Els Estats Units havien con­vo­cat els minis­tres de Defensa de 40 països ali­ats a la seva base més gran, fora del ter­ri­tori nord-ame­ricà, a Rams­tein. I, abans de començar for­mal­ment la tro­bada, Ale­ma­nya va anun­ciar el des­blo­queig per al sub­mi­nis­tra­ment directe a Ucraïna de 50 tancs del tipus Gepard, fabri­cats per l’empresa Maf­fei Weg­mann (KMW). La minis­tra ale­ma­nya, Chris­tine Lam­brecht, fins ara molt cri­ti­cada dins i fora de l seu país per la gestió de la crisi, va donar la notícia del dia. Men­tre el seu col·lega dels Estats Units, Lloyd Aus­tin, rebia encara la resta dels con­vo­cats. És a dir, gai­rebé tota l’OTAN, alguns països que comen­cen a tenir pressa per ingres­sar-hi, com ara Finlàndia, i altres asso­ci­ats.

La idea de con­vo­car la reunió donava als EUA el paper d’amfi­trió. Però era també una manera més de pres­si­o­nar Ale­ma­nya, on es troba aquesta gran base nord-ame­ri­cana. Was­hing­ton i l’OTAN volien obli­gar el govern d’Olaf Scholz a fer un pas enda­vant i dei­xar-se d’ambigüitats. Després de l’anunci fet al febrer per Scholz d’inver­tir en les for­ces arma­des ale­ma­nyes 100.000 mili­ons –després de dècades de reta­llar en Defensa–, no han seguit les con­cre­ci­ons. Des de Kíiv es recla­ma­ven amb insistència els tancs ale­manys.

Lam­brecht va anun­ciar el des­blo­queig d’una comanda de 50 tancs anti­a­e­ris de KMW, així com la deter­mi­nació de donar ins­trucció mili­tar a Ale­ma­nya als sol­dats ucraïnesos. No seran els únics blin­dats que Ale­ma­nya posa en dis­po­sició de Kíiv, ja que la minis­tra tre­ba­lla amb ter­cers països –com ara Eslovènia– per lliu­rar-li altres tancs de fabri­cació soviètica. La idea de Lloyd és que el grup de tre­ball es reu­neixi un cop al mes per “ava­luar” les neces­si­tats ucraïneses. Els tancs de KMW estan pre­pa­rats per ser sub­mi­nis­trats ràpida­ment. Ara bé, imme­di­a­ta­ment després d’anun­ciar-se’n el des­blo­queig van sor­gir els dub­tes sobre d’on sor­tirà la munició: ara per ara a Ale­ma­nya només n’hi ha per arren­car, i per res­pon­dre a una guerra de llarga durada.

Amb aquests sub­mi­nis­tra­ments, Occi­dent –i molt espe­ci­al­ment Ale­ma­nya– fa allò que, segons el minis­tre d’Exte­ri­ors rus, ser­veix per accen­tuar el perill d’una guerra atòmica. L’arma­ment de l’OTAN o altres asso­ci­ats són “un objec­tiu legítim”, va expli­car Ser­guei Lav­rov. “Hi ha un perill real de guerra atòmica”, va insis­tir el minis­tre de Vladímir Putin.

De la seva banda, Aus­tin no va voler entrar en valo­ra­ci­ons sobre un altre objec­tiu poten­cial: la regió sepa­ra­tista pro­russa de Transnístria, a Moldàvia. “Estem ava­lu­ant la situ­ació”, va limi­tar-se a dir, men­tre des d’aquesta exrepública soviètica –com Ucraïna– s’adver­teix que Mos­cou sem­bla estar bus­cant argu­ments per “alli­be­rar” aquesta regió. Tal com va fer al seu moment per entrar al Don­bass.