El president dels EUA, Joe Biden, viatjarà la setmana que ve a Brussel·les per abordar amb els aliats europeus la creixent amenaça que representa el règim de Vladímir Putin. En plena escalada bèl·lica a Ucraïna, el líder estatunidenc assistirà presencialment a dues grans cimeres el pròxim dijous: una de l’OTAN i l’altra de la Unió Europea (UE).

Els preparatius encara estan en marxa, així que encara no se sap com quadraran les agendes la trentena de líders que es congregaran a Brussel·les la setmana que ve per afrontar el futur del conflicte. Serà la segona visita de Biden a Europa des que és president dels EUA. La primera va ser al juny per escenificar el retrobament amb la UE i per analitzar amb l’OTAN el nou “desafiament” que veia en la Xina. L’oblit dels perills que encara representa la Rússia de Putin en aquella cimera de l’OTAN explica, en part, la crisi actual de la seguretat europea. Ara els mandataris de l’Aliança Atlàntica s’han vist abocats a una reunió d’urgència el 24 de març, quan farà un mes de l’inici de la invasió russa a gran escala d’Ucraïna. Uns 700 civils morts, centenars de ferits i tres milions de refugiats en només un mes. La xifra creixerà els pròxims dies.

Mentre l’ofensiva russa s’intensificava ahir a Kíiv, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, admetia la seva “preocupació” per una possible falsa operació militar amb armes químiques. Des de Moscou es diu que Ucraïna treballa en laboratoris bioquímics i amb armament químic, cosa que Stoltenberg va negar. Sense avançar cap moviment, l’OTAN va advertir ahir a Rússia que pagarà un “elevat preu” per utilitzar armament químic.

Els ministres de Defensa de l’Aliança es reuneixen avui a Brussel·les per discutir un nou reforç de la seva seguretat. A més, l’OTAN està controlant de prop “qualsevol” senyal de suport del govern xinès al Kremlin després que els EUA hagin alertat sobre aquesta possibilitat, que convertiria la guerra a Ucraïna en una lluita de poders entre les grans potències mundials.

Res no sembla aturar Putin, de moment, però Occident el continua collant. Ahir va entrar en vigor el quart paquet de sancions de la UE per l’agressió militar russa a Ucraïna. Entre les novetats més destacades, hi ha la prohibició d’exportar productes de luxe a Rússia per castigar les “elits” del règim. A partir d’ara, els milionaris russos hauran de buscar joies, vehicles d’alta gamma, obres d’art o vins cars, entre altres articles exclusius, fora del bloc europeu.

La UE tampoc permetrà noves inversions en energètiques com ara Gazprom. Una tèbia mesura per amagar que continuaran important gas rus. Fonts comunitàries reconeixen les “dificultats” per tallar aquesta font de riquesa per al Kremlin. “Som dependents i costa trobar l’equilibri adequat”, lamenten.

Com en cada nova tanda de sancions, s’ha ampliat la llista negra de sancionats amb una vintena d’entitats i oligarques vinculats al règim de Putin, entre els quals hi ha Roman Abramovich, el destacat multimilionari propietari del Chelsea.