D’esquena als més grans
La campanya “No soc idiota, soc gran”, que va engegar un jubilat valencià per denunciar l’exclusió financera, és a dir la dificultat d’accés a serveis i productes financers entre la gent gran, va servir per visibilitzar un problema que va molt més enllà de l’àmbit financer.
La societat digital els està deixant fora de joc en moltes esferes. Accions tan quotidianes com conèixer l’estat dels estalvis, comprar un bitllet, reclamar una errada en la factura de l’aigua o demanar hora al metge requereixen uns coneixements digitals que representen un obstacle per als més grans. “Es tracta d’un problema que estem patint des de fa temps, però en els darrers anys s’ha agreujat, perquè ja qualsevol adquisició o tràmit ha de fer-se a través dels sistemes informàtics i la majoria del nostre col·lectiu no té habilitats digitals”, explica el president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), Josep Carné.
Per entendre el fenomen de l’exclusió financera, ens hem de traslladar a l’any 2008, quan es va iniciar el procés de concentració del sector i el tancament d’oficines va anar arribant en cascada. “Hem passat de ser un país que tenia més sucursals que bars a resultar-nos difícil trobar un caixer”, exemplifica el professor de finances d’EADA Business School Jaume Bonet. Només a Barcelona, gairebé dos de cada tres oficines que existien fa 17 anys s’han esfumat, segons dades del Banc d’Espanya.
Les fusions d’entitats, acompanyades de la promoció de la banca digital i la reducció de plantilles generalitzades en els gegants del sector, han contribuït a tancar el 64% de les sucursals que hi havia al total de Catalunya (en passar de 8.004 l’any 2008 a 3.152 el 2021).
De fet, 500 municipis catalans, ara com ara, no tenen cap caixer i la digitalització no serveix per resoldre aquesta absència entre la gent gran. “Un 42,8% de la població de més de 65 anys no utilitza la banca en línia per manca de competències digitals”, es pot llegir a l’estudi que va fer al febrer l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sobre l’exclusió financera en el món rural.
Soles.
Liliana Arroyo, doctora en sociologia i investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, creu que aquest moviment ha ajudat a donar llum a una dinàmica corrosiva per a una cohort cada cop més nombrosa i més longeva, “Hem estat dissenyant una societat que només és apta quan estàs en l’etapa productiva de la vida, hem estat girant l’esquena a la gent gran i curiosament en un moment en què el canvi demogràfic ja ha arribat”, alerta Arroyo.
Èxit.
L’acord no quedava només en una signatura, sinó que la ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, es va comprometre al fet que el nou protocol d’actuació es tramitaria com a projecte de llei.
La Fatec s’ha adreçat a tots els ajuntaments de Catalunya a través de la Federació de Municipis de Catalunya, perquè s’estableixi un marc normatiu de manera que les persones grans puguin accedir als serveis financers, disposin d’un número de telèfon gratuït que funcioni i que contestin i s’ocupin de mantenir els caixers. “Han de ser les entitats financeres les que ho resolguin, no es pot demanar a l’administració, de nou”, diu Carné.
Jaume Bonet va més enllà i proposa que el sector incorpori a les seves plantilles un professional que acompanyi presencialment la gent gran en les seves necessitats operacionals i que tingui disponibilitat per acudir a casa del client si li cal. “La banca hi guanya perquè és un tipus de client captiu i, d’una altra banda, per un tema d’humanitat i d’impacte social”, etziba Bonet.
Propostes i iniciatives imaginatives a banda, la Unió de Consumidors de Catalunya-UCC tem que l’acord acabi en paper mullat i demana un màxim de sis mesos per posar-les en marxa, incloent-hi una formació per al personal de les oficines i per als clients que ho necessitin.
Justament, la formació en habilitats digitals que estan rebent des de fa uns anys al Centre Cívic i Comunitari Verdum de Barcelona Marisol Forner, de 84 anys; Leonor López, de 69, i María Villalobos, de 78, les va ajudar a mantenir-se en contacte amb la família quan va arribar el confinament fa dos anys, els ha permès manejar-se bé amb aplicacions de missatgeria immediata com ara el WhatsApp i fins i tot baixar-se l’aplicació de La Meva Salut al mòbil, però tot i això se senten perdudes i desconfiades quan han de fer tràmits amb l’administració o amb empreses, digitalment. “Estem desconcertades. Per exemple, si has d’anar a la Seguretat Social, no t’atenen si no demanes cita prèvia telemàticament, l’atenció telefònica no funciona. Però és que per fer la gestió per internet el sistema és molt complex. I això mateix quan he d’anar al metge o anar al banc. Ens hem quedat fora del sistema”, explica Leonor López, amb el seu mòbil intel·ligent a la mà. Les seves companyes d’aula l’escolten i comparteixen limitacions i preocupacions.
Totes tres són un bon exemple de com la bretxa digital ha dificultat la interacció de persones grans amb administracions i serveis, no tant per la manca d’accessibilitat sinó per la d’habilitats. Segons un informe sobre la bretxa digital a Barcelona realitzat per l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Bit, el 91,9% de la població de Barcelona està connectada a internet. Ara bé, en el 8,1% de llars que no disposen d’internet, el gran gruix es concentra en llars amb persones de més de 74 anys.
Però la bretxa digital té edat i estatus social. La bretxa digital no afecta tothom de la mateixa manera, hi ha factors determinants i l’edat n’és un dels que condiciona tant l’accés com l’ús que es fa de la xarxa i de les TIC.
Tal com indica l’ informe de l’Ajuntament de Barcelona, “dos terços de les persones que no tenen connexió, no la tenen perquè no saben utilitzar internet (31,8%) o no l’utilitzen (32,5%), i només un 12,2% afirma que no en pot assumir el cost. És a dir, només un 1% de les persones enquestades no tenen connexió per problemes econòmics”. Per tant, tenir accés a internet o disposar d’un ordinador no garanteix la inclusió digital.
Eva Belmonte, codirectora de la Fundació Civio, dedicada a exigir transparència i eficiència a les administracions públiques, que va participar en unes jornades organitzades per CCOO sobre administracions públiques i atenció ciutadana en un entorn digital, va explicar: “Aquests dies ens enfadem amb els bancs però és que l’administració no ho està fent bé. Dia sí, dia també, trobem exemples de tràmits que només es poden sol·licitar digitalment.” I amb l’agreujant que, segons la llei de procediment administratiu comú, una persona té dret a triar si vol optar per la via presencial o la digital.
“En aquest procés de digitalització de l’administració s’està deixant gent enrere, la relació amb la ciutadania no està sent bona. Bàsicament perquè el llenguatge que es fa servir és difícil, el procés és complex i poc intuïtiu i a més no hi ha suficient transparència en la gestió dels algoritmes”, va dir Belmonte, l’autora del blog El BOE nuestro de cada dia, sobre notícies basades en la lectura del diari oficial, des d’on, curiosament, han desenvolupat aplicacions per facilitar els tràmits digitals amb l’administració.
El mateix Joaquim Dorda, cap de l’oficina d’Innovació i Administració Digital i subdirector general d’Administració Digital de la Generalitat de Catalunya, va reconèixer que els sistemes no funcionen com haurien de fer-ho: “La resposta ha de ser àgil i amb necessitat d’atenció individual, i ara com ara hi ha tràmits digitals que no encaixen en totes les particularitats.”
Precisament per afavorir l’accés al món digital, darrerament hi ha un moviment que reivindica un disseny de la tecnologia universal, que generi productes i entorns accessibles per tots els col·lectius, sense la necessitat d’adaptar-los o redissenyar-los d’una forma especial. “Malauradament, sovint els perfils dels qui dissenyen la tecnologia són molt homogenis: homes i joves, i als quals la vellesa els queda molt lluny, i no tenen en compte solucions tecnològiques que impliquin els diferents usuaris”, relata Liliana Arroyo.
Reduir la bretxa digital té, doncs, un abordatge multifactorial.
Així doncs, la formació entre la gent gran se situa també entre una de les prioritats per empetitir la bretxa digital. La pilota està en el camp de les administracions perquè multipliquin els programes per millorar la formació, però alhora formin personal intern per fer l’acompanyament i serveis d’atenció en les gestions que s’ofereixen en línia.
Carme Mena, la responsable del Centre Cívic i Comunitari Verdum de Barcelona, és una gran prescriptora de formació digital en gent gran. Fa sis anys que ofereixen tallers de noves tecnologies i en el confinament van demostrar que, amb formació, qualsevol perfil d’usuari millora habilitats digitals. D’un dia per l’altre els 25 tallers del centre cívic van passar a oferir-se en línia després d’una formació exprés, i el seguiment va ser massiu.
A banda del financer i digital, hi ha un altre tipus d’exclusió entre el col·lectiu de gent gran que és el sanitari. Hi ha una pràctica estesa entre algunes companyies asseguradores que apugen les primes a mesura que els assegurats van sumant anys. L’increment de les primes pot assolir el 100%, a la qual cosa s’hi ha d’afegir el copagament. Ignasi Orce, director general i president d’Assistència Sanitària, ho descriu com el drama del sector en la gent gran: “Estan patint increments de preus desorbitats per part d’algunes asseguradores perquè marxin.”
I, per si no fos suficient, hi ha clients que descobreixen que després d’estar assegurats dècades no poden continuar, ni tan sols abonant les primes altíssimes, perquè l’asseguradora no permet renovar la pòlissa i els donen de baixa.
Trampa.
Jorge Fernández, professor col·laborador dels estudis de dret de la UOC, explica que es tracta d’una pràctica que està avalada per llei perquè la companyia asseguradora, si avisa en un període de temps establert, pot rescindir el contracte unilateralment, de manera que l’assegurat queda totalment indefens. “De la mateixa manera que s’han acordat canvis normatius contra l’exclusió financera, caldria una modificació de la llei de contracte d’assegurances”, proposa Fernández.
La directora general d’Acció Cívica i Comunitària, Cesca Domènech, avança que justament amb una part dels Fons Next Generation tenen previst accions per ajudar la gent gran a accedir a les eines digitals.
El cohabitatge com a resposta
El grup de la gent gran se situa entre els col·lectius més necessitats en matèria d’habitatge a Catalunya. Hi ha bàsicament tres circumstàncies que ho expliquen: el procés d’envelliment de la població catalana, les precàries condicions socioeconòmiques d’un gruix important de la tercera edat i les necessitats sanitàries i assistencials específiques que genera la progressiva pèrdua de les facultats físiques i psíquiques quan s’envelleix.
Els problemes residencials de la gent gran es donen tant per problemes d’accessibilitat i mobilitat com pels problemes vinculats a dificultats d’accessibilitat econòmica.
Així, que per fer front a aquesta dinàmica, han sortit iniciatives com ara el cohabitatge per ajudar a combatre la soledat i tenir garantides les necessitats creixents d’atenció mèdica o de cura. I, a més, perquè les persones majors de 60 anys cada cop volen més autonomia, imposen més capacitat per decidir de quina manera volen viure i reclamen mantenir l’espai privat personal el màxim de temps.
Una xarxa de 30 aules d’informàtica
Juntament amb la Fundació La Caixa, l’Ajuntament de Barcelona té habilitada una xarxa d’aules d’informàtica a 30 casals i espais municipals de persones grans i centres de la Fundació La Caixa distribuïts pels diferents districtes de la ciutat. La iniciativa entra dins l’objectiu de reduir la bretxa digital d’aquest col•lectiu. Des de l’administració local, s’han marcat la fita de promoure la formació i el coneixement de l’ús de les TIC a les persones grans, per tal que aquestes puguin comunicar-se i relacionar-se virtualment.
A més de facilitar la connexió, el fet que les persones grans estiguin connectades els aporta altres beneficis com ara evitar la soledat.
L’acadèmia per connectar gent gran
Des del Departament de Drets Socials s’organitza l’Acadèmia dels Sèniors, es tracta d’una oferta de formació integral i interdepartamental basada en totes les mesures formatives que ja es desenvolupen als departaments de la Generalitat en l’àmbit de la gent gran.
L’objectiu principal de la iniciativa és l’apoderament de les persones sèniors, i especialment aspira a mirar la manera de trencar amb la bretxa digital existent entre les generacions més joves i les més grans.
L’acadèmia vol eliminar la diferència existent actualment entre “els connectats” i “els no connectats” a les noves tecnologies.