Política

OTAN

Suècia i Finlàndia avisen que la decisió sobre l’OTAN encara no està presa

Alemanya garanteix ple suport als dos països nòrdics si sol·liciten l’adhesió a l’Aliança

El president croat amenaça de vetar-ne l’ingrés si no es canvia la llei electoral a Bòsnia i Hercegovina

Les pri­me­res minis­tres de Suècia i Finlàndia, les soci­al­demòcra­tes Mag­da­lena Anders­son i Sanna Marin, res­pec­ti­va­ment, han recor­dat aquest dimarts que els pro­ces­sos posats en marxa als seus països per deci­dir sobre una even­tual sol·lici­tud d’ingrés en l’OTAN encara estan en marxa, i per tant, no hi ha una decisió defi­ni­tiva.

“Encara no hem deci­dit si pre­sen­ta­rem la sol·lici­tud o segui­rem el nos­tre camí actual”, ha indi­cat Marin en una com­pa­rei­xença davant la premsa a Mese­berg (est d’Ale­ma­nya), on ella i Anders­son han assis­tit com a con­vi­da­des a una reunió del gabi­net del can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz. “Sigui quina sigui la decisió, estarà basada en el com­promís amb els fin­lan­de­sos i amb la con­tri­bució a una segu­re­tat comuna,” ha defen­sat. Marin ha reco­ne­gut que la invasió russa d’Ucraïna ha alte­rat “com­ple­ta­ment” l’ordre de segu­re­tat, i que en això “no hi ha marxa enrere”.

En la mateixa línia, Anders­son ha expli­cat que el seu govern aborda amb tots els par­tits del Par­la­ment la pos­si­ble adhesió de Suècia a l’OTAN i ha afe­git que “totes les opci­ons estan sobre la taula”.

La pri­mera minis­tra sueca ha indi­cat que el seu país s’“adap­tarà” a les noves cir­cumstàncies de segu­re­tat, i per això té pre­vist incre­men­tar la des­pesa en Defensa fins al 2% del PIB i con­ti­nuar sub­mi­nis­trant suport a Ucraïna, inclo­ses armes i equi­pa­ment mili­tar.

Anders­son ha avançat que el pròxim 13 de maig el seu govern pre­sen­tarà una “anàlisi sobre la situ­ació de segu­re­tat” que inclourà la qüestió d’una pos­si­ble adhesió.

L’even­tual petició d’ingrés de Suècia i Finlàndia, socis de la Unió Euro­pea (UE) i asso­ci­ats a l’OTAN, però no mem­bres de ple dret en l’Aliança, serà un dels punts de la reunió infor­mal dels minis­tres d’Exte­ri­ors de l’orga­nit­zació a Berlín, que se cele­brarà del 14 al 15 de maig i a la qual assis­ti­ran com a con­vi­dats els repre­sen­tants dels dos països nòrdics.

Si final­ment sol·lici­ten l’entrada a l’Aliança, la for­ma­lit­zació del procés es podria sege­llar a la cimera de l’OTAN que tindrà lloc a Madrid a finals de juny.

El can­ce­ller ale­many, Olaf Scholz, ha garan­tit als dos països nòrdics el seu ple suport, en cas de sol·lici­tar aquest ingrés.

“Ningú ha de donar per fet que Rússia no ata­qui altres països. Ale­ma­nya farà cos­tat a Finlàndia i a Suècia, en cas que deci­dei­xin ingres­sar [a l’OTAN]”, ha afir­mat el can­ce­ller, en una com­pa­rei­xença con­junta amb les seves homòlogues nòrdi­ques.

El president croata amenaça amb vetar l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’OTAN

EFE

El president de Croàcia, Zoran Milanovic, ha amenaçat aquest dimarts amb vetar la invitació a Finlàndia i Suècia a entrar en l’OTAN fins que a Bòsnia i Hercegovina no es canviï la llei electoral que, en la seva opinió, discrimina els bosniocroats.

“Jo, com a president de Croàcia, a la cimera de l’OTAN posaré el meu veto a la invitació [a Finlàndia i Suècia], si es demana el consentiment a aquest nivell”, ha declarat Milanovic.

“Perseguiré com un diable a una ànima pecaminosa tot diputat que estigui a favor de la ratificació abans que sigui canviada la llei electoral a Bòsnia i Hercegovina”, ha afegit.

El polític croat no ha detallat quina relació té la possible entrada de Finlàndia i Suècia a l’OTAN –en plena guerra d’Ucraïna- amb una llei electoral a Bòsnia, un país que no forma part ni de la Unió Europea (UE) ni de l’OTAN. Croàcia, que també és una ex-república iugoslava, pertany a l’Aliança Atlàntica des de l’any 2009.

La llei electoral bosniana ha de ser esmenada pel Parlament de Bòsnia i Hercegovina, un país dividit en tres ètnies: bosníaca (musulmana), sèrbia (ortodoxa) i croata (catòlica).

En tot cas, el propi mandatari ha reconegut que possiblement no està en la posició d’exercir un veto a la pròxima cimera de l’OTAN.

Segons els analistes locals, el president croat, amb funcions protocol·làries i representatives, no estarà involucrat en el procés d’admissió de nous membres de l’OTAN sinó que serà el Parlament el que haurà de donar el seu vistiplau o no a una ampliació de l’Aliança.


Milanovic denuncia que el govern croat, liderat pel primer ministre conservador Andrej Plenkovic, és una “camarilla de bandits” i “traïdors”, “comprats” per fer tot el que Brussel·les els hi exigeix.

Plenkovic, el govern del qual es distancia des de fa mesos de les posicions de Milanovic, ha acusat aquest dilluns Milanovic, un ex-primer ministre socialdemòcrata, de comportar-se com un “agent rus” i de provocar amb les seves declaracions un enorme mal al prestigi de Croàcia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.