difuminar la línia que separa els dos espectres per oferir una experiència realment immersiva a l’usuari, en què accions en mons virtuals tinguin un reflex en el món real.
La indústria que es troba a l’avantguarda d’aquest procés és la del gaming, en què tant hardware com software fa anys que avancen cap a un model immersiu amb patrons de negoci propis creats al voltant de la identitat dels jugadors.
Una de les tecnologies suposadament prometedores per assolir aquesta interoperabilitat i crear aquests models de negoci són els wallets de criptomonedes, tant per la seva capacitat d’autenticar la identitat dels usuaris com per la de traslladar els actius i moneder propis d’una plataforma (o metavers) a una altra. Al meu parer estem encara en una fase de gran experimentació i proliferació d’alternatives sense haver convergit en una solució única que sigui accessible per a la majoria de la població: fins que la usabilitat i el cost de les transaccions no es redueixi serà difícil veure una adopció massiva.
També cal ser curosos amb la manera com l’economia podrà desenvolupar-se en el metavers. En els darrers anys hem vist com les compres d’actius digitals, sobretot entre els més joves, s’han convertit en una cosa gairebé tan habitual com la compra de béns físics. Si una gran part del nostre temps l’invertim en experiències en línia, posseir certs béns digitals té el mateix sentit que vestir determinada roba com a expressió de la nostra personalitat. Però el sentit d’exclusivitat de posseir cert bé digital ve donat per la seva escassetat, i això xoca amb un dels avantatges dels mons virtuals i el web: el cost marginal de reproduir aquesta informació és pràcticament nul. Un dels exemples més recents són els terrenys del metavers, en què estem assistint en alguns casos a certa febre de l’or per adquirir-los. Passa una cosa semblant amb els NFT, en què no resulta clar exactament què s’adquireix des d’un punt de vista legal i, no obstant això, hi ha transaccions de centenars de milers i milions d’euros. Aquesta escassetat artificial pot tenir sentit en determinats àmbits i indústries, però per què crear un terreny escàs en un espai virtual on no cal limitar-lo? Crec que tots ens hauríem de plantejar aquestes qüestions.
Un altre aspecte rellevant resulta la financerització de (gairebé) tot. Una de les promeses d’aquesta nova revolució és la possibilitat de convertir tot consumidor en inversor de les marques i els productes que consumeix. Igual que comentàvem en el cas dels béns digitals, això pot tenir sentit en certs àmbits o indústries, però resulta dubtós que una persona que no estigui immersa en aquests temes vulgui tenir tokens de tot allò amb què interactua en el seu dia a dia.
Per descomptat, encara hi ha molta feina per fer i dubtes per resoldre. Ara bé, allò que resulta indubtable és que les empreses i els inversors que siguin capaços d’imaginar i implementar nous models de negoci en aquesta nova realitat es beneficiaran d’una oportunitat única que avui estem simplement començant a entreveure.
Seguretat en contínua construcció
És un procés que ni s’atura ni té fi, enfocat a aconseguir confiança digital
M. S
L’usuari també ha d’assumir la seva responsabilitat en la interacció virtual
“El model de seguretat en l’àmbit del metavers és, a hores d’ara, el que fem servir avui dia a les xarxes, i diria que la perspectiva futura no dista gaire de l’escenari actual”, assegura Oriol Torruella, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La protecció de les dades privades, de la identitat digital, els efectes en la salut física i mental que pot provocar la tecnologia immersiva i sobretot la ciberseguretat són qüestions que preocupen en un món virtual on no hi ha fronteres. El metavers amplifica aquestes pors.
“El gran repte és la protecció legal de la nova expansió, un tema que a Europa tenim encarat, però que caldrà veure com evoluciona”, explica Torruella. Tot i això, afirma que malgrat que hi ha suficients eines legals per fer front al nou univers virtual, també provoca moltes preguntes encara sense resposta, i alerta de la responsabilitat que també ha d’assumir l’usuari en aquesta interacció. “Les empreses proveïdores s’han de sotmetre a la legalitat vigent, però l’usuari ha de ser conscient que està establint un contracte amb una empresa privada que vincula les dues parts, com també que sovint usuaris i proveïdors estan sota jurisdiccions diferents. La bona notícia és que els nadius digitals això ho tenen molt en compte.”
La ciberseguretat, per a Torruella, no és una qüestió de resultat, sinó de procés, com a la vida física. “Es generen noves eines, però també els atacants ideen noves fórmules per delinquir. Per tant, allò que hem d’aconseguir és la confiança digital perquè la garantia total és impossible, i per aquest motiu integrarem el metavers com a concepte dins de la internet segura.” En tot cas, el món físic i el virtual caminaran a l’uníson.