L’endemà de trepitjar Butxa –“són crims de guerra i seran reconeguts com a genocidi”, afirmava in situ davant l’horror dels cadàvers de compatriotes executats amb les mans lligades–, la veu de Volodímir Zelenski va arribar a l’hemicicle del Congrés, engalanat ahir amb la bandera d’Ucraïna en un pla d’igualtat amb l’espanyola i l’europea. Com ha fet en totes les places de la gira telemàtica, Zelenski va fer esment d’un episodi històric autòcton com a recurs per colpejar les consciències locals. “Som a l’abril del 2022, però sembla l’abril del 1937, quan el món es va assabentar de l’atac a Gernika.” Amb l’elecció d’aquest episodi, Zelenski no només connecta el drama del present i l’imaginari republicà de la Guerra Civil, sinó que fa palès que el bombardeig de la legió Còndor nazi en dia de mercat ara fa 85 anys, el 26 d’abril del 1937, va ser considerat per Franco un muntatge dels rojos com ara ho són els crims de Butxa per part de Putin. Entre els 600 presents –diputats, senadors i autoritats–, només quatre no van aplaudir Zelenski: Mireia Vehí i Albert Botran (CUP); el secretari d’estat de l’Agenda 2030 i secretari general del Partit Comunista d’Espanya (PCE), Enrique Santiago, i Néstor Rego (BNG).

Amb els 350 escons retirats perquè les àmplies butaques encoixinades dels diputats –no així les blaves de Pedro Sánchez i els ministres– fossin substituïdes per unes cadires senzilles per duplicar així l’aforament del Congrés i encabir-hi també els senadors, la presidenta de la cambra, Meritxell Batet, va donar la benvinguda a les 17.17 h a Zelenski a través de les pantalles instal·lades ad hoc. Quan va sentir l’ovació de rebuda en veure’l a la pantalla, el president d’Ucraïna –ahir no duia la seva emblemàtica samarreta verd militar, sinó una camisa del mateix color– es va posar la mà al cor amb emoció.