Des de l’any 2013 el percentatge ha anat variant, entre el 81% i el 57%. La mitjana ha estat a l’entorn del 60%, que no vol dir que sigui acceptable perquè és molt baix i s’ha de reclamar, però un 36% és un despropòsit que requereix una explicació. Portem un dèficit crònic de pressupostos que no s’han complert, i el que ha passat l’any 2021 ha estat la cirereta sobre el pastís.

A mi no em convenç una justificació global. És cert que ha costat arrencar obra pública, que hi ha hagut problemes per obtenir matèries primeres, però no és suficient per justificar aquestes xifres tan baixes.

El govern català ja està demanant explicacions. Correspon a l’administració catalana, als diputats que són a Madrid, demanar una resposta formal, tècnica i suficientment detallada. I això no es pot fer en una reunió ràpida.

En aquestes empreses la inversió ha estat de poc més del 27% del que s’havia pressupostat; de fet són les que fan baixar la mitjana. La pregunta és molt clara: per què no heu executat tot això? I amb un percentatge tan baix no em serveixen explicacions clàssiques com que l’obra pública sempre s’alenteix per temes burocràtics, expropiacions que s’enquisten o projectes que cal modificar...

El que caldria fer és contrastar les coses per les dues bandes. Què han pressupostat per a cada projecte individual assignat a cadascuna d’aquestes empreses públiques, i veure si hi ha una correspondència amb el que tenen entre mans per anar executant.

Sí. L’execució ha estat més o menys la mateixa; el 2015, per exemple, amb un pressupost de 1.000 o 1.100 milions se’n van invertir 735, i el 2021, amb un pressupost de 2.068 milions, pràcticament el doble, se n’han invertit 740. Per això insisteixo que el que cal és veure quant s’havia pressupostat per a cada partida, entendre quina era la previsió, i llavors què han invertit i què ha fallat. Al govern central no donar explicacions li va en contra perquè genera desconfiança.

La sobreinversió que hi ha hagut a la Comunitat de Madrid no es concentra tant en les obres d’infraestructura com en l’administració general de l’Estat que són els ministeris... Madrid, per naturalesa, per la seva pròpia maquinària estatal, té una enorme força centrípeta, però jo separaria les dues coses. El que hem d’entendre és què ha passat a Catalunya. El tema dels ministeris vindria després.

Insisteixo que cal veure pressupostos i execucions. Sense això comencem a fer conjectures lletges i tot acaba en una deriva política. El president de la Generalitat ja es va reunir dimarts amb la ministra de Transport. Però va ser una reunió breu que no dona per parlar amb detall. I és en el detall on podem trobar les explicacions.