ERC, CUP i Òmnium retreuen al jutge la “diferència de tracte” de la investigació sobre l’espionatge que van patir membres de les seves formacions respecte a la que duu a terme l’Audiència Nacional pel mateix cas d’espionatge a través del programa Pegasus al president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

Tenint en compte que en el cas dels independentistes espiats no s’ha obert cap diligència als jutjats de Barcelona on van presentar les querelles, les tres formacions hi han presentat un escrit en què es denuncia que “resulta evident que hi ha una important diferència entre la tutela judicial que s’està donant a les víctimes tutelades per l’Audiència Nacional i les que han denunciat els fets als jutjats de Barcelona”. En l’escrit presentat pel seu advocat, Benet Salellas, es recorda que ja han transcorregut 40 dies sense que les seves denúncies s’hagin admès a tràmit.

Davant d’això, Salellas proposa als jutjats barcelonins que tenen a les seves mans les querelles que sol·licitin participar en la comissió rogatòria que, encapçalada pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, es desplaçarà a Israel per prendre declaració al director d’NSO.

L’escrit demana que, com a mínim, s’incorporin a les causes de Barcelona una còpia del resultat de les diligències que ha practicat fins avui l’Audiència Nacional. Segons fonts jurídiques consultades per EFE, també els membres d’ERC espiats la querella dels quals és a un tercer jutjat de la ciutat han demanat que el seu cas se sumi a la comissió rogatòria a Israel acordada per Calama.

Els casos d’espionatge a polítics independentistes no s’acumularan en una sola causa segons fan preveure les decisions dels jutjats barcelonins. El titular del jutjat 32 que investiga els casos de Roger Torrent i Ernest Maragall ha rebutjat acumular en la causa la querella presentada per la CUP al jutjat 22. De la mateixa manera, la querella d’Òmnium continuarà en mans del 21 mentre que la presentada per Josep Maria Jové i Diana Riba ha anat a mans del jutjat 24.

La Fiscalia de Delictes Informàtics de Barcelona s’oposa a l’acumulació de les querelles en una única causa argumentant que el delicte “no pot atribuir-se” a una mateixa persona tot i que s’hagi fet a través del mateix programa que només poden comprar els estats.