N’hi ha moltes. Primer hem de prioritzar la seguretat de trens i viatgers. Diumenge van aturar el pas de trens a temps. Si passés quan un comboi circuli, la probabilitat que es trenqués el terreny i el tren caigués a la platja és molt elevada. Però també hi ha la necessitat de transformar aquest front marítim on, a més del tren, tenim la problemàtica del retrocés de les platges. El nivell del mar puja i la inundabilitat marina al llarg d’aquest segle està acreditat que acabarà afectant no només la primera línia, sinó que farà retrocedir tota l’ocupació d’aquest front marítim.

Què significa alliberar de barreres aquest front marítim? En molts trams del litoral podem guanyar amplada de platja –la millor protecció contra temporals és una platja ampla. Això ho veiem a Castelldefels o en algunes platges de la Costa Daurada, que ara estan en procés de regeneració creant nous espais i petits cordons dunars. Això és una renaturalització de la platja que, a més de fer-la més ampla, la fa més resilient. Treure la barrera ens permet renaturalitzar la platja i guanyar amplada.

Això vol dir pacificar la carretera i transformar-la en un passeig marítim tou. L’amplada és la platja i la franja que l’N-II ens permet. S’ha de pensar el disseny. Ha de ser un projecte molt integral, transversal, d’urbanistes, geòlegs, enginyers, ambientalistes, tothom ha de poder donar la seva visió. A tot el Maresme. La dinàmica afecta absolutament tot. Si ampliem aquest espai, necessitem sorra. Aquest és un problema. Els temporals l’erosionen i les platges són estretes. Si no tinguéssim pressa per la temporada turística, en condicions naturals, en un any, any i mig, la sorra que s’ha emportat, el mar la torna a la platja. Però, és clar, necessitem que les rieres ens portin sorra. Tenim les rieres urbanitzades, no erosionen el sauló i aquesta sorra no arriba o n’arriba molt poca. Una actuació ben feta inclou una millora a les conques de les rieres.

No necessàriament. Vol dir renaturalitzar algunes zones de capçalera que no estan urbanitzades i, en zones on hi ha cultius abandonats, actuar perquè aquests terrenys subministrin de manera natural sediments a la riera. Però, sobretot, el que ens ha de permetre que la sorra arribi al mar és gestionar bé les desembocadures de totes les rieres –ara quan la rierada arriba a mar passa per sota de ponts, tubs, canalitzacions molt estretes–. La poca sorra que arriba es queda al darrere, no arriba al mar, la treuen amb excavadores i se l’emporten amb camions. Només obrint el pas de totes les rieres ja arribarien molts més sediments. És fonamental. Després hi ha rieres molt urbanitzades on costarà molt, però, per exemple, a la d’Argentona indubtablement ja es pot actuar. Si ho mirem globalment, la Tordera és la font fonamental de sedimentació de platges del Maresme. És un riu relativament poc entropitzat i vam veure amb el Glòria que creixia un delta. L’altre problema és que aquests sediments, que van de nord a sud pels corrents marins, es troben amb la barrera de cinc ports esportius.

O treus els ports esportius –que segur que no ho aconseguirem per manca de consens social– o jo només demanaria que es complís la normativa. La normativa obliga a fer dragatges per agafar part de la sorra retinguda pel port al nord i traslladar-la al sud del port. Però ningú els la fa complir. Sent realistes, les platges difícilment les millorarem durant el període de trasllat de la via. En aquest període de transició, la prioritat és reforçar l’escullera –al tram de Santa Susanna, per les imatges que vaig veure, és evident que era deficitària–. S’ha de fer una escullera més sòlida i ampla. Però això també té un problema. Amb l’embat, l’onada fa un remolí que va soscavant els fonaments de l’escullera, i això requereix un monitoratge permanent als punts fràgils que segur que Adif ja sap quins són.