El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat aquest dimarts a Espanya per considerar que es va privar a una dona a la Corunya del dret a impugnar la demolició parcial del seu habitatge, ordenada per la Xunta de Galícia.

Els jutges europeus han imposat a l’Estat espanyol una indemnització a la demandant de 1.000 euros per danys morals i 9.196 per costes judicials.

María Isabel Cruz García, nascuda en 1969, va comprar en 2006 un habitatge a la immobiliària V.S.L. en una urbanització contra la qual l’Administració gallega havia interposat dos anys abans un recurs per construcció en zona protegida.

Quatre mesos després de la compra, la Xunta va multar a V.S.L. amb 207.365 euros i va ordenar la demolició parcial d’alguns habitatges, inclosa la de la demandant, per envair una zona costanera pública.

Després del recurs de la immobiliària, el Tribunal Superior de Justícia de Galícia va confirmar la resolució administrativa en una sentència que va ser ferma en 2010. La demandant no va ser informada.

En 2014, el Registre de la Propietat va incloure en l’expedient de Cruz García una nota que indicava la devolució del terreny al domini públic. Però la interessada tampoc va ser informada.

No obstant això, dos anys després va rebre la resolució administrativa que establia una multa coercitiva per “no haver complert l’ordre de demolició i restitució malgrat haver estat advertida prèviament dues vegades sobre aquest tema”.

La demandant va sol·licitar la nul·litat de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Galícia, que va ser desestimada. Els jutges van assenyalar que “havia tingut coneixement d’un motiu en el qual pretenia basar una queixa”.

A més, van precisar que la multa es va imposar a la societat de responsabilitat limitada i no a la demandant, i que la demolició i restitució de béns era una mera conseqüència incidental d’aquesta multa, la qual cosa “no donava legitimitat a la demandant” per a aquest procediment.

L’Audiència Nacional va recordar posteriorment que, “des de 2014”, l’expedient patrimonial de Cruz García contenia una nota relativa al procediment administratiu i que disposava de recursos legals per a “establir la responsabilitat de l’empresa”.

El TEDH, que assenyala no tenir informació sobre si finalment l’habitatge va ser demolit parcialment, posa l’accent en qualsevol cas en què “la combinació particular dels fets ha tingut l’efecte de privar a la demandant de l’accés efectiu a un tribunal per a impugnar un procediment que va tenir un impacte directe en la seva propietat”.

Afegeixen que “no hi ha proves que la demandant hagi obtingut coneixement extrajudicial del procediment en qüestió o que no hagi estat diligent en les seves accions”.