Bar­ce­lona és una ciu­tat portuària. Ho és avui i ho ha estat des dels seus ini­cis. L’estreta relació entre Bar­ce­lona i el mar ha con­tribuït a for­jar el caràcter obert i cos­mo­po­lita de la ciu­tat i dels seus habi­tants, un caràcter que ha permès que avui sigui reco­ne­guda arreu del món.​De la mà del comerç marítim i del Port, una infra­es­truc­tura per on entren i sur­ten mer­ca­de­ries i per­so­nes i que ha gene­rat riquesa per a la ciu­tat i per la seva gent, Bar­ce­lona ha esde­vin­gut un punt de tro­bada de cul­tu­res diver­ses. Ens consta que al segle V aC ja hi havia ope­ra­ci­ons de tràfic marítim a ponent de la mun­ta­nya de Montjuïc. Molt més tard, al segle XIV, Bar­ce­lona era un dels prin­ci­pals cen­tres de comerç del Medi­ter­rani i comp­tava amb un intens tràfic marítim. Avui, la nos­tra ciu­tat segueix sent un cen­tre comer­cial de pri­mer ordre del sud d’Europa i el Port és clau per seguir desen­vo­lu­pant aquest paper en el futur. El Port de Bar­ce­lona aporta actu­al­ment un 2% directe del PIB i s’ha con­ver­tit en la pri­mera empresa de Cata­lu­nya pel que fa a l’ocu­pació: 37.000 per­so­nes hi tre­ba­llen diària­ment, però arri­ben fins als 250.000 el nom­bre de llocs de tre­ball direc­tes, indi­rec­tes i induïts que es gene­ren gràcies a l’existència del Port tal com el conei­xem. Per als que estem al cap­da­vant d’aquest motor de Cata­lu­nya, és tot un repte fer créixer aques­tes xifres, gene­rant nous llocs de tre­ball de qua­li­tat i con­tri­buint a millo­rar el nivell de vida de la ciu­ta­da­nia. Ho acon­se­guim gràcies a la gran diver­si­fi­cació de les ope­ra­ci­ons que s’hi rea­lit­zen. I l’acti­vi­tat de cre­uers és una part impor­tant d’aquesta diver­si­fi­cació.

Els cre­uers apor­ten a Bar­ce­lona i al país un bon gra­pat d’aquests llocs de tre­ball. Segons càlculs de la UB, aquesta indústria genera a Cata­lu­nya feina per a unes 9.000 per­so­nes. Par­lem de per­fils tan diver­sos com ara taxis­tes, xofers, cam­brers, comer­ci­ants, arte­sans, flo­ris­tes, met­ges, infer­mers i tre­ba­lla­dors del sec­tor cul­tu­ral, entre d’altres.

Garan­tir tots aquests llocs de tre­ball i també l’apor­tació que els cre­uers fan a l’eco­no­mia del país és cab­dal i per això con­si­de­rem que el debat sobre els cre­uers no ha d’esde­ve­nir una bara­lla par­ti­dista. Ha de ser un debat serè, basat en dades objec­ti­ves, tant econòmiques com d’ocu­pació i d’impacte en la ciu­ta­da­nia.

I la rea­li­tat és que, quan pas­se­gem per Bar­ce­lona, única­ment 4 de cada 100 turis­tes amb els quals ens cre­uem poden ser pas­sat­gers de cre­uer. Que el cre­ue­rista és l’únic turista de Bar­ce­lona que, tot i que no per­nocti a la ciu­tat, paga taxa turística. I que aquests cre­ue­ris­tes gas­ten de mit­jana tres vega­des més en la ciu­tat que altres tipus de turista perquè els cre­ue­ris­tes no són turis­tes de baix cost. A banda que mol­tes d’aques­tes per­so­nes no arri­ben quan hi ha més mas­si­fi­cació a la ciu­tat perquè, fruit d’una feina con­ti­nu­ada des de fa anys, el Port de Bar­ce­lona, amb la col·labo­ració de Turisme de Bar­ce­lona, ha acon­se­guit deses­ta­ci­o­na­lit­zar aquesta acti­vi­tat, fent que els vai­xells arri­bin al llarg de l’any.

Al Port de Bar­ce­lona apos­tem per un model turístic sos­te­ni­ble, diver­si­fi­cat i de qua­li­tat. I per això tre­ba­llem per reduir les exter­na­li­tats nega­ti­ves dels cre­uers, que les tenen, com qual­se­vol altra acti­vi­tat que desen­vo­lu­pem els éssers humans.

Si par­lem de la qua­li­tat de l’aire, les emis­si­ons pro­ce­dents dels vai­xells de cre­uer repre­sen­ten única­ment el 0,7% del total de NO2 de la ciu­tat de Bar­ce­lona i el 0,16% de partícules. Són, ja a hores d’ara, per­cen­tat­ges molt bai­xos. Però els volem eli­mi­nar i per això tre­ba­llem en l’elec­tri­fi­cació dels nos­tres molls, de manera que els vai­xells de cre­uer que arri­bin al Port es puguin con­nec­tar a una xarxa elèctrica amb ener­gia verda a par­tir de l’any 2026. I també incen­ti­vem les navi­li­e­res per faci­li­tar l’arri­bada dels vai­xells més sos­te­ni­bles de les seves flo­tes.

Si ens refe­rim a una supo­sada mas­si­fi­cació a causa dels cre­uers, a banda de rei­te­rar, com he dit unes línies més amunt, que única­ment 4 de cada 100 turis­tes que visi­ten la ciu­tat de Bar­ce­lona són cre­ue­ris­tes, estem desen­vo­lu­pant apli­ca­ci­ons tec­nològiques per dis­tri­buir aques­tes per­so­nes per dife­rents rutes alter­na­ti­ves i sos­te­ni­bles que tin­guin un impacte posi­tiu en el tei­xit comer­cial de la ciu­tat, mesu­ra­ble amb dades objec­ti­ves. I estem tre­ba­llant amb Turisme de Bar­ce­lona per diver­si­fi­car els punts d’arri­bada dels auto­bu­sos dels cre­uers des del Port a la ciu­tat, de manera que els grups no que­din con­cen­trats en una mateixa zona.

El Port i l’Ajun­ta­ment vam pac­tar l’any 2018 unes nor­mes de joc molt clares: la limi­tació de l’espai i la ubi­cació física dels vai­xells de cre­uer. Això vol dir que tin­drem un màxim de set ter­mi­nals i que que­da­ran con­cen­tra­des al moll Ados­sat, un moll allu­nyat dels bar­ris, que faci­lita reduir encara més les emis­si­ons que arri­ben a la ciu­tat i eli­mi­nar altres pos­si­bles exter­na­li­tats nega­ti­ves que es puguin pro­duir.Amb la COVID ens vam pas­sar molts mesos lamen­tant-nos què no hi havia turis­tes, el que pro­vo­cava el tan­ca­ment de nego­cis i dei­xava a mol­tes per­so­nes a l’atur. Ara que els estem recu­pe­rant, no seria cohe­rent fer-los fora. S’ha de tre­ba­llar per incre­men­tar la qua­li­tat d’aquest turisme amb una oferta sos­te­ni­ble, segura i diver­si­fi­cada. I això és el que fem: tre­ba­llar per gene­rar opor­tu­ni­tats de futur i progrés a Bar­ce­lona.