Focus

El metavers ens enxampa

El nou món virtual promet experiències immersives i multisensorials fins ara mai imaginades i presenta un nou model econòmic, legal i social encara per definir. Pren forma en l’àmbit privat, lluny de l’abast dels governs

La millor manera de no perdre el pas és sent un dels dissenyadors d’aquest futur
Dani Marco
Director general dInnovació’ i Economia digital
Les jurisdiccions nacionals són molt poc adequades per al nou entorn del metavers
Belén arribas
Advocada i Presidenta de la IFCLA
Si el volum d’NFT és gran, pot arribar a canviar el sentit de la propietat que tenim ara
Joan Torras
Professor a Eada Business School
La UE es mou per dotar de seguretat jurídica el nou entorn virtual
S’haurà d’extremar la protecció de la identitat, de les dades i dels actius
Els NFT agafen embranzida com a actius patrimonials en el món virtual

El meta­vers va ser un dels temes estre­lla de la pas­sada edició del Mobile World Con­gres (MWC), que es va cele­brar a Bar­ce­lona entre el 28 de febrer i el 3 de març, una edició en què ja va començar a recu­pe­rar la seva enyo­rada esplen­dor pre­pandèmia. Es pretén, sobre­tot des de l’empresa pri­vada, que el nou con­cepte mar­qui la nova gene­ració d’inter­net i ens brindi una vida paral·lela a la del món físic en el vir­tual. Perquè el meta­vers serà una experiència immer­siva i mul­ti­sen­so­rial a la qual s’arri­barà amb noves tec­no­lo­gies com la rea­li­tat vir­tual i aug­men­tada (RV/RA) o la intel·ligència arti­fi­cial (IA) i l’ajut de diver­sos dis­po­si­tius, alguns dels quals encara no podem ni ima­gi­nar.

Set­mana a set­mana es fan anun­cis de nous meta­ver­sos gene­ral­ment asso­ci­ats a empre­ses i cor­po­ra­ci­ons, però en rea­li­tat encara no ho són. La majo­ria són sales vir­tu­als on els usu­a­ris que tenen permès l’accés poden interac­tuar entre ells, però encara amb res­tric­ci­ons. A això s’hi arriba uti­lit­zant càmeres i sen­sors i ulle­res de rea­li­tat vir­tual, que són les encar­re­ga­des de fer sen­tir a l’usu­ari que es troba en un món paral·lel.

En aquest sen­tit, a Cata­lu­nya, la Fun­dació i2CAT ha desen­vo­lu­pat Holo­MIT, una de les pri­me­res pla­ta­for­mes d’holo­por­tació en temps real, enfo­cada a la cele­bració de reu­ni­ons o con­ven­ci­ons de per­so­nes situ­a­des en dife­rents espais. Aquest sis­tema d’holo­con­ferències es basa en la cap­tura, trans­missió i repre­sen­tació de vídeo volumètric a través de tres càmeres con­nec­ta­des a un ordi­na­dor. Cadas­cuna d’aques­tes càmeres capta la per­sona des de tots els angles i aporta tex­tura i valors de pro­fun­di­tat que s’agru­pen en un sol vídeo. El par­ti­ci­pant de la con­ferència veurà, a través d’ulle­res de rea­li­tat vir­tual, que està asse­gut a la mateixa taula que els seus col·legues, com si com­par­tis­sin tots un mateix espai, mal­grat que tots es tro­ben en dife­rents ubi­ca­ci­ons geogràfiques.

L’Holo­MIT és una de les eines que ja està pre­pa­rada per incor­po­rar-se al nou món vir­tual i fer que les reu­ni­ons, lliçons magis­trals o visi­tes a museus o habi­tat­ges tin­guin un alt grau de rea­lisme. Però el meta­vers va més enllà.

Nous uni­ver­sos.

Meta, el nom que l’octu­bre de l’any pas­sat va adop­tar l’empresa de Face­book, ha des­fer­mat la febre pel meta­vers. La com­pa­nyia fun­dada i pre­si­dida per Mark Zucker­berg va inver­tir el 2020 prop de 18.500 mili­ons de dòlars per inves­ti­gar en el nou món vir­tual. De moment, una de les línies on més avança l’empresa nord-ame­ri­cana és en el ter­reny de la intel·ligència arti­fi­cial (IA) que, apli­cada a diver­sos camps, ampli­fi­carà les interac­ci­ons entre les per­so­nes en el món paral·lel. En aquest àmbit, Meta està aca­bant de desen­vo­lu­par un superor­di­na­dor de IA, que asse­gura que serà el més potent del món, amb el qual pretén cap­tar i pro­ces­sar les emo­ci­ons al meta­vers.

Paral·lela­ment, sor­gei­xen altres pla­ta­for­mes que aglu­ti­nen mons vir­tu­als també potents, com Decen­tra­land i Roblox. La pri­mera, inau­gu­rada tot just ara fa dos anys, és una pla­ta­forma de rea­li­tat vir­tual des­cen­tra­lit­zada 3D que dis­posa de 90.601 par­cel·les de terra. La pro­pi­e­tat vir­tual a la pla­ta­forma són els NFT (no fun­gi­bles tokens, en la ter­mi­no­lo­gia en anglès), que es poden com­prar amb la crip­to­mo­neda MANA, basada en la blockc­hain d’Ethe­reum. Decen­tra­land és tot un món vir­tual. Divi­dit en dis­tric­tes, ja ha posat en marxa el del joc, la música, els museus o la moda, entre d’altres, i s’hi pot interac­tuar amb altres usu­a­ris a través d’un ava­tar.

Roblox, en canvi, és una pla­ta­forma de vide­o­jocs mul­ti­ju­ga­dor en línia en la qual els usu­a­ris poden crear els seus pro­pis mons vir­tu­als. Compta amb més de 9,5 mili­ons de cre­a­dors de jocs i més de 100 mili­ons de juga­dors actius men­su­als. L’edat mínima per poder-hi for­mar part és 8 anys.

Un gran negoci.

Altres grans com­pa­nyies estan cre­ant els seus pro­pis meta­ver­sos, un món en el qual les inver­si­ons es mul­ti­pli­ca­ran per deu enguany i arri­ba­ran a ser un mer­cat de 800.000 mili­ons de dòlars el 2024, asse­gu­ren des de Wildby­tes, agència espe­ci­a­lit­zada en el dis­seny i la pro­ducció d’experiències audi­o­vi­su­als interac­ti­ves, amb seus a Bar­ce­lona, Madrid i Nova York. “El meta­vers no subs­ti­tuirà el nos­tre món, però sí que tocarà tots els àmbits de la vida. Veu­rem eines que gene­ra­ran clons d’ofi­ci­nes físiques, millo­ra­des, ja que seran vir­tu­als, on es podran fer reu­ni­ons, ses­si­ons de tre­ball i altres acti­vi­tats labo­rals del dia a dia. En podríem dir hibri­dació de la nos­tra rea­li­tat”, afirma Julio Obe­lleiro, CEO de Wildby­tes.

El nou món neix ple d’incògni­tes i incer­te­ses. Meta vol eri­gir-se com el meta­vers per excel·lència, però la com­petència s’està fent extrema. “No hi haurà un sol meta­vers. Ara tenim els grans, que s’hau­ran d’aca­bar posant d’acord. Però en paral·lel n’hi ha de petits que estan començant a ser grans, també. Un bon gruix de mar­ques de moda ja hi han entrat i estan tenint èxit, i també posa­ran les seves con­di­ci­ons. El cert, però, és que es neces­si­ten mol­tes eines per poder fer un meta­vers com l’estan plan­te­jant, i ara per ara no hi ha cap com­pa­nyia que les tin­gui totes. Per tant, arri­barà un moment que hau­ran de con­fluir i pot­ser lla­vors sí que tin­drem uns pocs que domi­na­ran aquest món”, explica Jordi Pi, col·labo­ra­dor del pro­grama Revo­lució 4.0.

El govern català també vol tenir alguna cosa a dir en el nou món vir­tual que es plan­teja, i el gener pas­sat va pre­sen­tar Cat­Vers, el meta­vers que impul­sarà la llen­gua i la cul­tura cata­la­nes. El pro­jecte sor­geix del Cen­tre Blockc­hain de Cata­lu­nya (CBCat), en col·labo­ració amb la Cam­bra de Comerç de Bar­ce­lona i el Depar­ta­ment de la Vice­pre­sidència i Polítiques Digi­tals i Ter­ri­tori. “La visió que tenim des del govern sobre el meta­vers és que la millor manera de no per­dre el pas és sent un dels dis­se­nya­dors d’aquest futur”, comenta Dani Marco, direc­tor gene­ral d’Inno­vació i Eco­no­mia Digi­tal del govern català i de l’Agenda Digi­tal per a Cata­lu­nya.

Fins ara, les pla­ta­for­mes nord-ame­ri­ca­nes han por­tat la batuta en el desen­vo­lu­pa­ment d’aquest món paral·lel, “però la tec­no­lo­gia ens dona l’opor­tu­ni­tat d’aju­dar a defi­nir nous models de gover­nança a Cata­lu­nya”, afirma.

Meta­vers català.

Encara molt inci­pi­ent, Cat­Vers està divi­dit en sales i espais per­so­na­lit­zats on es podrà tre­ba­llar, pas­sar l’estona i interac­tuar amb els dife­rents usu­a­ris. En prin­cipi, hi pot acce­dir tot­hom a través dels webs www.​catvers.​cat o www.​catvers.​land , però de sales només en poden crear les ins­ti­tu­ci­ons o admi­nis­tra­ci­ons públi­ques, que són també les que poden donar accés als seus espais. Altres usu­a­ris hau­ran d’espe­rar que el meta­vers català esti­gui més desen­vo­lu­pat.

“Fa mesos que estem con­vençuts que els meta­ver­sos cada vegada tin­dran més importància en el nos­tre dia a dia. El nivell d’immersió i interacció que per­me­ten les ulle­res de rea­li­tat vir­tual són només l’avant­sala del que podrem fer en els pròxims mesos i anys, a mesura que la tec­no­lo­gia vagi avançant”, afirma Quirze Salomó, pre­si­dent exe­cu­tiu del CBCat. “La blockc­hain és una part fona­men­tal d’aquests nous entorns, i això ens aju­darà molt en la nos­tra tasca de pro­moure l’adopció d’aquesta tec­no­lo­gia”, explica.

En aquest sen­tit, l’eco­sis­tema d’inno­vació català també es mou. Nuclio Digi­tal School, la prin­ci­pal escola de nego­cis digi­tals de l’Estat –fun­dada i pre­si­dida per l’empre­ne­dor tec­nològic i inver­sor Car­los Blanco–, va anun­ciar a finals de l’any pas­sat l’acord amb Binance, proveïdor d’infra­es­truc­tura de blockc­hain i crip­to­mo­ne­des líder al món, per entrar junts en la for­mació en tec­no­lo­gia blockc­hain. Bar­ce­lona Tech, eco­sis­tema del qual Blanco és cofun­da­dor i un dels vice­pre­si­dents, va posar en marxa el 2019 el Pier03, cen­trat en aquesta tec­no­lo­gia, una de les més dis­rup­ti­ves del moment sobre la qual les pre­vi­si­ons par­len d’una indústria que mourà gai­rebé 40.000 mili­ons d’euros el 2025.

“El blockc­hain i les crip­to­mo­ne­des per­me­ten esta­blir models de gover­nança més des­cen­tra­lit­zats”, diu Marco, que es mani­festa favo­ra­ble que els actius digi­tals puguin trans­fe­rir-se d’un meta­vers a un altre perquè “el que es busca amb aquest nou entorn vir­tual és acon­se­guir una rèplica de la soci­e­tat però sense les bar­re­res físiques d’aquesta, amb la qual cosa l’oferta de ser­veis que pot apor­tar és, ara per ara, ini­ma­gi­na­ble”.

De moment, Cat­Vers tre­ba­lla amb una versió beta en què les dife­rents ins­ti­tu­ci­ons ja poden crear les seves sales i desen­vo­lu­par-les. “En funció del crei­xe­ment que tin­gui la pla­ta­forma, es cre­a­ran sales temàtiques, i enguany mateix defi­ni­rem el seu model de gover­nança, que es farà al cos­tat de les enti­tats que for­ma­ran part de l’entorn tec­nològic. Tot cen­trat en la llen­gua i la cul­tura cata­lana”, explica Marco. És a dir, Cat­Vers no està enfo­cat “a jugar a vide­o­jocs o edi­fi­car i com­prar i ven­dre actius, tot i que s’hi podran fer nego­cis, encara que la pla­ta­forma ara no està pre­pa­rada per fer transac­ci­ons econòmiques”.

Cat­Vers espera poder allot­jar cam­pus uni­ver­si­ta­ris –la Uni­ver­si­tat de Stan­ford, als EUA, ha fet el salt al meta­vers de bra­cet del pro­fes­sor Jeremy Bai­len­son, que va tras­lla­dar la seva classe sobre rea­li­tat vir­tual al món vir­tual– i va fer també for­ma­ci­ons gami­fi­ca­des.

El meta­vers català és únic a l’Estat espa­nyol i també a Europa, “on s’han fet algu­nes acci­ons per part d’admi­nis­tra­ci­ons públi­ques de crear sales en meta­ver­sos ja exis­tents, però no n’han creat un de propi”, explica Marco.

El món vir­tual paral·lel està crei­xent a la mateixa velo­ci­tat que les noves tec­no­lo­gies, acce­le­ra­da­ment. En canvi, la legis­lació avança de manera més pau­sada. “De moment, tre­ba­llem en base a la regu­lació esta­tal i euro­pea, però serà impor­tant mate­ri­a­lit­zar regu­la­ci­ons específiques diri­gi­des exclu­si­va­ment a aquest àmbit”, des­taca Marco, refe­rint-se al meta­vers, el blockc­hain i les crip­to­mo­ne­des. Hi ha països que ja han començat aquest camí, com Andorra, que està desen­vo­lu­pant una legis­lació específica per a crip­to­mo­ne­des. Però el camí serà llarg.

“El meta­vers es desen­vo­lupa en l’àmbit pri­vat i, de moment, les empre­ses pro­pietàries res­po­nen davant la legis­lació vigent en aquest àmbit”, però si se les deixa fer, poden aca­bar cre­ant una legis­lació de facto i no de iure”, asse­gura l’advo­cada Belén Arri­bas, pre­si­denta de la IFCLA (Inter­na­ti­o­nal Fede­ra­tion Com­pu­ter Law Asso­ci­a­ti­ons), vice­pre­si­denta de l’asso­ci­ació d’advo­cats digi­tals ENA­TIC i mem­bre de la Junta per a la Trans­for­mació Digi­tal de l’Advo­ca­cia de Bar­ce­lona i de la xarxa d’experts de Digi­tal Future Soci­ety (Mobile World Capi­tal Bar­ce­lona).

El meta­vers està pre­nent forma en mans d’empre­ses pri­va­des i cada vegada situ­a­des més lluny de l’abast dels governs. Face­book, com ja s’ha comen­tat en múlti­ples oca­si­ons, se situa com a ter­cer país del món en nom­bre d’habi­tants, en aquest cas, usu­a­ris. “A Europa tenim el GDPR, un regla­ment de directa apli­cació, pri­mera norma que s’aplica també als extra­co­mu­ni­ta­ris que ofe­rei­xen ser­veis als ciu­ta­dans euro­peus. El pastís per repar­tir és molt gran, i Europa també vol tenir la seva part. Així és que si incom­plei­xen la norma, hi ha san­ci­ons. Però ara, amb el meta­vers, el blockc­hain, la IA, els NFT i la web 3.0, tor­nem a començar. I aques­tes noves tec­no­lo­gies són molt més potents que les ante­ri­ors. Les juris­dic­ci­ons naci­o­nals són molt poc ade­qua­des per al nou entorn”, explica Arri­bas.

La Unió Euro­pea està ges­tant un regla­ment de blockc­hain que con­si­dera els tokens actius finan­cers, amb la pre­visió que pugui ser apli­ca­ble a par­tir del 2024. Es tracta del pro­jecte MiCA (Markets in Crypto-Assets), la res­posta euro­pea al progrés de les crip­to­mo­ne­des i de les tec­no­lo­gies que les fan pos­si­bles -blockc­hain–, per dotar de segu­re­tat jurídica aquest nou mer­cat.

Una nova lega­li­tat.

El meta­vers ens situa davant d’una revo­lució social, indus­trial, tec­nològica i també legal; d’un món omniu­ni­ver­sal de simu­la­ci­ons per­ma­nents en temps real. “Les lleis que tenim són d’apli­cació en certs àmbits de la rea­li­tat natu­ral, però el que se’ns plan­teja va més enllà i ens sor­gei­xen mol­tes qüesti­ons jurídiques per resol­dre. La llei que reque­rirà aquest nou àmbit tec­nològic encara s’ha de cons­truir”, explica Arri­bas, pio­nera en l’exer­cici del dret informàtic a l’Estat.

La lògica indica que tot­hom que vul­gui interac­tu­rar en el meta­vers (o meta­ver­sos) haurà de tenir una iden­ti­tat digi­tal única “i les empre­ses hau­ran de com­plir amb la nor­ma­tiva d’iden­ti­fi­car cor­rec­ta­ment els seus cli­ents”, comenta Arri­bas, tot i que asse­nyala una qüestió força pre­o­cu­pant: “Sem­bla que aques­tes iden­ti­tats digi­tals úniques, ara ava­la­des i pro­te­gi­des per la cadena de blocs, es podran cracke­jar amb ordi­na­dors quàntics.” La tec­no­lo­gia avança en tots els sen­tits i per a tots, per a qui com­pleix amb la lega­li­tat i per a qui no la res­pecta.

Segons Arri­bas, Europa està en el camí de desen­vo­lu­par nor­mes de pri­va­ci­tat sobre la inter­net de les coses (IoT, en les seves sigles en anglès), sobre IoT robo­tic things – la inter­net de les coses rela­tiva a la robòtica–o la IA, però està clar que “seran necessàries lleis molt més específiques que les que tenim ara per actuar davant els dife­rents rep­tes de la nova xarxa”.

Per sort, cada vegada hi ha més consciència de la importància de les dades, bàsica­ment perquè aques­tes interac­ci­ons pre­sents i futu­res en les xar­xes ofe­rei­xen dades d’extrema importància en tots els àmbits. “Els usu­a­ris han aug­men­tat la seva exigència en aquest sen­tit i, si bé mol­tes empre­ses s’han mos­trat sovint contràries a una regu­lació exces­siva i sobre­tot pro­hi­bi­tiva, han aca­bat sent elles matei­xes les que s’han impo­sat una auto­re­gu­lació, acti­vant nous codis de con­ducta interns”, diu Arri­bas.

N’hi que­din tres, qua­tre o cinc, cada meta­vers cons­ti­tuirà una autèntica eco­no­mia alter­na­tiva. S’hi jugarà, tin­dran lloc interac­ci­ons soci­als i s’hi faran nego­cis. Els usu­a­ris paga­ran per adqui­rir actius digi­tals i per poder actuar a les pla­ta­for­mes. S’hi ofe­ri­ran i s’hi dona­ran ser­veis, dins del meta­vers, però com es regu­la­ran totes aques­tes acti­vi­tats? Qui deci­dirà sobre l’admissió, l’emissió i la uti­lit­zació de crip­to­ac­tius, o sobre quin serà el règim labo­ral dels que hi par­ti­ci­pin, el sis­tema fis­cal, les rela­ci­ons societàries o altres regu­la­ci­ons sec­to­ri­als? Seran obli­gatòries, les asse­gu­ran­ces? Com es regu­larà la pro­pi­e­tat intel·lec­tual i indus­trial? Com es regla­men­ta­ran els abu­sos, el con­sen­ti­ment de dades o els con­trac­tes labo­rals davant la gran diver­si­tat d’acci­ons que per­metrà dur a terme?

Els experts legals asse­nya­len que hi haurà diver­ses fases de con­sen­ti­ment per les quals haurà de pas­sar l’usu­ari. Pri­mer, per par­ti­ci­par en la pla­ta­forma; segon, per acce­dir a deter­mi­nats con­tin­guts, pen­sant aquí en la pro­tecció als menors; i ter­cer, per dur a terme deter­mi­na­des acci­ons, sobre­tot aque­lles que tin­guin trans­cendència en la vida real, com la com­pra d’actius vir­tu­als o la con­trac­tació de ser­veis. S’haurà de poder infor­mar que l’usu­ari està interac­tu­ant amb un altre usu­ari i no pas amb una IA o una iden­ti­tat falsa cre­ada per esta­far, enga­nyar o robar.

Els actius intan­gi­bles són també un àmbit que reque­reix una posada al dia urgent de la legis­lació. S’hi està tre­ba­llant des de dife­rents admi­nis­tra­ci­ons, però el cert és que ara per ara les auto­ri­tats monetàries no con­tro­len les crip­to­di­vi­ses i els tokens. I tot i això, per als usu­a­ris ofe­rei­xen cre­di­bi­li­tat i segu­re­tat, fet que les fa avançar.

El web 3.0 per on nave­ga­rem cap als meta­vers per­metrà dur a terme tot allò que es pugui ima­gi­nar perquè serà el web de les dades inter­con­nec­ta­des i una infi­nita interac­ti­vi­tat entre les per­so­nes des de qual­se­vol dis­po­si­tiu. Ja s’estan anun­ci­ant les pri­me­res ver­si­ons beta dels nous nave­ga­dors, entre ells el de la firma Opera noru­ega, amb crip­to­car­tera incor­po­rada, que per­metrà entrar en apli­ca­ci­ons des­cen­tra­lit­za­des, jocs i pla­ta­for­mes del meta­vers de manera sen­zi­lla, ràpida, pri­vada i segura. Ja es pot acce­dir a aquesta versió beta des del web d’Opera i també a través de Goo­gle Play Store, per als dis­po­si­tius Android.

La moneda de canvi.

Els NFT s’entre­ve­uen com el nou patri­moni omni­glo­bal del meta­vers. Els usu­a­ris par­ti­ci­pa­ran en el nou món vir­tual amb ava­tars i adqui­ri­ran els béns o ser­veis en for­mat NFT –no fun­gi­bles tokens– que paga­ran amb crip­to­mo­neda. Els NFT fun­ci­o­nen a través de la blockc­hain, la tec­no­lo­gia de blocs o nodes enllaçats i asse­gu­rats uti­lit­zant crip­to­gra­fia. A cada NFT se li assigna una mena de cer­ti­fi­cat digi­tal d’auten­ti­ci­tat, una sèrie de meta­da­des que no es poden modi­fi­car. Com menys actius digi­tals hi hagi en el mer­cat d’un pro­ducte deter­mi­nat, més valor se li assigna. I si és únic, asse­gu­ren que el seu valor pot arri­bar a ser incal­cu­la­ble.

“Encara no podem dir si els NFT són una bom­bo­lla o una inversió de futur. Es venen com a actiu digi­tal molt segur perquè uti­litza el blockc­hain, però dar­re­ra­ment s’han fet públics diver­sos codis de NFT i això vol dir que l’actiu digi­tal que vas com­prar ja ha per­dut la carac­terística d’únic i, per tant, el seu valor ini­cial”, asse­gura Pi.

Els NFT són actius digi­tals únics que no es poden modi­fi­car. La majo­ria es basen en els pro­to­cols de la xarxa Ethe­reum i la seva cadena de blocs. La com­pra d’actius digi­tals és un fet molt habi­tual entre els gamers però “en aquest cas són tokens fun­gi­bles, ja que s’uti­lit­zen per obte­nir objec­tes o habi­li­tats per al teu per­so­natge”, comenta Joan Tor­ras, pro­fes­sor d’EADA Busi­ness School. En tot cas, és ja una gene­ració habi­tu­ada als actius digi­tals.

Tan­ma­teix, segons Tor­ras, “es neces­si­tarà un volum molt gran de gent com­prant NFT perquè aquests real­ment fun­ci­o­nin com a inversió”: “Si això fos així, lla­vors podríem par­lar de quel­com real­ment impor­tant i, sobre­tot, que can­vi­a­ria el sen­tit de la pro­pi­e­tat que tenim ara.”

Per al meta­vers, els NFT resul­ta­ran essen­ci­als. “Zara, per exem­ple, ja s’està plan­te­jant obrir una botiga de roba al meta­vers des­ti­nada als ava­tars”, explica Tor­ras, que des­taca que “s’està for­jant un canvi de para­digma per a la gene­ració més jove”.

CEO i cofundador de Heytrade

Els serrells del nou món virtual

Ramiro Martínez-Pardo

Encara que el terme metavers es va començar a encunyar fa trenta anys, l’avenç de la tecnologia i la recent implicació de grans empreses l’ha tornat a posar de moda, amb nombrosos analistes que creuen que el seu impacte en l’economia podria arribar a ser més gran que el que al seu dia va tenir la mateixa internet.

La primera qüestió a què el metavers ha de donar resposta és a la unió entre experiències virtuals i físiques: és indispensable aconseguir una tecnologia que ens permeti difuminar la línia que separa els dos espectres per oferir una experiència realment immersiva a l’usuari, en què accions en mons virtuals tinguin un reflex en el món real.

La indústria que es troba a l’avantguarda d’aquest procés és la del gaming, en què tant hardware com software fa anys que avancen cap a un model immersiu amb patrons de negoci propis creats al voltant de la identitat dels jugadors.

Una de les tecnologies suposadament prometedores per assolir aquesta interoperabilitat i crear aquests models de negoci són els wallets de criptomonedes, tant per la seva capacitat d’autenticar la identitat dels usuaris com per la de traslladar els actius i moneder propis d’una plataforma (o metavers) a una altra. Al meu parer estem encara en una fase de gran experimentació i proliferació d’alternatives sense haver convergit en una solució única que sigui accessible per a la majoria de la població: fins que la usabilitat i el cost de les transaccions no es redueixi serà difícil veure una adopció massiva.

També cal ser curosos amb la manera com l’economia podrà desenvolupar-se en el metavers. En els darrers anys hem vist com les compres d’actius digitals, sobretot entre els més joves, s’han convertit en una cosa gairebé tan habitual com la compra de béns físics. Si una gran part del nostre temps l’invertim en experiències en línia, posseir certs béns digitals té el mateix sentit que vestir determinada roba com a expressió de la nostra personalitat. Però el sentit d’exclusivitat de posseir cert bé digital ve donat per la seva escassetat, i això xoca amb un dels avantatges dels mons virtuals i el web: el cost marginal de reproduir aquesta informació és pràcticament nul. Un dels exemples més recents són els terrenys del metavers, en què estem assistint en alguns casos a certa febre de l’or per adquirir-los. Passa una cosa semblant amb els NFT, en què no resulta clar exactament què s’adquireix des d’un punt de vista legal i, no obstant això, hi ha transaccions de centenars de milers i milions d’euros. Aquesta escassetat artificial pot tenir sentit en determinats àmbits i indústries, però per què crear un terreny escàs en un espai virtual on no cal limitar-lo? Crec que tots ens hauríem de plantejar aquestes qüestions.

Un altre aspecte rellevant resulta la financerització de (gairebé) tot. Una de les promeses d’aquesta nova revolució és la possibilitat de convertir tot consumidor en inversor de les marques i els productes que consumeix. Igual que comentàvem en el cas dels béns digitals, això pot tenir sentit en certs àmbits o indústries, però resulta dubtós que una persona que no estigui immersa en aquests temes vulgui tenir tokens de tot allò amb què interactua en el seu dia a dia.

Per descomptat, encara hi ha molta feina per fer i dubtes per resoldre. Ara bé, allò que resulta indubtable és que les empreses i els inversors que siguin capaços d’imaginar i implementar nous models de negoci en aquesta nova realitat es beneficiaran d’una oportunitat única que avui estem simplement començant a entreveure.

Seguretat en contínua construcció

És un procés que ni s’atura ni té fi, enfocat a aconseguir confiança digital
M. S
L’usuari també ha d’assumir la seva responsabilitat en la interacció virtual

“El model de seguretat en l’àmbit del metavers és, a hores d’ara, el que fem servir avui dia a les xarxes, i diria que la perspectiva futura no dista gaire de l’escenari actual”, assegura Oriol Torruella, director de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. La protecció de les dades privades, de la identitat digital, els efectes en la salut física i mental que pot provocar la tecnologia immersiva i sobretot la ciberseguretat són qüestions que preocupen en un món virtual on no hi ha fronteres. El metavers amplifica aquestes pors.

“El gran repte és la protecció legal de la nova expansió, un tema que a Europa tenim encarat, però que caldrà veure com evoluciona”, explica Torruella. Tot i això, afirma que malgrat que hi ha suficients eines legals per fer front al nou univers virtual, també provoca moltes preguntes encara sense resposta, i alerta de la responsabilitat que també ha d’assumir l’usuari en aquesta interacció. “Les empreses proveïdores s’han de sotmetre a la legalitat vigent, però l’usuari ha de ser conscient que està establint un contracte amb una empresa privada que vincula les dues parts, com també que sovint usuaris i proveïdors estan sota jurisdiccions diferents. La bona notícia és que els nadius digitals això ho tenen molt en compte.”

La ciberseguretat, per a Torruella, no és una qüestió de resultat, sinó de procés, com a la vida física. “Es generen noves eines, però també els atacants ideen noves fórmules per delinquir. Per tant, allò que hem d’aconseguir és la confiança digital perquè la garantia total és impossible, i per aquest motiu integrarem el metavers com a concepte dins de la internet segura.” En tot cas, el món físic i el virtual caminaran a l’uníson.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.