La patronal tem que l’impost al Co2 suposi un greuge comparatiu
La Generalitat planeja una fiscalitat sobre les instal·lacions que emeten gasos amb efecte d’hivernacle que no té cap altre país d’Europa. Des de Fedequim ho interpreten com un element limitador per al sector
Fedequim demana una rectificació urgent de la nova mesura impositiva
El 43% de la producció química de l’Estat és a Catalunya
La Federació Empresarial Catalana del Sector Químic (Fedequim) considera que el nou impost sobre les instal·lacions que emeten gasos amb efecte d’hivernacle previst pel govern català suposa un greuge comparatiu per al sector químic català.
La mesura impositiva –que es troba en fase de consulta pública– representaria, segons la patronal química, una pèrdua de competitivitat per a les indústries instal·lades a Catalunya. “Ens convertirem en l’únic lloc d’Europa on hi ha aquest gravamen per a les empreses químiques, però també per a altres sectors com el paper, el refí i el metall”, explica Juanjo Meca, secretari general de Fedequim.
Des de Fedequim lamenten que hi ha un element que no s’ha tingut en compte i que pot suposar un ofec financer per a les empreses obligades a pagar el nou impost, i és l’elevada especulació que hi ha al mercat internacional d’emissions de C02. El sistema de compravenda europeu de quotes de dret a contaminar ha vist com el preu d’aquestes quotes s’ha disparat els darrers anys i ha passat de 6 euros a quasi 80. “Hi ha empreses molt importants a Tarragona i al Vallès que han calculat que si el nou gravamen es posa en marxa condicionarà el seus resultats operatius”, diu el secretari general de Fedequim.
Un altra de les mesures del govern que, segons la patronal, suposa un pal a les rodes per a les firmes químiques catalanes és el pla aprovat en la llei d’acompanyament de pressupostos en què es planifica la supressió d’incineradores. La patronal assegura que la prohibició de fer ampliacions o noves incineradores, ja en vigor, “no té precedents” a Europa, ja que el sector s’està adaptant a la directiva europea per millorar les tècniques disponibles. “Hauríem de buscar solucions tècniques, perquè si no, una gran quantitat d’organitzacions quedaran perjudicades”, considera Meca, qui lamenta que la mesura s’ha decidit portar endavant sense arguments científics. “Respon més a principis ideològics que a estudis científics sobre l’impacte real perjudicial de les incineradores”, opina Meca.
Fedequim, juntament amb la patronal Foment del Treball, demana una “rectificació urgent”. “Necessitem una indústria catalana competitiva i forta que no perjudiqui l’activitat econòmica ni comprometi la competitivitat”, diuen des de la patronal.
Segons un manifest de Foment de Treball, Catalunya encapçala la llista de tributs propis, amb un total de 15, dels quals 5 graven directament la indústria, i contrasta amb la mitjana de 2,7 impostos per comunitat autònoma a l’Estat espanyol.
Ara com ara, el 43% de la producció química de tot l’Estat espanyol es concentra a Catalunya. A les comarques de Tarragona , hi ha un dels clústers petroquímics més grans del sud d’Europa, on es produeix el 23% de la química espanyola. D’aquest clúster surten uns 21 milions de tones mètriques (MMT) l’any, dona feina a 10.000 persones i genera més de 30.000 llocs de treball en activitats relacionades.
La indústria química continua sent un dels sectors industrials més consolidats. Representa el tercer sector per volum de negoci de l’economia catalana, amb una facturació de 32.000 milions d’euros, un 57% dels quals en mercats exteriors. Durant la darrera dècada, el 48% de les exportacions químiques espanyoles eren catalanes.
Líders en inversió en R+D+I
Una de les principals característiques del sector i la clau de la seva competitivitat rau en la seva capacitat d’innovació.
De fet, la indústria química continua liderant la inversió en R+D i innovació de tota la indústria.
A tot l’Estat, el sector destina 1.038 milions d’euros anuals (excloent les compres d’R+D+I) a aquestes activitats.
La indústria química també lidera la ràtio d’investigadors del sector privat. De fet, segons dades de la patronal química espanyola un de cada cinc investigadors és contractat per la indústria química.
Aquesta aposta per la innovació està directament vinculada a la consecució dels objectius de descarbonització i economia circular, així com els de digitalització, posicionant el sector com un vector indispensable per oferir, d’una banda, solucions sostenibles a altres sectors i, de l’altra, per millorar els seus processos i convertint-se així en una indústria més eficient i productiva.