“No marxarem de l’Orient Mitjà.” Són les darreres paraules del president nord-americà, Joe Biden, abans de pujar ahir les escales de l’Air Force per tornar als EUA. Era la fi d’una gira de quatre dies per la regió, que tancava prenent part del Consell de Cooperació del Golf, celebrat a la ciutat saudita de Jiddah, on va tenir ocasió de reunir-se amb els líders de fins a nou països àrabs, alguns d’ells violadors de drets humans.

“No deixarem un buit que omplirien la Xina, Rússia i l’Iran. Busquem construir un lideratge estatunidenc”, va insistir. Al mateix temps circulaven les imatges extretes per satèl·lit que havia publicat la Casa Blanca, on es podien veure funcionaris russos visitant l’Iran al juny i al juliol, amb la suposada intenció d’adquirir drons armamentistes per utilitzar-los en la guerra d’Ucraïna.

Agrupar bona part del món àrab en contra de l’amenaça iraniana era un dels objectius d’aquesta gira, en un moment en què Teheran s’estaria alineant amb Moscou. La duresa amb què Biden s’ha referit aquests dies a l’Iran sembla debilitar la diplomàcia que diu defensar, així com les possibilitats de reviure l’acord nuclear amb el país persa. El líder de la Casa Blanca es va comprometre des de territori israelià “a fer servir tots els elements al seu poder” per evitar que l’Iran obtingui la bomba atòmica, i va posar damunt la taula la possibilitat de recórrer a la força militar. El president iranià, Ebrahim Raisi, va prometre una resposta “dura” contra qualsevol “error” que cometin els EUA o els seus aliats de la regió.

La integració de l’estat jueu al veïnat àrab era l’altre objectiu de la visita de Biden, que busca una normalització de relacions entre l’Aràbia Saudita i Israel que sembla cada cop més propera. La trobada entre Biden i el líder de facto del regne saudita, el príncep hereu Mohamed bin Salman, va ser un dels moments que més interès van despertar per la premsa gràfica. El líder nord-americà va presentar-se a les eleccions catalogant el règim saudita de “pària” arran de l’assassinat del periodista saudita i crític Jamal Khashoggi, que residia als EUA. Poc temps més tard, les crisis globals de subministrament de combustible provocades per la guerra a Ucraïna han forçat Biden a reconsiderar la seva estratègia amb Riad, en un gir de guió que s’ha esforçat a explicar de cara al seu electorat.

El seu article recent a The Washington Post, titulat “Per què viatjo a l’Aràbia Saudita”, n’és un exemple.

Mentrestant, la tensió habitual als territoris palestins ha tornat tan bon punt Biden ha marxat. La passada matinada, l’exèrcit israelià va llançar míssils contra el que assegura que són posicions del grup militant Hamàs, en una agressió que aparentment no ha provocat víctimes mortals.