L’advo­cat Benet Sale­llas, en repre­sen­tació de l’exi­li­ada Anna Gabriel, assis­tirà a la vista al Tri­bu­nal de Justícia de la Unió Euro­pea pre­vista per aquest dimarts, on prendrà la paraula per ampliar oral­ment la res­posta que ja es va pre­sen­tar per escrit a les qüesti­ons pre­ju­di­ci­als ele­va­des pel jutge Pablo Lla­rena, on s’apun­tava que la causa con­tra Gabriel s’havia de tras­pas­sar a un jut­jat ordi­nari de Bar­ce­lona (com li cor­res­pon­dria per llei).

Lla­rena s’hi va negar, argu­men­tant que abans de poder pren­dre cap decisió sobre qui és el jutge com­pe­tent, cal que Gabriel vagi a Madrid per com­parèixer a la seu del Suprem. Però en les con­si­de­ra­ci­ons que feia el jutge hi havia, segons Sale­llas, un argu­ment de pes per a Gabriel per a mal­fiar-se d’una pos­si­ble com­pa­rei­xença al Suprem. El magis­trat des­ta­cava un dels argu­ments que havia expo­sat l’advo­ca­cia de l’Estat, actu­ant en repre­sen­tació del govern espa­nyol, segons el qual l’acu­sació con­tra la cupaire encara “s’havia de con­cre­tar”. “És a dir, que no hi havia pas res deci­dit, amb cap segu­re­tat, que si es pre­sen­tava davant Lla­rena l’acu­sació en el pro­ce­di­ment judi­cial que se li obrís fos només per deso­bediència, i no per cap altre delicte, com ara la sedició”, afirma la CUP en un comu­ni­cat.

El plan­te­ja­ment de l’advo­cat de Gabriel, que s’ha coor­di­nat amb la resta d’advo­cats dels exi­li­ats que també seran pre­sents a la vista, és insis­tir a defen­sar el valor dels drets fona­men­tals en el sis­tema euro­peu de justícia. Des d’aquesta pers­pec­tiva, la posició de Gabriel ha estat la de denun­ciar que no es res­pec­ten els drets fona­men­tals al Suprem, començant pel dret al jutge pre­de­ter­mi­nat per la llei, tal com ha fet evi­dent des del pri­mer escrit que va pre­sen­tar a la causa el gener del 2018 al·legant que no havia de ser jut­jada en cap cas a Madrid i que es remetés la seva causa a Bar­ce­lona. En el marc del procés pre­ju­di­cial davant del TJUE el plan­te­ja­ment ha estat en tot moment de defen­sar que la justícia belga ha estat encer­tada perquè ha pro­te­git Lluís Puig del risc de vul­ne­ració de drets fona­men­tals i d’aquesta manera ha llançat el mis­satge de la neces­si­tat de pro­te­gir qual­se­vol per­sona incursa en un pro­ce­di­ment penal quan hi ha risc que li siguin vul­ne­rats els drets fona­men­tals.

Per l’equip de defensa de Gabriel, la reso­lució de les pre­ju­di­ci­als en aquesta vista al TJUE és una nova opor­tu­ni­tat per triar entre avançar i reforçar en la cons­trucció d’un sis­tema que tin­gui els drets fona­men­tals en el cen­tre o en canvi de vali­dar l’esquema d’una Unió Euro­pea que gira l’esquena a les situ­a­ci­ons d’injustícia. Sale­llas asse­gura que “la posició del jutge Lla­rena i de la fis­ca­lia espa­nyola ha estat la de voler cons­truir unes fron­te­res per evi­tar que els drets fona­men­tals cons­truïts a Europa després de la Segona Guerra Mun­dial siguin efec­tius i reals en la justícia espa­nyola”. “Ara els que ens toca a nosal­tres és rei­te­rar que els drets humans són un punt de par­tida indis­cu­ti­ble en qual­se­vol dret que vul­gui pre­di­car-se democràtic. Per això defen­sa­rem que la justícia dels tri­bu­nals euro­peus no pot res­tar indi­fe­rent i que ha d’inter­ve­nir per cor­re­gir la posició del Tri­bu­nal Suprem espa­nyol”, resol l’advo­cat.