Bongbong Marcos, el fill del desaparegut Ferdinand Marcos, s’encaminava ahir cap a una victòria aclaparadora en les eleccions presidencials de les Filipines, segons un recompte provisional que li atorgava gairebé 30 milions de vots.

Ferdinand Marcos Jr., de 64 anys, doblaria en nombre de vots la seva rival més propera, l’actual vicepresidenta Leni Robredo, amb el 94% d’un escrutini provisional automàtic no oficial que publica la Comissió Electoral. La participació es va situar al voltant del 80%. Durant la jornada es van registrar força cues als col·legis i molts problemes tècnics en el vot electrònic.

Aquests resultats suposarien el retorn al poder de la família Marcos, després que el seu patriarca fos expulsat el 1986 arran d’una revolució popular pacífica que va liquidar el règim dèspota i corrupte de 21 anys, que va deixar almenys 3.257 executats de manera sumària, milers de torturats i uns 10.000 milions de dòlars espoliats de les arques públiques. Totes les enquestes van avançar des del principi de la campanya que Marcos, que ha evitat els debats electorals i les entrevistes incòmodes, era el favorit per substituir a la presidència de les Filipines el polèmic Rodrigo Duterte, per a un mandat únic de sis anys. Bongbong, com se’l coneix des de petit a les Filipines, i que no ha volgut declarar la seva victòria fins que no se sàpiguen els resultats oficials, va començar la seva carrera política als 23 anys com a vicegovernador d’Ilocos Nord, el bastió familiar, del qual es va haver d’exiliar amb els seus pares el 1986 fins al retorn, el 1991. La popular alcaldessa de Davao i filla de l’actual president, Sara Duterte-Carpio, que es presentava en tàndem amb Marcos al lloc de vicepresidenta, podria haver obtingut també una incontestable victòria segons el recompte no oficial.

Si es confirmés el triomf rotund de Marcos, serien les primeres eleccions en tres dècades en què un candidat a la presidència guanya per majoria absoluta a les Filipines, on només es necessita tenir més vots que el rival per aconseguir el seient de cap d’estat. Aquesta situació atorgaria a Bongbong, condemnat per evasió fiscal el 1999, un poder i una llibertat parlamentària més àmplia que la del seu predecessor, Rodrigo Duterte, que ha governat amb un estil autoritari desafiant l’estat de dret des del 2016.

Amb tot, Marcos pot topar amb una forta contestació al carrer, ja que té grans detractors com ara organitzacions de defensa dels drets humans i un sector important de l’Església catòlica.

“La societat civil, que probablement es mobilitzarà al carrer, podria compensar la possible falta d’oposició parlamentària i actuar com a contrapoder de facto”, explica el professor de ciència política de la Universitat de La Salle, Ronald Holmes.