Abans de l’inici de la guerra, tot i ser el pas fer­ro­vi­ari més impor­tant, aquesta estació tenia una acti­vi­tat de pas­sat­gers rela­ti­va­ment petita, però en poques set­ma­nes s’ha con­ver­tit en el pas més impor­tant de per­so­nes refu­gi­a­des que fugen en tren des d’Ucraïna. Aquesta situ­ació ha fet mobi­lit­zar les enti­tats i el volun­ta­riat de la zona per orga­nit­zar una aco­llida en con­di­ci­ons. Entre aques­tes enti­tats hi ha Càritas Polònia, i Càritas de l’arxidiòcesi de Przemysl, de la qual soc el sots­di­rec­tor.

Ara mateix estem tre­ba­llant de valent per poder aten­dre les per­so­nes que arri­ben en tren. En aquesta estació ofe­rim assistència a les per­so­nes que ho neces­si­ten, espe­ci­al­ment dones i cri­a­tu­res que fugen d’Ucraïna a Polònia per bus­car la segu­re­tat i el suport que no tenen al seu país.

En aquesta estació ja hi teníem un res­tau­rant de Càritas. Es tracta d’un ser­vei de res­tau­ració basat en l’eco­no­mia social que fun­ci­ona com el típic res­tau­rant bar de l’estació, on para­ven els viat­gers i turis­tes que can­vi­a­ven de tren o espe­ra­ven un altre com­boi. Men­tre duri l’emergència, hem adap­tat les fun­ci­ons d’aquest res­tau­rant, que porta el nom de La Perla, i ofe­rim àpats calents cada dia, tant a les per­so­nes refu­gi­a­des i migrants com a tots els cos­sos que tre­ba­llen en l’emergència, com ara bom­bers, poli­cies, coo­pe­rants o peri­o­dis­tes.

El dia a dia de l’estació i el pai­satge humà que hi veus han can­viat de forma sob­tada. Ara mateix hi ha per­so­nes que arri­ben durant tot el dia i al llarg de tota la nit. Els com­bois no paren d’arri­bar, sobre­tot amb dones, cri­a­tu­res i gent gran que sur­ten d’Ucraïna. Cada vegada que arriba un tren, totes les enti­tats, volun­ta­ris i pro­fes­si­o­nals es posen en marxa. Cadascú fa la seva tasca. Hi ha enti­tats que ofe­rei­xen tar­ge­tes SIM als des­plaçats, altres ofe­rei­xen men­jar o roba o acces­so­ris per a infants, etc. Pro­tecció Civil i bom­bers ofe­rei­xen infor­mació sobre les rutes segu­res, tra­ducció, etc. La coor­di­nació entre les dife­rents enti­tats ha estat de moment molt bona i això ens per­met donar l’abast a tota aquesta onada humana.

Des de Càritas el que ofe­rim és, per una banda, un espai exclu­siu per a dones i cri­a­tu­res, amb l’objec­tiu que puguin des­can­sar de forma segura i se sen­tin aco­llits i còmodes men­tre espe­ren un autobús o un tren cap a la següent des­ti­nació, i, per altra banda, un espai on poden fins i tot pas­sar una o dues nits, que és el temps habi­tual que pas­sen a l’estació. També podem ofe­rir-los beguda i men­jar calent, man­tes, infor­mació i ori­en­tació, etc., sem­pre de manera rigo­rosa i orga­nit­zada, gràcies als volun­ta­ris que ja teníem aquí i als volun­ta­ris que han vin­gut expres­sa­ment de fora per donar un cop de mà. Hem col·labo­rat des del pri­mer dia en aquesta atenció. El con­flicte ens ha obli­gat a fer un gran esforç per aco­llir les per­so­nes que arri­ben. Desen­vo­lu­pem acció huma­nitària aquí a Polònia, als pas­sos fron­te­rers de Przemysl, com aquest, però també a Medyka, Korc­zowa o Kros­ci­enko. A més, també som pre­sents a l’altra banda, a Ucraïna, on també estem actius. Hem pogut entre­gar 63 cami­ons i 32 fur­go­ne­tes amb ajuda huma­nitària, prin­ci­pal­ment a Lviv, però també a Odessa. Aquesta ajuda huma­nitària inclou ali­ments que es puguin con­ser­var a llarg ter­mini, però també medi­ci­nes, pro­duc­tes per pota­bi­lit­zar l’aigua i tot tipus de pro­duc­tes de pri­mera neces­si­tat que en aquests moment són vitals per a les per­so­nes que no han fugit i que con­ti­nuen vivint en con­di­ci­ons molt precàries a les ciu­tats i pobles de la zona.

Durant les pri­me­res set­ma­nes vam comp­ta­bi­lit­zar que més de 400.000 per­so­nes van pas­sar per aquesta petita estació de tren, que van poder bene­fi­ciar-se de l’ajuda que podem ofe­rir. És una quan­ti­tat ingent de per­so­nes. Tota aquesta feina només es pot fer gràcies a la par­ti­ci­pació de per­so­nes de bon cor que col·labo­ren amb nosal­tres. En defi­ni­tiva, és una mos­tra de soli­da­ri­tat entre per­so­nes d’arreu, que venen fins aquí per aju­dar de manera des­in­te­res­sada.

És molt millor deci­dir sobre el ter­reny el que cal com­prar i el que no. Per des­comp­tat, també fem acci­ons de cap­tació amb l’objec­tiu de recap­tar fons i recur­sos per inten­tar finançar aquesta res­posta. Això no treu que també hàgim rebut dona­tius mate­ri­als com ara ali­ments enllau­nats, aigua, medi­ci­nes i pro­duc­tes d’higi­ene, entre altres, que poden neces­si­tar aques­tes per­so­nes des­plaçades. M’agra­da­ria donar les gràcies per tota aquesta ajuda rebuda, en el for­mat que sigui, però també hem de ser molt cons­ci­ents que cal pen­sar en acci­ons que es puguin man­te­nir en el temps, a llarg ter­mini, perquè aquesta situ­ació pot durar molts mesos. Hem de pen­sar en una ajuda molt ben orga­nit­zada, tant aquí a Polònia com a la resta de països que també reben per­so­nes, i no només en l’emergència. Nosal­tres ges­ti­o­nem aquesta ajuda amb diligència i rigor i sem­pre en bene­fici de les per­so­nes refu­gi­a­des.

M’agra­da­ria espe­ci­al­ment agrair la res­posta i el suport rebut a través de Càritas Dio­ce­sana de Girona i fer una crida a con­ti­nuar par­ti­ci­pant i col·labo­rant amb l’enti­tat, pen­sant en l’atenció que donem aquí però també en l’atenció necessària als països d’aco­llida, quan aques­tes per­so­nes vagin arri­bant a les seves des­ti­na­ci­ons. Aquí a Przemysl és només l’inici d’aquest viatge que han de fer per fugir de l’hor­ror de la guerra. Nosal­tres inten­tem dotar-los dels mit­jans ade­quats per con­ti­nuar, que se sen­tin còmodes i ate­sos, però cal que sen­tin aquesta ama­bi­li­tat i soli­da­ri­tat humana arreu. Però l’assistència de Càritas a Polònia en relació amb la guerra d’Ucraïna va molt més enllà del que ofe­rim en aquesta estació de tren. Càritas intenta arri­bar a molts més àmbits de la vida de les per­so­nes afec­ta­des per la tragèdia que con­ti­nua al país veí.

Càritas Polònia i les Càritas de la nos­tra diòcesi han pre­pa­rat 2.500 pla­ces per a infants ucraïnesos que pro­ve­nen d’orfe­nats i nens de famílies d’aco­llida. Aques­tes cri­a­tu­res es tro­ba­ven en abso­luta vul­ne­ra­bi­li­tat i sense garan­ties de poder fugir del país de forma segura. Més de 800 nens i nenes i cui­da­dors pro­fes­si­o­nals o volun­ta­ris ja han estat accep­tats en cen­tres de vacan­ces, cases de retir i cases reli­gi­o­ses que s’han posat a dis­po­sició de Càritas a Polònia. A més, molts d’aquests nens i nenes tenen alguna dis­ca­pa­ci­tat. Actu­al­ment, totes les eva­cu­a­ci­ons de grups d’infants es duen a terme con­sul­tant el Minis­teri de Família i Política Social de Polònia, que en fa un segui­ment indi­vi­dual. Els grups d’orfes més nom­bro­sos (fins a 200 per­so­nes) van rebre ajuda de Càritas en altres diòcesis que no estan a la fron­tera com nosal­tres i de l’arxidiòcesi de Cracòvia, que és més gran i té molts més recur­sos. La Càritas de l’arxidiòcesi de War­mia va aten­dre específica­ment cri­a­tu­res amb pro­ble­mes d’onco­lo­gia. També hi ha grups de nens amb les seves mares o tutors que viuen tem­po­ral­ment en cases d’hos­tes reli­gi­o­ses a les diòcesis de tot Polònia. També ens pre­pa­rem per tras­lla­dar els nens més malalts a cen­tres espe­ci­a­lit­zats de Càritas a altres zones d’Europa.

Ofe­rim ajuda a tot­hom sense mirar papers ni pre­gun­tar d’on pro­ve­nen. Aquesta ajuda inclou, per exem­ple, suport per reser­var bit­llets de tren per a per­so­nes que fugen d’Ucraïna o orga­nit­zar el trans­port a Polònia per als estu­di­ants de Ghana que esta­ven estu­di­ant a Ucraïna. Aquests són només dos exem­ples de l’arxidiòcesi de Katowice. Càritas de Lublin orga­nitza ajuda psi­cològica per als refu­gi­ats, tra­duc­ci­ons (inclo­sos tra­duc­tors jurats) i s’encar­rega de les foto­gra­fies que calen per als docu­ments. També els pro­por­ci­o­nen psicòlegs i intèrprets algu­nes de les altres Càritas dio­ce­sa­nes i el Cen­tre d’Ajuda a Migrants i Refu­gi­ats que ges­ti­ona Càritas Polònia a Varsòvia. També ofe­rim tar­ge­tes SIM per a telèfons.

En aquesta crisi, l’estruc­tura inter­na­ci­o­nal de Càritas és un gran suport per a nosal­tres i per a molts altres que tre­ba­llen amb refu­gi­ats. Actu­al­ment, l’ofi­cina de Càritas Polònia dona feina a més d’una dot­zena de per­so­nes de diver­sos països que donen suport a les acti­vi­tats huma­nitàries. Entre nosal­tres hi ha emple­ats de Càritas Suïssa, Càritas Britànica, és a dir, Cafod, Cat­ho­lic Relief Ser­vi­ces dels EUA i altres socis d’arreu del món. Els tre­balls estan enfo­cats, entre altres assump­tes, al des­blo­queig dels canals de trans­port, l’aug­ment de l’eficàcia de les acci­ons huma­nitàries i la coor­di­nació con­junta de l’ajuda.

Molt del finançament neces­sari prové de la recap­tació de fons a esglésies i parròquies i es des­ti­nen a Càritas dio­ce­sana per a acti­vi­tats locals. La recap­tació actual suposa un rècord en la història de Càritas Polònia. Però res de tot això seria pos­si­ble sense el suport inter­na­ci­o­nal de la xarxa Càritas, inclo­ent l’esforç de les Càritas cata­la­nes.