Política

Algèria trenca amb Espanya

Alger suspèn el Tractat d’Amistat i Bon Veïnatge com a represàlia pel “gir injustificable” al Sàhara i només cinc hores després que Sánchez descartés problemes amb el gas

El president, sol al Congrés pel viratge pro Marroc

L’afició que té el president espanyol, Pedro Sánchez, a deslligar en el temps un moment de crisi i l’hora de donar explicacions sobre aquesta crisi va portar-lo a comparèixer al Congrés ahir, més de vuitanta dies després del seu inèdit gir pro Marroc al Sàhara que oblida l’autodeterminació i que va néixer amb una carta filtrada pel rei Mohamed VI el 18 de març. Cinc hores després de tastar la seva soledat total i de vantar-se a l’hemicicle que “no hi ha cap problema amb Algèria en relació amb el subministrament energètic”, Alger infligia un bany de realpolitik al president tot ensenyant-li que les seves contorsions diplomàtiques tenen un cost i suspenia el Tractat d’Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya del 2002 pel “gir injustificable” amb el Sàhara Occidental. “Les autoritats espanyoles han emprès una campanya per justificar la posició que han adoptat sobre el Sàhara Occidental, una violació de les seves obligacions legals, morals i polítiques com a poder administrador del territori que pesen sobre el Regne d’Espanya”, etzibava Alger a través de l’Agència de Premsa d’Algèria. L’amistat que l’industrial català Pere Duran Farell –les cendres del qual reposen en dunes algerianes– va començar a bastir entre les vores del Mediterrani ara fa mig segle trontolla en ple equador del 2022.

El viratge espanyol d’empassar-se quaranta anys de neutralitat com a expotència colonitzadora i d’oblidar-se de l’autodeterminació tot enterrant les simpaties amb el poble sahrauí ha posat fi al miratge de Sánchez, que sostenia que agitar el tauler en favor de l’autonomia marroquina d’un pla de fa 15 anys no comprometia la relació amb Algèria, la gran patrocinadora de la República Àrab Sahrauí Democràtica.

En un dens ple –amb el recurs de barrejar-hi el Marroc i explicacions pendents com ara sobre el Consell Europeu dels dies 30 i 31 de maig–, Sánchez s’aferrava a la màgia de conservar els dos aliats clau del Magrib com si res hagués passat. “Sobre el Sàhara Occidental el que fem un cop més és respectar les resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides. No hi ha cap problema amb Algèria en relació amb el subministrament energètic”, insistia el president espanyol.

Al vespre, però, el govern espanyol va lamentar el trencament del tractat del 2002 que anunciava un país “amic” i va reiterar la “plena disponibilitat per seguir mantenint i desenvolupant les especials relacions de cooperació entre els dos països, en benefici d’ambdós pobles”.

“Un soci fiable”

Segons el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, no està en risc l’abastiment de gas per molt que el president algerià, Abdelmadjid Tebboune, hagi trencat un tractat amb 20 anys de vigència. “El govern d’Algèria és molt conegut pel fet de ser un soci fiable, un subministrador fiable. S’han donat garanties al màxim nivell i res indica que sigui d’una altra manera”, sosté Albares. La gasista Sonatrach té ara contractes tancats fins al 2032 amb firmes com ara Naturgy.

Xoc del PSOE i Podem

En el xoc frontal amb tot el Congrés, el soci de Podem censura el cop de volant històric a Sánchez i al PSOE. “El Marroc és la potència invasora i el poble sahrauí és el poble agredit”, li va etzibar Pablo Echenique (Podem) amb un llenguatge assimilable a la crisi d’Ucraïna. “El que desmobilitza l’esquerra és l’afany de subratllar les nostres diferències”, rebatia Sánchez al partit amb el qual governa en coalició. “Li exigim que torni al marc de les Nacions Unides, que mai hauria d’haver abandonat. És a dir, la neutralitat activa”, va dir Cuca Gamarra (PP). I a Vox el seu líder, Santiago Abascal, que el 2023 pot ser vicepresident d’Alberto Núñez Feijóo si a Espanya es copia el model de Castella i Lleó, advertia Sánchez d’un fre: “El seu canvi sobre el Sàhara només el compromet a vostè; ni al Congrés ni al proper govern d’Espanya”.

Del Tindouf al Rif

El clam dels retrets va incloure ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, el PNB i EH Bildu. “L’acord li atorga al Marroc ser gendarme de la frontera sud: que flueixin les matèries primeres i no la gent”, va assenyalar Albert Botran (CUP). Per Botran, que recordava les 30.000 detencions arbitràries i 4.500 desaparicions forçades pel règim alauita que s’acarnissa també amb el Rif (on els presos polítics, entre ells Nasser Zefzafi i Nabil Ahamjik, fa cinc anys que estan en presons marroquines), “el poble sahrauí ha estat traït” i “només l’autodeterminació és la via de descolonització”. “Si el pla és tan bo per què no va als camps de Tindouf a explicar-ho? Eritrea és l’únic cas de descolonització a través d’autonomia i no va sortir bé”, denuncia Jon Iñarritu (EH Bildu). “Quaranta-set anys de conflicte irresolt al voltant de la qüestió sahrauí haurien de ser suficients per entendre que ens hem de moure i no hi té cabuda seguir gestionant-lo com una espera indeterminada”, defensava Sánchez des d’un aïllament total.

LES FRASES

No hi ha cap problema amb Algèria en relació amb el subministrament energètic
Pedro Sánchez
president espanyol
El seu canvi sobre el Sàhara només el compromet a vostè; ni al Congrés ni al proper govern d’Espanya
Santiago Abascal
president de vox
L’acord li atorga al Marroc ser gendarme de la frontera sud: que flueixin les matèries primeres i no la gent
Albert Botran
diputat de la cup al congrés
Si és bo per què no va a Tindouf a dir-ho? Eritrea és l’únic cas de descolonització a través d’autonomia
Jon Iñarritu
diputat d’eh bildu al congrés


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.