Andalusia
Eleccions a la Junta
Cita amb les urnes
Durant la campanya, les possibles aliances postelectorals han tingut més protagonisme que els mateixos programes dels partits polítics que concorren als comicis
Els partits estatals, conscients que les eleccions andaluses tenen impacte en un àmbit espanyol, han fet desembarcar les seves figures més destacades arreu del territori
Andalusia celebra avui eleccions després que el president de la Junta, Juanma Moreno (PP), avancés mig any els comicis. Més de sis milions i mig d’electors –dels quals més de 302.00 votaran per primer cop– estan cridats a les urnes. Sis candidats aspiren a la presidència andalusa i, després de la campanya electoral –que va començar el 2 de juny–, no hi ha hagut grans canvis respecte del que han anat vaticinant les enquestes; és a dir, una clara victòria del popular Juanma Moreno, que s’acostaria a la majoria absoluta –que al Parlament andalús és de 55 diputats– però necessitaria els vots de Vox per a la investidura. Així doncs, els pactes postelectorals tindran una gran importància –com ja va passar a Castella i Lleó– i han estat un element central durant la campanya electoral, fins i tot més que les propostes de cada partit polític.
Així, els socialistes es neguen a propiciar l’elecció de Moreno, com els han demanat en els últims dies des de les files dels populars; Cs es mostra convençut que continuarà formant part del govern d’Andalusia amb el PP; Vox ha afirmat que no donarà cap vot a favor ni cap abstenció a la investidura de Moreno si no entra al govern andalús; Teresa Rodríguez, candidata d’Adelante Andalucía, ha assegurat que no vol ser “la crossa esquerra del PSOE”, ja que “no val per a res” i és “pa per a avui i gana per a demà”, i la candidata de Por Andalucía, Inma Nieto, que abans de la campanya electoral va obrir una escletxa a la “reflexió” sobre una abstenció del seu partit per evitar que Vox entri al govern, ara sembla haver-la tancat.
En clau estatal
Les eleccions andaluses també tenen una lectura en clau estatal. Així, la possible pèrdua del govern andalús per segon cop suposaria un sotrac important per al PSOE i per a Pedro Sánchez. Tant el president del govern espanyol com diversos dels seus ministres han participat en la campanya andalusa. En el cas del PP, la cita amb les urnes a Andalusia serà la primera des que Alberto Núñez Feijóo –que també ha participat en actes de campanya– és president del partit, amb la qual cosa servirà de termòmetre per saber com afecta els populars el canvi de líder estatal, que pot sortir reforçat en cas de victòria electoral. Pel que fa al partit taronja, si les enquestes es confirmen, les eleccions andaluses poden suposar-li un cop molt dur, ja que no té garantida la representació al Parlament andalús i, segons els resultats que obtingui, podrien fer més profunda la crisi del partit en un àmbit espanyol. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, i el vicesecretari general, Edmundo Bal, han estat alguns dels càrrecs de Cs que han participat en la campanya electoral. Per la seva banda, Vox podria sortir reforçat si passa a ser la tercera força a Andalusia. El seu líder estatal, Santiago Abascal, ha participat activament en la campanya. Finalment, tot i que els resultats que pugui obtenir Por Andalucía no són extrapolables en un àmbit estatal, ja que és una coalició de diversos partits, sí que alguns líders de les formacions, com ara Íñigo Errejón, Ione Belarra, Alberto Garzón o Yolanda Díaz, s’han sumat a la campanya electoral.
Inma Nieto (PorA)
Por Andalucía és la coalició integrada per Izquierda Unida, Més País, Equo i Iniciativa del Pueblo Andaluz amb el suport de Podem i Alianza Verde. Formalitzada in extremis en el termini per poder concórrer en aquestes eleccions, la seva candidata espera superar els 17 escons que va obtenir la coalició Adelante Andalucía l’any 2018, quan Podem i Izquierda Unida eren dos dels seus integrants.
Teresa Rodríguez (AA)
Candidata per tercer cop –ho va ser amb Podem i amb Adelante Andalucía quan la formació morada n’era membre–, el 2020 ella i set diputats més van ser expulsats del seu grup parlamentari acusats de transfuguisme en marxar de Podem. Ara es presenta per Adelante Andalucía amb Anticapitalistas Andalucía, Izquierda Andalucista i Primavera Andaluza amb el suport de Defender Andalucía.
Juan Marín (Cs)
Vicepresident de la Junta d’Andalusia l’última legislatura, Marín podria rebre un cop molt dur si es confirmen les enquestes, que no asseguren la presència de Cs al nou Parlament andalús, ja que, en les previsions més optimistes, li atorguen només un diputat. Durant la campanya electoral ha manifestat en diverses ocasions que si el seu partit només aconsegueix un escó deixarà la política.
Juanma Moreno (PP)
El president de la Junta d’Andalusia durant els últims gairebé quatre anys es presenta a la reelecció amb possibilitats d’aconseguir una victòria electoral, segons indiquen els sondejos. En una entrevista durant la campanya electoral va assenyalar que li agradaria un govern andalús com el d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid; és a dir, monocolor i amb suports puntuals de Vox en assumptes importants.
Juan Espadas (PSOE)
Tradicionalment feu socialista, el 2018, amb l’expresidenta andalusa Susana Díaz com a cap de llista, el PSOE també va ser el partit més votat però l’aliança de les forces polítiques de dretes, que juntes sumaven més escons, li van impedir formar govern. Espadas, alcalde de Sevilla des del 2015, va guanyar les primàries a Díaz fa poc més d’un any i té l’objectiu de recuperar un govern socialista a Andalusia.
Macarena Olona (Vox)
La candidata del partit d’ultradreta va protagonitzar una polèmica quan, abans d’iniciar-se la campanya electoral, es va fer públic que s’havia empadronat a casa del líder de Vox a Granada, Manuel Martín Moreno, a Salobreña. En el segon debat televisat, que va tenir lloc a Canal Sur, Olona va afirmar que si Moreno necessita “un sol diputat de Vox”, no serà president si el seu partit no entra al govern andalús.