Anaven a caçar múrgoles als voltants del pantà de Susqueda i es van trobar una tomba oberta al mig del bosc. Els dos boletaires van sortir cames ajudeu-me, sobretot quan van sentir que baixaven rocs des de la falda de la muntanya. Van denunciar els fets als Mossos i als agents forestals, que no van trobar ni cadàver ni fossers.

El diumenge dia 1 de març del 2020, la Marta i el seu company, en Sergi, van anar, amb un Suzuky Jimmy que els havien deixat, cap a la zona del pantà de Susqueda a buscar múrgoles. Eren coneixedors que temps abans al pantà havien assassinat una parella, però això no frenava els experimentats boletaires. Ella es coneix bé la zona i fa anys que sap un lloc molt bo a prop de la riera de Rupit, als boscos de La Grevolosa, una casa ara abandonada. Van deixar el cotxe en un entrant en una zona força embardissada on quedava prou amagat. I van continuar a peu fins a la casa abandonada. Allà, en una petita esplanada, van veure que hi havia roderes de cotxe que semblaven recents. Des d’allà, l’home va fer una trucada per telèfon, mentre ella rastrejava la zona. Va veure una cosa un xic sorprenent: una mena d’escala feta amb pals d’avellaner amb els barrots lligats amb pedaços de roba, que semblaven fets a partir d’una samarreta esquinçada. Feia un parell de metres de llarg i es veia que els talls fets a la fusta eren recents. Ho van trobar estrany. Què hi feia, allà, una escala? Qui i per què l’havia fet? Els va semblar que sentien fressa de brocs i fullaraca trepitjada. Van témer que algú els passés al davant i els prengués les múrgoles. Van decidir anar per feina, ansiosos de veure si al seu lloc n’hi havia. Estaven convençuts que ja havien sortit. El lloc on es fan les múrgoles és a l’altre costat de la riera. La van travessar, disposats a emplenar els cistells. Van seguir el ritual de sempre i es van separar: l’un, cap a la dreta; l’altra, cap a l’esquerra. Amb prou feines havia fet cinc metres que la Marta va quedar petrificada pel que tenia davant dels ulls. “No m’ho podia creure. «Ho estic veient bé?», em preguntava a mi mateixa”, explica la Marta. El que tenia al davant era una tomba perfectament cavada, amb unes dimensions i unes formes un xic arrodonides en un extrem, que, per a ella, no hi havia dubte que anava destinada a sepultar una persona. Feia uns dos metres de llarg i més d’un metre de profunditat. La terra de dins encara era humida. L’acabaven de fer i la terra que havien tret del forat estava ben disposada a la vora. Semblava a punt per tancar el forat quan convingués.

“Jo no soc pas d’espantar-me fàcilment, però en aquell moment, si em toquen amb la punta del dit, caic a terra desplomada”, recorda la Marta, que és xofer de tràiler i que s’ha fet un tip de voltar pels boscos de Susqueda, a peu, en moto, en bicicleta...Va fer un crit per alertar el seu company perquè s’hi acostés. Ell també va quedar petrificat. I l’espant va ser més gran quan van començar a sentir que baixaven rocs des de la falda de la muntanya. Allò no eren pas esllavissades, encara que feia poc que havia passat el temporal Glòria, que sí que n’havia causat a la zona. Allò era que els apedregaven. Es van oblidar de les múrgoles i van arrencar a córrer com si els perseguís el dimoni. “No recordo ni com vam travessar la riera, només sentia la meva pròpia respiració mentre corríem”, recorda la Marta. Van provar de trucar des d’on a l’anada havien telefonat, però llavors no tenien cobertura. Per sort, el cotxe estava intacte i van poder arriar el motor i marxar. No van poder fer la trucada al 112 fins que ja van haver fet un bon tros de pista forestal. Després d’haver trobat la tomba tan ben excavada, van deduir que el que havien vist abans potser no era una escala. I si era una llitera de fabricació casolana per traginar un cos i travessar cap a l’altra banda de la riera, on hi havia la tomba? Ho van explicar al 112 i, a posteriori, la Marta va rebre la trucada dels agents forestals de Santa Coloma de Farners, que volien saber la ubicació exacta de la tomba. No van poder agafar les coordenades perquè no hi havia cobertura, però la Marta els va donar unes indicacions molt precises i els agents, tal com li van dir en un segon contacte, van localitzar la fossa. “Em van dir que encara era oberta i que ara ja era segur que no hi enterrarien res ni ningú perquè els havien descobert”, recorda la Marta. Després els Mossos li van trucar per dir-li que els acompanyés fins al lloc. Van quedar que hi anirien el segon cap de setmana de març. Just aquell cap de setmana es va decretar el confinament per la pandèmia i la Marta no en va saber res més, dels Mossos. El grup d’investigació de Santa Coloma de Farners, segons consta en diligències, hi va anar el 29 de març, gairebé un mes després. Van fer constar que havien trobat un forat excavat que, segons ells, feia 1,5 m x 1m x 1m. Van fer constar que no hi havia ningú a la zona ni res enterrat. Tampoc van veure la peculiar escala que havien vist els boletaires i van atribuir la presència de la fossa a la possibilitat que a la zona hi hagués hagut alguna plantació de marihuana. No consta que decomissessin cap planta. Els agents forestals també van concloure que la presència de l’estranya fossa havia de tenir relació amb la marihuana: per enterrar-hi un generador, que tampoc ningú va veure.