Educació

La formació dual s’erigeix en factor clau per a l’ocupabilitat dels joves

La fórmula s’ha duplicat en els últims cinc anys a Catalunya

Els experts creuen que encara se’n pot eixamplar més l’abast per acostar-lo a l’europeu

Després de ser molts anys la ven­ta­focs de l’edu­cació, la for­mació pro­fes­si­o­nal està asso­lint el seu rei­vin­di­cat pres­tigi, sobre­tot perquè està demos­trat que afa­vo­reix l’ocu­pa­bi­li­tat dels joves. Segons un estudi de La Caixa, el 44,5% de les ofer­tes d’ocu­pació en el període 2016-2020 reque­rien titu­la­ci­ons de for­mació pro­fes­si­o­nal, men­tre que les de grau supe­rior eren necessàries per a un 24,7% de les ofer­tes i les de grau mitjà calien en un 19,8%. En aquest con­text, la for­mació dual, la que implica pràcti­ques a les empre­ses, hi té un paper cab­dal.

Josep Lladós, pro­fes­sor d’estu­dis d’eco­no­mia i empresa de la Uni­ver­si­tat Oberta de Cata­lu­nya, cele­bra que l’FP hagi pas­sat de ser “un últim recurs” a tenir “un reco­nei­xe­ment social més gran”. I no tan sols pel que fa a l’ocu­pa­bi­li­tat, sinó perquè, “en una situ­ació d’atur juve­nil tan greu, l’accés dels joves al mer­cat de tre­ball és molt impor­tant”.

Fa anys que es pro­du­eix un clar desa­jus­ta­ment entre les habi­li­tats reque­ri­des en el mer­cat labo­ral i els conei­xe­ments adqui­rits en el sis­tema edu­ca­tiu, amb una presència d’uni­ver­si­ta­ris deu punts per sobre de la mit­jana euro­pea. Però la for­mació dual, asse­gura Lladós, s’ha eri­git en “l’estre­lla i, en els últims cinc anys, en bona part per les acci­ons del govern català, ha dupli­cat el nom­bre de cen­tres i estu­di­ants que l’apli­quen”.

Un dels molts avan­tat­ges d’aquesta fórmula és que acull estu­di­ants que, encara que no tro­bin feina, con­ti­nuen estu­di­ant i “no es desen­gan­xen” dels estu­dis. També, “perquè obliga les empre­ses a tenir pro­gra­mes de for­mació”, i perquè redu­eix el risc d’atur entre la població jove a l’inici de la seva car­rera pro­fes­si­o­nal. En defi­ni­tiva, per Lladós, els avan­tat­ges de la for­mació dual van més enllà de l’ocu­pa­bi­li­tat, ja que “també aporta con­tri­bu­ci­ons soci­als”.

Més recor­re­gut

El pro­fes­sor de la UOC, tan­ma­teix, creu que “encara hi ha feina a fer”, perquè, si bé la for­mació dual està crei­xent, a Cata­lu­nya només repre­senta un 5% de tota la for­mació pro­fes­si­o­nal, i tot i que la taxa és dos punts supe­rior a l’espa­nyola, “a Ale­ma­nya arriba al 75%”. Per aquest motiu, i per tal d’eixam­plar-ne l’abast, reco­mana afe­gir a la presa de deci­si­ons sobre el dis­seny de la for­mació agents soci­als com ara sin­di­cats, cam­bres de comerç i orga­nit­za­ci­ons empre­sa­ri­als, i més vin­cu­lació entre cen­tres de for­mació i empre­ses de l’entorn.

“Tindrà molt més èxit si tot està con­sen­suat i hi ha visió de país com­par­tida”, asse­gura Lladós. Entre aquests con­sen­sos, per exem­ple, hi ha faci­li­tar la figura del tutor dins de l’empresa, i el dis­seny d’estratègies i fórmu­les amb pros­pec­tiva, així com l’eli­mi­nació de les càrre­gues burocràtiques i la intro­ducció d’incen­tius, acci­ons espe­ci­al­ment adreçades a un tei­xit empre­sa­rial for­mat majo­ritària­ment per pimes. Final­ment, l’expert veu fac­ti­ble la inter­na­ci­o­na­lit­zació dels pro­gra­mes, de manera que les mul­ti­na­ci­o­nals cata­la­nes que tin­guin negoci fora hi puguin par­ti­ci­par; també els apre­nen­tat­ges a distància i la intro­ducció de for­mació dual més enllà del nivell inter­medi de la docència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.