La Fiscalia de Barcelona ha obert diligències arran de la denúncia de l’excap de la Policia Nacional a Catalunya Narcís Ortega contra els exministres Jorge Fernández Díaz i María Dolores de Cospedal, pel seu cessament suposadament en el marc de la “Operació Catalunya”, i l’ha remès a la de Madrid.

La Fiscalia va acordar el passat 28 de juliol obrir diligències arran de la denúncia d’Ortega contra l’exministre d’Interior i l’exsecretària general del PP, pels delictes d’organització criminal, prevaricació, malversació i revelació de secrets.

Una vegada obertes les diligències, en un decret d’incoació i remissió, la Fiscalia de Barcelona les ha enviat a la de Madrid per considerar que és qui té la competència territorial per investigar el cas, que es basa en els àudios de l’excomissari José Manuel Villarejo, també denunciat, igual que l’exsecretari d’Estat de Seguretat Francisco Martínez.

Ortega, representat per l’advocat Jordi Pina, del despatx Molins, va interposar la seva denúncia en considerar que els àudios de Villarejo demostrarien que el 2012 va ser cessat com a màxim responsable de la Policia Nacional a Catalunya perquè dirigents del PP li atribuïen vincles amb dirigents de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya i connivència amb l’independentisme.

En la seva denúncia, Ortega es refereix a les informacions sobre la denominada “Operació Catalunya”, en la qual comandaments de Policia Nacional en l’etapa de govern del PP es “van concertar” suposadament amb alguns periodistes a partir de 2012 per arremetre contra l’independentisme.

En aquest context, la denúncia sosté que Ortega va ser cessat “sorpresivamente” pel ministeri de l’Interior i traslladat “arbitràriament” a Terol, encara que al final “va acceptar Saragossa com mal menor”, per les seves suposades connivències amb l’independentisme i vincles amb dirigents de l’extinta CDC.

Segons Ortega, el seu cessament formava part de la “campanya d’assetjament i enderrocament a tot aquell que estigués relacionat amb el moviment independentista” dins de la coneguda com a ’Operació Catalunya’.

El llavors ministre d’Interior va nomenar com a substitut d’Ortega Agustín Castro Abad, amb qui, segons la sentència, Fernández Díaz “compartia una arrelada fe catòlica” i resaven junts en la mateixa parròquia, encara que aquest va causar baixa “afligit d’una profunda depressió” a escasses hores de la consulta sobiranista convocada pel Govern d’Artur Mes el 9 de novembre de 2014.

La denúncia fa referència a la reunió entre l’excomissari Villarejo i l’exlíder del PP de Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, el 6 de novembre de 2012, pocs dies abans de les eleccions autonòmiques d’aquest mateix any, on la llavors dirigent popular va situar Ortega, que ja havia estat rellevat al capdavant de la Policia Nacional a Catalunya, en una “llista negra” de persones que havien de ser investigades.

Segons els àudios que formen part de la denúncia, Sánchez-Camacho va explicar a Villarejo que Ortega tenia “un munt de connivències” amb l’independentisme, la qual cosa suposava “un problema afegit” perquè era “íntim” del llavors conseller d’Interior Felip Puig.

“La tornada de Narcís, amb tota la gent que té aquí sotmesa i infiltrada en la policia, serà la peça clau que tingui Puig aquí ficada en la policia”, recull un dels àudios que s’aporten en la denúncia.

Destaca també que se li va sotmetre a una vigilància “il·legal”, ja que “no estava immers en cap causa judicial i per tant no podien existir ordres de seguiment autoritzades per cap jutjat”