Sí, clarament. És evident que era una organització que ja des de la caiguda del Mur de Berlín i la desaparició del Pacte de Varsòvia estava qüestionada i que durant molts anys ha estat en un període que en podríem dir de crisi i sense saber ben bé a què s’havia de dedicar. I ara mateix ha trobat un leitmotiv que fa uns mesos no tenia.

Sí. Hi ha molta por generalitzada i alguns països han entès que aquesta és l’única manera de sentir-se segurs sent frontera o propers a Rússia. Això s’està notant tant a Suècia com a Finlàndia, que s’estan s’estan plantejant d’entrar-hi. Els seus parlaments ja han fet els passos.

De fet hi ha un compromís que es va formalitzar el 2014 que és que tothom que sigui membre de l’OTAN ha de destinar almenys el 2% del seu PIB a despesa militar. Fa uns mesos molts països no ho complien, i ara mateix pràcticament tots ho compren.

Això malauradament és així. Continuem sense identificar correctament quins són els riscos i reptes que tenim per a la seguretat, tot i haver viscut i estar vivint encara un període de pandèmia que ha estat un atac a la nostra seguretat molt directa: a la vida. Continuem pensant que podem fer front al risc per a la seguretat amb més despesa militar, cosa que és absurda.

Portem molts anys amb l’amenaça russa. L’OTAN sap, des d’abans del 2010, que l’expansió de l’organització cap a l’est pot ser percebuda per Rússia com una amenaça. Cal trobar un mecanisme que ens permeti a tots sentir-nos segurs. A Rússia i a nosaltres. Enfortir-nos militarment i engrandir la nostra presència més a prop de Rússia és un error.

Cal molta més diplomàcia i teixir amb Rússia unes relacions econòmiques que ens permetin uns lligams molt més forts, de manera que el recurs a la violència tingui un cost molt més alt, tant per a ells com per a nosaltres.

Unes conseqüències terribles, perquè anàvem encaminats cap a una certa reducció de la despesa militar. És indubtable que l’espai occidental, incloent-hi els Estats Units, és un exemple per a la resta del món. Llançar el senyal que la manera de resoldre els reptes de la seguretat és mitjançant més armament, més despesa militar, i no buscant aliances, és terrible.

Rússia no és un estat democràtic, però tampoc no ho era quan negociàvem amb Putin i enviava agents secrets al Regne Unit a assassinar persones. Hem acceptat aquestes condicions sense cap mirament.