El govern ha fet públics aquest dime­cres setze infor­mes ela­bo­rats en la pas­sada legis­la­tura que ava­len la via­bi­li­tat d’orga­nit­zar uns Jocs Olímpics d’hivern a Cata­lu­nya. Des de l’exe­cu­tiu subrat­llen que no res­po­nen a la can­di­da­tura que s’aca­barà pre­sen­tant, sinó que es tracta d’infor­mació pre­li­mi­nar per ana­lit­zar les debi­li­tats i for­ta­le­ses de Cata­lu­nya davant la pos­si­bi­li­tat d’orga­nit­zar uns jocs.

Els infor­mes, ela­bo­rats entre el 2018 i el 2021 des de Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat, es resu­mei­xen en un docu­ment de 184 pàgines. Una de les con­clu­si­ons és que l’orga­nit­zació dels Jocs, si es fes­sin només a Cata­lu­nya, supo­sa­ria una des­pesa de 1.391 mili­ons d’euros, que que­da­ria coberta per la pre­visió d’ingres­sos de 1.504 mili­ons.

L’objec­tiu dels infor­mes, que ana­lit­zen aspec­tes orga­nit­za­tius, tècnics, pres­su­pos­ta­ris i d’infra­es­truc­tu­res, entre altres àmbits, no és pre­sen­tar-los al Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal (COI), sinó demos­trar que és via­ble tirar enda­vant la can­di­da­tura. De fet, no pre­ve­uen que l’Aragó acu­lli algu­nes de les dis­ci­pli­nes olímpi­ques com sí que esta­bleix l’acord tècnic –que no dis­posa de l’aval del pre­si­dent ara­gonès, Javier Lambán–. Des del govern asse­gu­ren que el mateix COI va dema­nar a Cata­lu­nya que fes els estu­dis pre­li­mi­nars com si orga­nitzés els jocs en soli­tari.

Els infor­mes s’han fet públics per res­pon­dre a sol·lici­tuds d’infor­mació pública de dife­rents grups par­la­men­ta­ris que recla­men més trans­parència. Segons dades del govern, han cos­tat 304.000 euros. En total, l’exe­cu­tiu s’ha gas­tat 475.000 euros en estu­diar la pos­si­bi­li­tat d’orga­nit­zar els Jocs d’hivern, sumant totes les des­pe­ses.

En canvi, no s’ana­lit­zen les dife­rents situ­a­ci­ons mete­o­rològiques que es poden donar el 2030. I aquest serà un dels infor­mes que, segons l’exe­cu­tiu, s’haurà de fer quan hi hagi una can­di­da­tura tan­cada. De fet, un informe sobre l’ava­lu­ació ambi­en­tal estratègica del pro­jecte és un dels requi­sits que posa el COI. El que sí que s’ha ana­lit­zat és l’esta­bli­ment de la “neu­tra­li­tat” en les emis­si­ons de gasos con­ta­mi­nants. És a dir, que l’orga­nit­zació dels Jocs no ha de supo­sar més emis­si­ons. També s’inclou un històric de neu des del 2013 fins al 2019, així com la capa­ci­tat de pro­ducció de neu arti­fi­cial de La Molina-Mase­lla i de Baqueira Beret.

Una de les con­clu­si­ons és que per aco­llir l’esquí de fons a Cata­lu­nya s’hau­rien de cons­truir pis­tes expres­sa­ment al Pla d’Anye­lla, ja que un dels requi­sits del COI és que esti­guin a menys de 1.800 metres. Això podria treure punts a la can­di­da­tura, ja que es valora que no suposi la cons­trucció de noves ins­tal·laci­ons.

Pel que fa a infra­es­truc­tu­res necessàries, els infor­mes diuen que cal treure els vehi­cles dels clústers on es faran les pro­ves i s’apunta a la recu­pe­ració de tele­ca­bi­nes com el de la Molina o el Pla de Beret.

Sobre la cons­trucció de viles olímpi­ques per aco­llir els espor­tis­tes i els seus equips, s’afirma que després serien habi­tat­ges de pro­tecció ofi­cial. En aquest sen­tit, la docu­men­tació asse­nyala tres ter­ri­to­ris on es podrien ins­tal·lar: a Bar­ce­lona, con­cre­ta­ment a la Marina del Prat Ver­mell (pro­pera a l’ane­lla olímpica de Montjuïc); a la Cer­da­nya, a prop de Puig­cerdà; i a Vielha, a l’antiga caserna mili­tar o a l’actual apar­ca­ment de Baqueira.

Però l’informe deixa clar que tenint en compte l’àmplia capa­ci­tat hote­lera i d’allot­ja­ments, no es pre­veu que es cons­tru­ei­xen nous hotels lle­vat de les viles olímpi­ques que es farien tenint en compte el plan­te­ja­ment urbanístic actual.

La docu­men­tació també pro­posa recu­pe­rar el xalet de la Molina, que va ser el pri­mer allot­ja­ment de l’estació d’esquí, per con­ver­tir-lo en un Cen­tre de Tec­ni­fi­cació Espor­tiva. El refugi està en desús des del 2007 per motius de segu­re­tat estruc­tu­ral.

Pel que fa a les infra­es­truc­tu­res, s’indica que el ser­vei actual de la R3 comu­nica en dues hores i 35 minuts Bar­ce­lona i La Molina i que el Minis­teri de Foment ja té en marxa diver­sos pro­jec­tes per aug­men­tar-ne la capa­ci­tat, com ara el des­do­bla­ment en alguns trams. D’altra banda, els infor­mes recor­den que està pre­vista la con­tinuïtat de l’auto­via C-16, que ja arriba a Berga, fins a Cercs, des­do­blant la car­re­tera actual, i l’eixam­pla­ment del tram de Cercs a Bagà amb un ter­cer car­ril amb mit­jana mòbil.