Infraestructures

Pedaços a l’atzucac de l’AP-7

La circulació s’incrementa un 40% de mitjana els cap de setmana en una via ràpida que és l’eix de connexió del país

Trànsit posa més trams amb carrils addicionals i contracta un servei de grues per retirar vehicles accidentats

Alguns temen que es busqui “l’excusa” per tornar a pagar

L’AP-7, la via ràpida amb més volum de trànsit que creua el país de nord a sud, està al límit. L’alliberament dels peatges ha fet canviar els hàbits i la ruta de molts conductors que, sense pagar, veuen que poden fer el trajecte més ràpid. L’AP-7 manté sobre el paper el títol de via ràpida però a la pràctica la congestió dificulta la mobilitat dels qui es troben circulant més a poc a poc del que voldrien i creuant els dits per no trobar-se un accident que els deixi en un atzucac. “Abans trigava una hora llarga per arribar a la feina, però ara em llevo dues hores abans per no quedar aturada”, explica Núria Floriach, que surt d’Argentona abans per esquivar la cua a la C-60 i creuar el túnel de Parpers que la porta fins a l’AP-7.

El Servei Català de Trànsit i la conselleria d’Interior estan treballant per buscar solucions a la congestió que augmenta a mesura que s’aproximen els accessos a Barcelona, en els dos sentits en direcció a Girona i a Tarragona. Un dels punts de control que el Servei Català de Trànsit té per mesurar la intensitat mitjana de vehicles està situat a l’antic peatge de Martorell, on en els darrers cinc mesos els caps de setmana el trànsit s’ha intensificat un 40% de mitjana respecte al mateix període del 2019, abans que l’impacte de la pandèmia fes reduir notablement els desplaçaments.

L’alliberament dels peatges als cinc trams d’autopistes catalanes que encara estaven en mans de la concessionària Abertis deixava lliure circulació a l’AP-7 –entre Tarragona i la Jonquera–, l’AP-2 –entre Saragossa i el Vendrell–, la C-32 nord –al Maresme– i la C-33 –entre Barcelona i Granollers.

Sense pagar per circular, les vies s’han omplert, i sobretot l’AP-7, que ja és una de les rutes més concorregudes, tenint en compte que el 60% de les exportacions per carretera es fan a través d’aquesta autopista. El pas de camions per aquesta via ja es va incrementar quan el 2013 es va prohibir que passessin per l’N-II i el 2018 es va afegir la prohibició que els vehicles pesants passessin per l’N-240 i l’N-340. Des del sector del transport s’estima que abans que l’AP-7 fos gratuïta hi passaven uns 12.000 vehicles de mercaderies cada dia. “Ara hi ha els mateixos camions circulant però tenim molts més cotxes”, defensa Carlos Folchi, de l’Associació General d’Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya (AGTC).

Segons les últimes dades facilitades pel Mitma (Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana), la intensitat mitjana diària de vehicles (IMD) a final d’any s’havia incrementat en tots els sectors de l’AP-7 i l’AP-2, sobretot en el cas dels camions. A l’AP-2, a la demarcació de Tarragona, el trànsit de camions va créixer un 127,28% respecte a l’any 2019, mentre que en aquestes mateixes dates l’increment de vehicles pesants a l’AP-2 a la demarcació de Lleida va ser del 118,95%. El pas de camions a la demarcació de Girona va augmentar un 39,68%, i a la de Barcelona, entre un 38% i un 44%.

Augmenten els accidents

Amb més afluència de vehicles les xifres de sinistres augmenten i l’AP-7 s’ha convertit en la via que suma més accidents amb ferits greus o mortals. Segons les dades facilitades pel Servei Català de Trànsit (del 13 de juny), la sinistralitat als 345 quilòmetres de recorregut de l’AP-7 ha augmentat un 64,5% respecte al 2020 i prop d’un 21% si es compara amb la mobilitat d’abans de la pandèmia. Les mateixes fonts indiquen que aquest 2022 de les 76 persones mortes per accident de trànsit a Catalunya, una quinzena han perdut la vida a l’AP-7, quan el 2019 la xifra en el mateix període era molt inferior, amb quatre morts.

La sinistralitat, en canvi, s’ha reduït en altres carreteres com ara la C-25, l’Eix Transversal, que uneix les comarques centrals de Catalunya, on han passat a tenir la meitat d’accidents que el 2019.

Pla de xoc a l’estiu

A les portes de l’estiu, en què la mobilitat s’incrementa i les aglomeracions del cap de setmana es repeteixen per entrar i sortir de Barcelona, el govern s’afanya a presentar un pla de xoc que entrarà en vigor a partir del pont de Sant Joan. Entre altres mesures, es preveu habilitar un sistema de grues a diferents punts de l’autopista per retirar els vehicles accidentats de forma ràpida i evitar que dificultin encara més la circulació quan hi ha retencions. L’altra proposta és fer un nou carril addicional, entre Sant Celoni i Parets del Vallès. La circulació de camions es limitarà per la dreta en alguns trams mantenint la restricció de circular a una velocitat màxima de 80 km/h els divendres o dies previs a un festiu. Unes restriccions que el sector ja compleix i que es volien endurir amb la prohibició de circular els diumenges a la tarda i dissabtes al matí. Des del mateix sector han assegurat, però, que la mesura que van anunciar aquesta mateixa setmana el Servei Català de Trànsit i el Departament d’Interior no tirarà endavant. “Ens va sorprendre, però han vist que som essencials i que no es pot aturar i fer patir el teixit productiu”, asseguren des de l’AGTC.

L’N-II, el paradís

L’aixecament de peatges ha afavorit que en algunes carreteres com l’N-II, al pas pel Maresme, s’hagi reduït gairebé a la meitat el trànsit. Des de la plataforma Preservem el Maresme, que lluitava per la gratuïtat de la C-32 que transcorre en paral·lel a la carretera, es feliciten que s’hagi posat fi a un greuge que arrossegava la comarca com era no poder desviar el trànsit per una via gratuïta que transcorre en paral·lel a l’N-II que creua els municipis costaners. “El més important és que tenim menys trànsit i podem comptar zero morts”, assenyala un dels impulsors de l’entitat, Antoni Esteban.

La mateixa percepció tenen a l’N-340, on els xocs frontals de vehicles ocasionaven una quinzena de morts cada any. “No hi havia escapatòria i ara estem alliberats”, celebra Llorenç Navarro, de la plataforma AP-7 Gratuïta. A les Terres de l’Ebre van deixar de pagar peatge molt abans, a finals del 2019. Des d’aleshores la plataforma AP-7 Gratuïta continua la lluita rebatejada com la plataforma Mai Més de Pagament. Per Navarro, és evident que hi ha una “desinformació” i “alarmisme” per parlar de les retencions i accidents quan sempre s’han congestionat els accessos a Barcelona. “És un potencial brutal que interessa que el dia de demà es privatitzi”, defensa Navarro, que lamenta que es criminalitzi des del govern de forma “vergonyosa” els camioners i que en cap moment es vulgui fiscalitzar el “manteniment real” de les autopistes i els ingressos que es generen amb les àrees de serveis.

Aixecar més peatges

Els transportistes han traslladat al govern la petició d’aixecar els peatges de la C-32 sud i descongestionar així el trànsit de l’AP-7 cap a Tarragona. Aquesta via és competència de la Generalitat, que voldria un rescat parcial per part de l’Estat com s’ha fet amb altres carreteres. El sector vol tornar a circular per les carreteres nacionals ara que s’han buidat. “Sabem que és complicat i que els municipis s’hi oposen”, diu Carlos Folchi.

Des de la plataforma Fem Vallès insten el Ministeri de Transports a rebaixar el màxim de velocitat i a regular els avançaments entre camions al tram vallesà de l’AP-7. Consideren que regular per trams la velocitat seria efectiu i reclamen millorar el transport públic.

Ara hi ha els mateixos camions circulant però tenim molts més cotxes
Carlos Folchi
secretari general de l’associació d’autònoms-pimes del transport
El trànsit a l’N-II al Maresme s’ha reduït a la meitat i podem comptar zero morts
Antoni Esteban
Impulsor de la plataforma preservem el maresme
És una gran lluita de desinformació perquè els interessa que el dia de demà es privatitzi
Llorenç Navarro
portaveu de la plataforma Ap-7 gratuïta / mai més de pagament

Bàscara i Maçanet: els extrems es toquen

j.trilla/J.casas

Bàscara i Maçanet de la Selva són dos extrems units per l’AP-7 i les problemàtiques derivades de la seva gratuïtat. Manca de manteniment o de previsió i projecte són les principals crítiques. L’alcaldessa de Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, explica que la gratuïtat els ha afectat negativament. Per Figueras, hi ha diversos elements clau. El primer és que no hi ha un manteniment tan estricte com abans, fins i tot quan hi ha accidents i les tanques queden malmeses: “Entenc que això afectarà tots els municipis al llarg del seu recorregut”. La saturació de l’AP-7 els divendres i els diumenges fa que el trànsit sobrant es desviï a la C-35, cosa que afecta la mobilitat del nucli i obliga a mobilitzar la policia local i a posar els semàfors en groc. Maçanet és una porta d’entrada i sortida cap a la Costa Brava, on conflueixen tres vies principals: la C-35, l’N-II en obres –que l’alcaldessa considera que és “una vergonya”– i l’AP-7.

Narcís Saurina, alcalde de Bàscara, no té cap explicació per a l’operació que s’ha fet de desmuntatge perquè, segons diu, “les autopistes el 2024, i a tot tardar, tornaran a ser de pagament. Com és que desmuntem?”, es pregunta. I hi afegeix: “Això em demostra que no hi ha res pensat per al 2024 i, entenc, l’any vinent tornarem a tenir problemes, discussions entre polítics, i un any després ens multaran.” Saurina defensa que les vies ràpides han de ser de pagament i que la proposta de reduir la velocitat a 110 km/h només demostra la “incompetència” i que no hi havia res previst.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.