Política

Catalunya ja va renunciar al patinatge per tancar l’acord

Tot i que Lambán exigeix ara l’esquí a les seves tres grans estacions, l’Aragó mai ho va plantejar en la negociació tècnica

Si manté la rebequeria, el COE haurà de decidir entre una candidatura i l’altra

El pre­si­dent d’Aragó, Javier Lambán, s’ha con­ver­tit ara mateix en un dels prin­ci­pals herois de la causa con­tra els Jocs, ja que de tants pals a les rodes que hi posa acon­se­guirà que el pro­jecte des­car­rili abans que ni tan sols es for­ma­litzi la can­di­da­tura ofi­cial. El soci­a­lista, que ja va plan­tar el pre­si­dent Pere Ara­gonès en la reunió que tenien pre­vista a Bala­guer el 28 de gener –quan ja es nego­ci­ava la pro­posta tècnica amb el COE–, va fer un altre esti­ra­bot pel nome­na­ment l’11 de març per part de la Gene­ra­li­tat de la pre­si­denta de la Fede­ració Cata­lana d’Esports d’Hivern, l’exes­quia­dora Mònica Bosch, com a coor­di­na­dora gene­ral de la can­di­da­tura. Lambán va acu­sar la Gene­ra­li­tat de “dina­mi­tar” la can­di­da­tura con­junta amb aque­lla decisió “uni­la­te­ral”, i el seu govern va fer un comu­ni­cat atri­buint a l’inde­pen­den­tisme “into­le­rant i exclo­ent” el fet d’“arruïnar i boi­co­te­jar” el pro­jecte “comú” de desen­vo­lu­pa­ment de tot el Piri­neu. “Aragó ha esgo­tat la seva paciència amb els inde­pen­den­tis­tes”, remar­cava el diri­gent, que adver­tia als res­pon­sa­bles del govern que “hau­rien de ren­dir comp­tes” per haver incom­plert, segons ell, de manera “fla­grant” les con­di­ci­ons esta­bler­tes pel COE.

Bosch, olímpica als Jocs del 1994 i el 1998, ja havia coor­di­nat el pro­jecte de l’ofi­cina tècnica que va obrir Enric Truñó el 2012 per encàrrec de l’alcalde de Bar­ce­lona Jordi Hereu per a la pre­can­di­da­tura dels Jocs del 2022 i coneix a bas­ta­ment les pos­si­bi­li­tats de les esta­ci­ons cata­la­nes. Abans de l’acord amb el COE, en què ella ja va par­ti­ci­par al final, ja havia mani­fes­tat en una entre­vista a L’Espor­tiu que esta­ven pre­pa­ra­des per ser l’esce­nari de la pràctica tota­li­tat de les pro­ves de neu, que és la bata­lla que ara ha ini­ciat l’Aragó per tren­car l’acord tan­cat tècni­ca­ment, ja que Lambán no l’ha vol­gut sege­llar política­ment. Un pacte, aquest, on les renúncies de Cata­lu­nya incloïen ja dues de les pro­ves més mediàtiques i amb més visi­bi­li­tat de la cita olímpica, el pati­natge sobre gel i el cúrling, a banda del biatló i l’esquí de fons, esports rei al nord d’Europa.

De fet, la gran rei­vin­di­cació amb què ara ha sor­tit l’ara­gonès –que les seves tres grans valls piri­nen­ques tin­guin pro­ves, a Can­danchú, Cer­ler i For­mi­gal– no la van plan­te­jar en cap moment els repre­sen­tants del seu govern que hi havia en les sis reu­ni­ons que la comissió tècnica, on hi havia totes les parts, va man­te­nir al llarg de tres mesos, fins al 22 de març. Segons fonts pro­pe­res, de fet, en les dues últi­mes ni tan sols es va par­lar d’esquí. El pro­blema era el pati­natge, que d’entrada la dele­gació cata­lana volia con­cen­trar a Bar­ce­lona, on tindrà lloc l’hoquei sobre gel. La Gene­ra­li­tat volia com a mínim man­te­nir el pati­natge artístic, però l’Aragó s’hi va entos­su­dir i al final, per tal de faci­li­tar l’acord, l’hi va cedir, junt amb el pati­natge de velo­ci­tat.

Les renúncies

Alguns dels pro­mo­tors de la can­di­da­tura en la fase prèvia a la nego­ci­ació amb l’Aragó con­si­de­ren, de fet, que Cata­lu­nya i sobre­tot Bar­ce­lona ja han fet massa renúncies. Que el Palau Sant Jordi, per exem­ple, no sigui l’esce­nari del pati­natge sobre gel i que la clau­sura tam­poc no esti­gui garan­tida a l’estadi Lluís Com­panys –Lambán la vol– són dues grans penyo­res a pagar, sobre­tot si els Jocs por­ten el nom de Bar­ce­lona. En les con­ver­ses de la comissió tècnica no s’ha par­lat ni de la deno­mi­nació ni de les cerimònies, i aques­tes s’ende­vi­nen que seran l’altre gran cavall de bata­lla ara. Accep­tarà l’Aragó que la can­di­da­tura final man­tin­gui el nom de Bar­ce­lona-Piri­neus o dema­narà que hi sigui Sara­gossa? L’exem­ple del 2026 és para­digmàtic: Milà-Cor­tina d’Ampezzo. Una gran ciu­tat i una regió que li dona suport.

Males­tar amb Sánchez

Lambán s’aferra al com­promís del pre­si­dent esta­tal, Pedro Sánchez, que els Jocs s’orga­nit­za­rien “en peu d’igual­tat amb Cata­lu­nya” i seria un esde­ve­ni­ment “de país”. I és cert que així ho va dir en una visita a Sara­gossa el 16 de setem­bre pas­sat, just l’endemà de la represa de la taula de nego­ci­ació entre governs, fet que es va atri­buir a la seva neces­si­tat de ren­tar-se la imatge Espa­nya endins i d’insis­tir en les bon­dats del reen­cu­en­tro entre Cata­lu­nya i l’Estat. De fet, Sánchez no es va esforçar a dis­si­mu­lar la con­no­tació política de la decisió: “Duem a terme aquest pro­jecte perquè cre­iem en la igual­tat de tots els espa­nyols, l’hem de desen­vo­lu­par tots junts i en igual­tat de con­di­ci­ons”, inci­dia. L’anunci ja va gene­rar lla­vors sor­presa i males­tar al govern, ja que des del prin­cipi la can­di­da­tura l’havia impul­sat i lide­rat Cata­lu­nya, i si s’havia accep­tat a mit­jan 2019 l’entrada d’Aragó era per com­ple­men­tar-la en les moda­li­tats on era més com­pli­cat i costós com­plir els requi­sits tècnics. És clar que política­ment, sem­bla evi­dent, és també una penyora a pagar en el procés de des­tensió del con­flicte.

Tot i que el COE, després que l’Aragó li pre­sentés dijous una nova pro­posta, ja ha dit que con­vo­carà una altra reunió els pro­pers dies amb tots els actors, el govern català ha dei­xat clar que, si bé hi anirà per cor­te­sia, no mourà ni una coma de l’acord tècnic asso­lit. I el mateix Lambán ja ha dit que si no hi ha un acord que el satis­faci serà el COE qui haurà de triar una can­di­da­tura esta­tal. De moment el govern no vol espe­cu­lar amb la pos­si­bi­li­tat de repren­dre-la en soli­tari, però diri­gents pro­pers com la por­ta­veu repu­bli­cana Marta Vilalta ja han dit que Cata­lu­nya té “capa­ci­tat”, arri­bat el cas, per assu­mir “tota l’orga­nit­zació”, tal com de fet es plan­te­java d’entrada. Amb Jaca, Aragó ja va inten­tar l’aven­tura olímpica, sem­pre en soli­tari, fins a cinc cops des dels anys vui­tanta, l’últim pels Jocs del 2014, i sem­pre sense cap èxit.

2.600
esportistes
, incloent entrenadors, competirien a Catalunya segons la proposta tècnica pactada, i 2.100 a l’Aragó.

David Samper: “És una proposta inviable”

El nou president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, David Samper, considera que l’última proposta que ha fet el govern d’Aragó per aconseguir més proves d’esquí en el programa dels Jocs del 2030 convertiria la candidatura en un projecte definitivament inviable. “No té cap sentit per dues raons bàsiques. Primer, per l’econòmica, perquè hauries de doblar l’esforç d’inversió si s’han de dividir proves d’esquí per gènere en diferents estacions, i segon, perquè és antinatural separar els esportistes, va contra l’esperit olímpic”, comenta el president. Segons ell, l’Aragó ha volgut imitar un dels aspectes dels Jocs que es faran a Itàlia el 2026, que van repartir proves masculines i femenines entre Bormio i Cortina d’Ampezzo. “Allà, però, ja tenen les pistes i estacions preparades perquè fa anys que són escenari de la copa del món; aquí s’està parlant de fer pistes noves oblidant que alguns esportistes d’elit ja han criticat la decisió italiana de separar els esquiadors.” Samper considera que l’actuació de Lambán respon a criteris polítics, no només perquè senti que Catalunya s’emporta la part més gran del pastís, sinó per les reivindicacions internes de les mateixes valls d’Aragó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.