Biden afirma que els EUA no s’allunyaran de l’Orient Mitjà

“No mar­xa­rem de l’Ori­ent Mitjà.” Són les dar­re­res parau­les del pre­si­dent nord-ame­ricà, Joe Biden, abans de pujar ahir les esca­les de l’Air Force per tor­nar als EUA. Era la fi d’una gira de qua­tre dies per la regió, que tan­cava pre­nent part del Con­sell de Coo­pe­ració del Golf, cele­brat a la ciu­tat sau­dita de Jid­dah, on va tenir ocasió de reu­nir-se amb els líders de fins a nou països àrabs, alguns d’ells vio­la­dors de drets humans.

“No dei­xa­rem un buit que ompli­rien la Xina, Rússia i l’Iran. Bus­quem cons­truir un lide­ratge esta­tu­ni­denc”, va insis­tir. Al mateix temps cir­cu­la­ven les imat­ges extre­tes per satèl·lit que havia publi­cat la Casa Blanca, on es podien veure fun­ci­o­na­ris rus­sos visi­tant l’Iran al juny i al juliol, amb la supo­sada intenció d’adqui­rir drons arma­men­tis­tes per uti­lit­zar-los en la guerra d’Ucraïna.

Agru­par bona part del món àrab en con­tra de l’amenaça ira­ni­ana era un dels objec­tius d’aquesta gira, en un moment en què Tehe­ran s’esta­ria ali­ne­ant amb Mos­cou. La duresa amb què Biden s’ha refe­rit aquests dies a l’Iran sem­bla debi­li­tar la diplomàcia que diu defen­sar, així com les pos­si­bi­li­tats de reviure l’acord nuclear amb el país persa. El líder de la Casa Blanca es va com­pro­me­tre des de ter­ri­tori isra­elià “a fer ser­vir tots els ele­ments al seu poder” per evi­tar que l’Iran obtin­gui la bomba atòmica, i va posar damunt la taula la pos­si­bi­li­tat de recórrer a la força mili­tar. El pre­si­dent iranià, Ebra­him Raisi, va pro­me­tre una res­posta “dura” con­tra qual­se­vol “error” que come­tin els EUA o els seus ali­ats de la regió.

La inte­gració de l’estat jueu al veïnat àrab era l’altre objec­tiu de la visita de Biden, que busca una nor­ma­lit­zació de rela­ci­ons entre l’Aràbia Sau­dita i Israel que sem­bla cada cop més pro­pera. La tro­bada entre Biden i el líder de facto del regne sau­dita, el príncep hereu Moha­med bin Sal­man, va ser un dels moments que més interès van des­per­tar per la premsa gràfica. El líder nord-ame­ricà va pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons cata­lo­gant el règim sau­dita de “pària” arran de l’assas­si­nat del peri­o­dista sau­dita i crític Jamal Khas­hoggi, que resi­dia als EUA. Poc temps més tard, les cri­sis glo­bals de sub­mi­nis­tra­ment de com­bus­ti­ble pro­vo­ca­des per la guerra a Ucraïna han forçat Biden a recon­si­de­rar la seva estratègia amb Riad, en un gir de guió que s’ha esforçat a expli­car de cara al seu elec­to­rat.

El seu arti­cle recent a The Was­hing­ton Post, titu­lat “Per què viatjo a l’Aràbia Sau­dita”, n’és un exem­ple.

Men­tres­tant, la tensió habi­tual als ter­ri­to­ris pales­tins ha tor­nat tan bon punt Biden ha mar­xat. La pas­sada mati­nada, l’exèrcit isra­elià va llançar míssils con­tra el que asse­gura que són posi­ci­ons del grup mili­tant Hamàs, en una agressió que apa­rent­ment no ha pro­vo­cat vícti­mes mor­tals.