La fiscalitat de l’empresa familiar és un tema que fa com el riu Guadiana: apareix i desapareix periòdicament. I és com l’espasa de Dàmocles que penja sobre la seva continuïtat. Recentment, han sigut notícia dues resolucions judicials que tenen relació, d’una banda, tangencial en el cas de la declaració de béns a l’estranger mitjançant el formulari 720 i, de l’altra, directa en el que es refereix a incloure les inversions en actius financers dins dels beneficis fiscals de les empreses familiars. També han sigut notícia la proposta dels socis minoritaris del govern central d’apujar els impostos en 30.000 milions i el fet que a Catalunya es recapta el 45% de l’impost sobre el patrimoni, un impost que a la Unió Europea només mantenen part d’Espanya i Noruega.

Els estats tenen una tendència natural a fagocitar i créixer en resposta a les constants demandes (que la covid ha potenciat) d’uns ciutadans que sembla que pensem que els diners creixen als arbres o que cauen del cel, com el mannà de Moisès. Per finançar el seu creixement, els estats tenen un col·lectiu molt apetitós: les empreses familiars, que representen el 88% de les empreses catalanes, el 78% dels llocs de treball privat i el 68% del PIB. I els canvis en la fiscalitat s’han de tenir en compte quan es planifica la continuïtat de les empreses familiars.

Segons el darrer estudi KPMG sobre fiscalitat de les empreses familiars del 2020, els hereus d’una empresa familiar amb un balanç de 10 milions d’euros haurien de pagar d’impost de successions 956,900 euros a Grècia, 887,394 a França 340.000 a Finlàndia, 300.000 a Bèlgica, 268.882 als Països Baixos, 219.450 a Irlanda, 110,769 a Espanya (no especifica en quina comunitat autònoma), 63.750 a Àustria, i “cero patatero” a Alemanya, Noruega, Portugal, el Regne Unit i Suïssa, entre altres països europeus.

S’està preparant el Llibre blanc sobre la reforma fiscal i és bo prestar atenció cap a on sembla que bufa el vent, per tal d’influir a temps en el que sigui possible i convenient. Segur que l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), l’Instituto d’Empresa Familiar (IEF) i altres organitzacions actuen en conseqüència; però això no ha d’impedir que tots els empresaris familiars actuïn a escala individual davant dels representants polítics que tenen a mà, sense acceptar l’excusa de “no és de la meva àrea d’influència” que poden donar, ja que formen part d’un partit i poden i han de fer arribar les inquietuds.

Entre els requisits que s’han de complir per gaudir d’exempció a l’impost sobre el patrimoni i de la reducció del 95% a la base imposable del de successions hi ha el de percentatge de propietat. Sabem que l’esmena 3105 als pressupostos generals de l’Estat per al 2021 presentada el 17/10/20 per ERC proposava augmentar els percentatges, per poder ser empresa familiar, del 5 al 15% en cas de persona individual i del 15 al 40% en cas de grup familiar (parents de fins a segon grau, és a dir, germans). A mesura que passen les generacions, augmenta el nombre de socis, i amb això es va diluint el capital i allunyant el parentiu.

A la proposta del Departament d’Economia i Hisenda de la Generalitat al Llibre blanc es repeteix la proposta de canvis percentuals i es proposa eliminar la limitació de tributació conjunta de l’IRPF i patrimoni (que és del 60% de la base de l’IRPF). És important ressaltar la proposta de limitar la consideració d’empresa familiar a les pimes, és a dir, a les que compleixen dos dels tres criteris següents: menys de 250 empleats, una facturació inferior a 50 milions d’euros i un balanç inferior a 43 milions.

Aquestes propostes van en la mateixa línia de les modificacions introduïdes en l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2021, en el sentit de fer incompatible acollir-se a l’impost de successions a la reducció de base imposable per empresa familiar i a les bonificacions a la quota.

A la novel·la La rebel·lió d’Atlas, d’Ayn Rand, els empresaris van desapareixent lentament davant el saqueig administratiu. Pot semblar una ficció, però la majoria dels unicorns espanyols (start-ups valorades en més de 1.000 milions d’euros) tenen la seu fiscal a l’estranger, i cada cop més persones físiques contribuents importants tenen la residència a Andorra o a Portugal, quan no la tenen a Madrid o a Pamplona. Parafrasejant Winston Churchill: “Molts veuen l’empresa com un llop al qual cal abatre, d’altres com la vaca a la qual s’ha de munyir i molt pocs la veuen com el cavall que estira el carro.” Sembla que els nostres governants volen anar per les empreses familiars!