La política de defensa continua enfrontant el govern de coalició a Espanya.

Unides Podem (UP) ha anunciat aquest dilluns que votarà en contra d’incrementar els destructors dels Estats Units d’Amèrica (EUA) a la base naval de Rota quan l’acord arribi al Congrés. A més, la vicepresidenta segona del govern, Yolanda Díaz, ha retret al PSOE no haver consensuat amb la seva formació el crèdit extraordinari de 1.000 milions d’euros per a despeses militars.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president dels EUA, Joe Biden, van acordar incrementar la presència nord-americana a Cadis durant la reunió bilateral que van mantenir la setmana passada a la Moncloa, amb motiu de la presència a Madrid del polític nord-americà per assistir a la cimera de l’OTAN.

La formació lila ja ha dit avui que s’oposarà a aquesta decisió quan es voti a la cambra baixa, un cop el Consell de Ministres hagi aprovat modificar el conveni de cooperació amb els EUA. El president d’UP al Congrés, Jaume Asens, havia avançat que no els agrada l’acord i que valoraven votar-hi en contra.

Podem critica el crèdit de 1.000 milions per a Defensa
En paral·lel, la vicepresidenta segona de l’executiu, Yolanda Díaz, ha criticat aquest dilluns que el crèdit extraordinari de 1.000 milions d’euros per a despeses militars que el Consell de Ministres preveu estudiar a la seva reunió de dimarts no hagi estat consensuat amb el soci de coalició, Unides Podem. Preguntada durant un acte per si aquest crèdit addicional per a Defensa ha estat pactat amb la seva formació a dins del govern de coalició, la vicepresidenta ha contestat amb un “no”.

La vicepresidenta ha negat que aquest crèdit pugui afectar la càrrega de treball de les drassanes de Navantia al Ferrol –l’empresa que fa els vaixells a Galícia i a Cadis-, tal com ha suggerit aquest dilluns la titular de Defensa, Margarita Robles. La ministra socialista ha preguntat a Díaz si seria ella la que aniria al Ferrol a dir als treballadors que aturin la construcció de fragates.

La responsable de Treball del govern espanyol ha respost que, segons les seves dades, els 1.000 milions d’euros no són per a Navantia sinó que estan destinats a “despesa ordinària” de Defensa (367 milions)  i per “armament” i EPI per a les tropes (650 milions).

Díaz ha subratllat que aquestes qüestions s’han d’abordar de manera “serena” i “no dient coses que no són veritat”. “Perquè [els 1.000 milions] no són per a càrrega de treball a Navantia”, ha insistit.

El presumpte crèdit aniria en la línia de la promesa feta pel president Pedro Sánchez la setmana passada durant la cimera de l’OTAN a Madrid de doblar el pressupost militar fins al 2% del PIB des d’ara i fins al 2029, per fer front a l’amenaça de Rússia després de la invasió a Ucraïna. Aquest capteniment ha accentuat les diferències que el PSOE manté en aquesta matèria amb el soci de coalició, Podem, atès que UP s’oposa a l’increment de la despesa militar.

Podem critica obertament que el PSOE vulgui augmentar el pressupost en “armes” per “exigència” d’una “potència estrangera” –el president dels EUA, Joe Biden, va arrencar el compromís de tots els països d’Europa que pertanyen a l’OTAN d’incrementar la despesa en Defensa- en lloc d’invertir-ho en una “millor sanitat, educació i més protecció social”.

“Les formes polítiques són molt importants i en una matèria de tanta sensibilitat [com la Defensa] han de ser forma adequada, amb respecte als aliats i respecte democràtic a les Corts Generals”, ha dit Díaz durant la presentació d’un monogràfic de la revista Temas sobre “socialisme participatiu”. “Les forces de l’oposició també tenen dret a saber què s’està fent”, ha afegit.

Fons de contingència
De la seva banda, fonts de la Moncloa han assegurat aquest vespre que “tots els departaments ministerials” havien estat informats de la proposta a la reunió de la Comissió General de Secretaris d’Estat i Subsecretaris celebrada la setmana passada.

Segons les fonts, la proposta va ser “estudiada i validada” sense “cap tipus d’intervenció en contra”.

A més, han assenyalat que els recursos surten de l’aplicació del fons de contingència i, per tant, el crèdit no ha de passar pel Congrés.

El govern espanyol defensa que “complirà amb la seva responsabilitat i solidaritat” per “enfortir” la “seguretat” i la “capacitat de dissuasió” europees davant “l’amenaça real” que representa Vladímir Putin.