La nova classe mit­jana (des­co­berta per Manuel Reventós, el 1936 en un lli­bre que, final­ment, està a punt de publi­car-se), tot i que era al bàndol dels per­de­dors de la guerra del 1936-39, va gene­rar, en els anys sei­xanta i setanta, un con­junt d’inno­va­ci­ons que van ser deci­si­ves per a la ter­cera rein­venció de la soci­e­tat cata­lana. El rere­fons eren: la revo­lució energètica (el gas natu­ral que, amb Duran Farell, va començar a arri­bar liquat el 1969, les cen­trals nucle­ars de l’Ebre, la refi­ne­ria de la Pobla de Mafu­met) i les noves uni­ver­si­tats (UAB, UPC, UCE). Tan­ma­teix, el que decan­ta­ria el procés de rein­venció van ser unes inno­va­ci­ons, que –vis­tes amb cin­quanta anys de distància– ens cal ana­lit­zar.

Per exem­ple, tres enci­clopèdies produïdes per tres empre­ses: la Gran enci­clopèdia cata­lana (1a edició, quinze volums, 1968-1980), Sal­vat Català. Dic­ci­o­nari enci­clopèdic (1a edició, qua­tre volums, 1968-70, amb un pre­ce­dent entre els anys 1930-35), i Ulis­ses. Enci­clopèdia de la recerca i la des­co­berta (1a edició, dotze volums, 1977-85, una tra­ducció adap­tació) ide­a­des per grans per­so­na­li­tats com Max Can­her i Manuel Costa-Pau. Eren inno­va­dors: tenien interès per pre­sen­tar-hi els últims avenços dels conei­xe­ments científics i les infor­ma­ci­ons més recents sobre “l’estat del món”. Ara bé, calien molts bons pro­fes­si­o­nals per escriure-les, il·lus­trar-les, info­gra­mar-les i maque­tar-les, i molts subs­crip­tors, i/o com­pra­dors (en una llen­gua que, per cert, no era ofi­cial en cap dels tres estats on era i és par­lada per amplis sec­tors).

De les diver­ses edi­ci­ons de l’Enci­clopèdia cata­lana se’n van arri­bar a ven­dre fins al 1986 unes 250.000. El 1997, esde­vin­dria la segona enci­clopèdia en línia del món, després de la britànica. Dels volums de la Sal­vat i dels de la Ulis­ses també se’n van ven­dre dese­nes de milers.

El mateix 1965 de l’inici de l’Enci­clopèdia, començava a fun­ci­o­nar una asso­ci­ació de mes­tres i ense­nyants que es diria, aviat, Rosa Sen­sat. El seu objec­tiu era millo­rar la qua­li­tat de l’ense­nya­ment. Fent esco­les d’estiu, cur­sos de reci­clatge i, des del 1968, venent lli­bres i mate­rial esco­lar en una coo­pe­ra­tiva: Aba­cus. El 2019, va arri­bar als 926.640 socis, quasi 1 milió, amb qua­ranta-nou esta­bli­ments comer­ci­als a Cata­lu­nya, el País Valencià i les Bale­ars. Manuel Reventós, al seu estudi, ana­litza les com­ple­xes rela­ci­ons entre clas­ses soci­als i coo­pe­ra­ti­visme.

Amb un ante­ce­dent el 1964, els col·legis pro­fes­si­o­nals (que con­nec­ten sec­tors de la vella i de la nova classe mit­jana) van posar en marxa el 1975, el Congrés de Cul­tura Cata­lana, un inno­va­dor meta­congrés, un congrés de con­gres­sos (dels vint-i-cinc àmbits: eco­no­mia, agri­cul­tura, indústria, turisme, sani­tat, orde­nació del ter­ri­tori, etc.), amb cinc cam­pa­nyes de sen­si­bi­lit­zació trans­ver­sals, 12.400 con­gres­sis­tes i milers de par­ti­ci­pants. I, clo­en­des en vint-i-cinc ciu­tats dels tres estats.

L’enti­tat sense ànim de lucre Òmnium Cul­tu­ral, fun­dada per cinc empre­sa­ris el 1961, va esde­ve­nir el 2020 una orga­nit­zació amb 180.000 socis i qua­ranta seus ter­ri­to­ri­als. Una orga­nit­zació que genera acti­vi­tats i pro­duc­tes molt diver­sos que arri­ben a la població per tots els mit­jans de comu­ni­cació. L’objec­tiu és l’auto­re­co­nei­xe­ment de la soci­e­tat cata­lana en la soci­e­tat mun­dial. L’accent es posa en la par­ti­ci­pació, la inno­vació política i la cre­a­ti­vi­tat. Per exem­ple, amb la con­vo­catòria de pre­mis lite­ra­ris, entre els quals des­taca el Sant Jordi de Novel·la. La classe mit­jana, a Cata­lu­nya i arreu, ha estat i és una gran ela­bo­ra­dora i con­su­mi­dora de nar­ra­tiva, de fic­ci­ons, de sèries i de som­nis, indi­vi­du­als i col·lec­tius.