Política

Feijóo i l’espanyolisme tranquil

El nou líder del PP arriba parant els peus a Vox sobre “donar carnets i ser més espanyol que ningú”

“Ni la sobirania ni la integritat es negocien amb ningú”

És elegit amb el 98,3% dels vots i busca la moderació

Els idus de febrer que van deca­pi­tar Pablo Casado amb una bar­reja de drama shakes­pe­arià i de sar­su­ela madri­le­nya van cul­mi­nar ahir amb una elecció a la búlgara d’Alberto Núñez Feijóo amb el 98,35% dels vots en el 20è congrés del PP, a Sevi­lla, la ciu­tat talismà on el 1990 Manuel Fraga va tren­car en públic la carta de dimissió de José María Aznar i allò va ser el punt d’inflexió per unir tota la dreta i con­quis­tar La Mon­cloa el 1996. Davant d’un votant de dre­tes que Aznar va entre­gar unit a Mari­ano Rajoy però que ara té el cor divi­dit entre el PP i Vox (i les escor­ri­a­lles de Ciu­ta­dans), el fla­mant pre­si­dent del PP arriba enar­bo­rant un espa­nyo­lisme tran­quil i parant els peus a aquesta ultra­dreta que sovint mira la casa matriu amb con­des­cendència. “Dei­xem ja de repar­tir car­nets, de ser més espa­nyols que ningú, de ser més patri­o­tes que ningú. Aquesta és l’Espa­nya de tots”, va adver­tir a Vox.

L’era Feijóo nai­xia ahir amb la fita d’emu­lar el que va arren­car amb Aznar ara fa 32 anys. Si bé el CDS el 1989 encara va obte­nir 14 dipu­tats al Congrés, el 1993, quan el PP perd les elec­ci­ons esta­tals però fa un gran salt de 107 a 141 dipu­tats, la vella marca cen­trista d’Adolfo Suárez ja no va pes­car cap escó i tot el vot dretà s’aglu­ti­nava sota el parai­gua de la gavina (charrán, d’acord amb els puris­tes). Feijóo par­teix ara d’una rea­li­tat més desi­gual: al Pazo do Hórreo, seu del Par­la­ment gallec, ell ha acon­se­guit anor­rear Vox, però al Congrés el mar­ca­dor és de 88 (PP) a 52 (Vox), a més dels 10 de Cs, i ell no hi serà perquè no té escó i es perdrà els duels par­la­men­ta­ris amb el pre­si­dent espa­nyol que sí que tindrà San­ti­ago Abas­cal. La missió, això sí, l’afronta amb la una­ni­mi­tat –que honora la dita a la búlgara que neix per Todor Zhikov al Par­tit Comu­nista de Bulgària– i el suport total: sobre un cens de 3.111 i amb 2.670 vots eme­sos i 2.663 vots vàlids (n’hi va haver 7 de nuls i 44 en blanc), va ser ele­git amb 2.619 vots (98,35%).

Un exvo­tant del PSOE

El nou pre­si­dent del PP, que ha reco­ne­gut que és un exvo­tant del PSOE, no es va acar­nis­sar amb Vox amb eti­que­tes com ara la d’ultra­dreta, però sí que va voler bas­tir un pont de plata perquè els votants tor­nin i el PP sigui la casa gran de l’espai a la dreta del PSOE: “No som un par­tit de mera con­tes­tació, de mer rebuig o de mera con­signa. Som un par­tit de govern.” I, per si no que­dava clar, hi afe­gia: “No som el par­tit de «Des­tros­sem-ho tot!». Som el par­tit que va redac­tar la Cons­ti­tució, hem nas­cut per redac­tar la Cons­ti­tució. Som el par­tit més cons­ti­tu­ci­o­na­lista.” No ho va dir, però en rea­li­tat l’AP de Manuel Fraga –lloat ahir per ell– es divi­dia en tres, i vuit dipu­tats sí que hi van votar a favor, però cinc hi van votar en con­tra i tres es van abs­te­nir.

Prou d’enfron­ta­ment

En el seu salt de pre­si­dir amb majo­ria abso­luta a fer ara opo­sició, Feijóo insta a “treure la política espa­nyola de l’enfron­ta­ment i de la hipèrbole per­ma­nent” i ofe­reix “un pro­jecte d’entesa”. “No vinc a insul­tar el pre­si­dent del govern, vinc a gua­nyar-lo”, va repe­tir en opo­sició al que ha fet Casado. Per ell, la vida política ha de ser com en un col·legi o un hos­pi­tal o una fàbrica, on els que pen­sen i voten dife­rent tre­ba­llen junts. A tots, ell els ofe­reix “fia­bi­li­tat, madu­resa, sen­tit d’estat i un rumb clar” davant “l’entre­te­ni­ment infan­til en què ha dege­ne­rat la política espa­nyola”.

A La Mon­cloa, Pedro Sánchez li tras­lla­dava l’“enho­ra­bona” tot con­fi­ant obrir una etapa de pac­tes, com ara la reno­vació del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ): “Tre­ba­llar amb uni­tat i res­pon­sa­bi­li­tat pel bé comú de la ciu­ta­da­nia ha de ser una pri­o­ri­tat de tots i de totes.”

A l’inde­pen­den­tisme –ahir el va citar així, i no amb el mot col­pis­tes, com ha fet Casado–, Feijóo li adver­teix que no hi ha res a nego­ciar. “Ni som naci­o­na­lis­tes ni inde­pen­den­tis­tes ni som con­des­cen­dents amb ells”, va aler­tar. I ho va dir qui adme­tia que a Madrid hi ha qui el veu com a “naci­o­na­lista perillós” per la seva política lingüistica i per haver-se decla­rat un orgullós bilingüe “cor­dial”. Dit això, i després de dir que refusa eti­que­tes, par­lava d’“ene­mics interns”.

A l’hora de defi­nir el seu espa­nyo­lisme tran­quil, Feijóo va come­tre l’error d’igno­rar les illes Bale­ars, les Canàries, així com Ceuta i Meli­lla. “Ser­vir Espa­nya és esti­mar Espa­nya des de Cadaqués a Fis­terra i dels Pics d’Europa fins a Alge­si­res”, va expo­sar tot limi­tant l’espa­nyo­li­tat a la Península.

Feijóo va tenir invi­tats del PP euro­peu com ara el polonès Donald Tusk, que ahir va silen­ciar el seu enuig pel pacte del PP amb Vox a Cas­te­lla i Lleó –“Una trista notícia. Una capi­tu­lació”, va arri­bar a dir el 10 de març–, i l’ale­many Man­fred Weber, que va ser molt ova­ci­o­nat quan va rela­ci­o­nar Putin amb l’inde­pen­den­tisme català. “Putin vol divi­dir, i aquesta és la raó per la qual Putin ha finançat ultra­dre­tans, popu­lis­tes i sepa­ra­tis­tes per tot Europa, també aquí a Espa­nya, a Cata­lu­nya”, va dir Weber.

Després de con­for­mar l’equip amb Cuca Gamarra de secretària gene­ral i l’andalús Elías Ben­dodo com a número tres, Feijóo pre­veu donar a conèixer avui l’orga­ni­grama com­plet i qui serà el por­ta­veu al Congrés, un lloc clau –hi aspira un altre andalús, Car­los Rojas– perquè ell no hi té escó. “No ho sé”, va res­pon­dre ahir en una con­versa infor­mal quan se li va pre­gun­tar si es farà ele­gir sena­dor per poder tenir duels amb Sánchez en un hemi­ci­cle.

LES FRASES DEL NOU PRESIDENT DEL PP

Deixem ja de repartir carnets, de ser més espanyols que ningú, de ser més patriotes que ningú. Aquí hi cabem tots i això és l’Espanya de tots
Defensem l’Espanya de les autonomies, la unitat en la diversitat, la unitat de la nació. Crec en els partits autonòmics, però el PP no és confederal
Ni som nacionalistes ni independentistes. Som el partit defensor de l’Espanya de les autonomies. Sobirania i integritat no es negocien amb ningú
Servir Espanya és estimar Espanya des de Cadaqués a Fisterra i dels Pics d’Europa fins a Algesires, i tenir la pell de gallina quan sents l’himne


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.