Política

El govern congela les relacions polítiques amb el de Sánchez

Aragonès exigeix transparència i assumpció de responsabilitats per recuperar la confiança amb el govern espanyol

La taula de diàleg també s’atura, però les reunions tècniques es mantenen

LES FRASES

Un estat democràtic no espia la ciutadania, ni escolta converses privades dels adversaris polítics del seu govern
Cal denunciar que, entre les persones afectades, s’ha espiat els quatre darrers presidents de la Generalitat
No puc assegurar que les meves comunicacions privades estiguin protegides al 100%
Pere Aragonès
president de la generalitat

El govern de la Gene­ra­li­tat en ple va acom­pa­nyar ahir el pre­si­dent Pere Ara­gonès per denun­ciar el cas del Cata­lan­gate, exi­gir trans­parència al govern espa­nyol i anun­ciar que les rela­ci­ons polítiques entre les dues admi­nis­tra­ci­ons que­den con­ge­la­des fins que no hi hagi una inves­ti­gació i es diri­mei­xin res­pon­sa­bi­li­tats.

“Un estat democràtic no espia la ciu­ta­da­nia, un movi­ment democràtic, ni escolta les con­ver­ses pri­va­des dels adver­sa­ris polítics del seu govern.” Amb aquesta sentència, Ara­gonès va ini­ciar la seva inter­venció, en què va recor­dar que el cas ja bate­jat com el Cata­lan­gate és el cas d’espi­o­natge més gran que s’ha detec­tat fins ara i repre­senta un “atac fla­grant a la feble democràcia” que, segons con­si­dera, té l’Estat espa­nyol.

Segons el cap del govern, davant d’una situ­ació cre­ada després de des­ta­par-se el cas, “tot demòcrata” s’hau­ria de “rebel·lar”, i exi­gir que hi hagi “màxima trans­parència i assumpció de res­pon­sa­bi­li­tats” res­pecte a això.

Ara­gonès va exi­gir que s’iniciï una inves­ti­gació interna amb un con­trol inde­pen­dent, faci­li­tar la feina de la comissió al Congrés i que, una vegada es cone­guin el resul­tats, s’assu­mei­xin les res­pon­sa­bi­li­tats polítiques que se’n deri­vin. El pre­si­dent va recor­dar que, quan van començar els atacs d’espi­o­natge, el PP es tro­bava en el govern, amb Mari­ano Rajoy al davant, i que el direc­tor del CNI va seguir en el seu lloc quan Pedro Sánchez va ocu­par la pre­sidència espa­nyola.

El cap de l’exe­cu­tiu va anun­ciar que des del govern s’anirà “fins al final” per iden­ti­fi­car l’ori­gen dels atacs i qui els va auto­rit­zar: “No des­can­sa­rem fins que totes les per­so­nes que han permès l’atac a la democràcia res­pon­guin davant la justícia.”

Així, el govern de la Gene­ra­li­tat, mit­jançant l’Agència de Ciber­se­gu­re­tat, i amb col·labo­ració amb els Mos­sos, durà a terme les “actu­a­ci­ons necessàries”, va dir Ara­gonès, per inves­ti­gar “a fons” el cas. L’exe­cu­tiu també ofe­rirà tota la defensa i el suport o acom­pa­nya­ment jurídic a les vícti­mes de l’espi­o­natge. El mateix pre­si­dent, a títol per­so­nal, pre­sen­tarà una denúncia davant l’atac que “vul­nera” la seva per­sona i el seu entorn.

La taula, més atu­rada

Fins que no hi hagi un gest per part de Madrid, també que­darà en l’aire una pos­si­ble reunió de la taula de diàleg entre la Gene­ra­li­tat i La Mon­cloa. Així, segons Ara­gonès, fins que el govern espa­nyol no assu­meixi les seves “res­pon­sa­bi­li­tats” i es recu­peri la con­fiança, no es pot recu­pe­rar la nor­ma­li­tat de les rela­ci­ons polítiques amb Madrid” i “és molt difícil que hi hagi les con­di­ci­ons per avançar” la taula de diàleg, va dir Ara­gonès. La taula, de la qual no hi havia cap reunió pre­vista, queda, doncs, més atu­rada encara. Pel que fa a la resta de reu­ni­ons, de tipus tècnic, que man­te­nen les dues admi­nis­tra­ci­ons, va con­fir­mar que aques­tes sí que segui­ran. També en va des­vin­cu­lar les nego­ci­a­ci­ons sobre els JO.

Durant la inves­ti­dura

Inter­ro­gat sobre si sabia quan havia rebut els pri­mers mis­sat­ges de con­tagi, Ara­gonès va expli­car que els havia detec­tat després de la sentència, el 14 d’octu­bre del 2019, i també les pri­me­res set­ma­nes de gener del 2020, quan s’esta­ven rea­lit­zant les nego­ci­a­ci­ons i les con­ver­ses per a la inves­ti­dura de Pedro Sánchez com a pre­si­dent del govern espa­nyol. D’altra banda, Ara­gonès va reconèixer que no podia asse­gu­rar al 100% que les seves comu­ni­ca­ci­ons, en el dia d’avui, esti­gues­sin pro­te­gi­des al 100%.

Reacció de La Mon­cloa

“El govern espa­nyol tre­ba­lla per res­ta­blir la con­fiança amb la Gene­ra­li­tat.” Aquest és el mis­satge que La Mon­cloa va voler trans­me­tre ahir després que el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat donés per con­ge­la­des les rela­ci­ons entre els dos exe­cu­tius. Res­pecte a la petició d’Ara­gonès que s’ende­gui una inves­ti­gació, l’exe­cu­tiu espa­nyol va pun­tu­a­lit­zar que no pre­veu de moment aquesta pos­si­bi­li­tat, però va recor­dar que sem­pre “ha donat mos­tres d’una volun­tat clara i inequívoca de diàleg durant tot el man­dat”, i també què manté a més la seva “aposta per des­ju­di­ci­a­lit­zar” el con­flicte. Aquesta posició encaixa amb el dis­curs que la por­ta­veu del govern espa­nyol, Isa­bel Rodríguez, va fer ahir durant la roda de premsa poste­rior al Con­sell de Minis­tres. Men­tres­tant ni la fis­ca­lia ni el Tri­bu­nal Suprem han anun­ciat que tin­guin pre­vist fer cap pas per escla­rir els fets.

Puigneró xifra l’espionatge en 20 milions d’euros

El vicepresident del govern, Jordi Puigneró, ha considerat que el Catalangate i l’espionatge als independentistes converteix el 53% dels votants catalans en víctimes“d’un estat que espia la dissidència política i això no pot deixar ningú indiferent”. En la compareixença amb el president, Pere Aragonès, i la resta del Consell Executiu, Puigneró va assegurar que el tipus d’atac que han rebut els 65 càrrec espiats és “molt sofisticat”, i hi va afegir que, segons el que s’ha sabut fins ara, pot haver suposat una inversió de 20 milions d’euros. Tal com havia avançat Aragonès, Puigneró va anunciar una investigació conjunta dels Mossos amb l’Agència de Ciberseguretat, la qual, va recordar, va ser creada l’1 de gener del 2020 precisament per poder seguir aquests tipus de delictes. “Aquí hi ha culpables i hi ha d’haver una resposta”, hi va afegir Puigneró, que va assegurar que “un estat que espia recorda una pseudodemocràcia o una dictadura”. Per això, va concloure, el govern català ha decidit que “no es normalitzarà una relació amb un estat repressor” que espia l’independentisme. A més, va reclamar a la Comissió Europea una investigació internacional i independent.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.