L’aigua del Tajo ha arribat de nou al Parc Nacional de Tablas de Daimiel, a través de la canonada de proveïment a la Plana Manxega, 12 anys després que ho fes per primera vegada, davant la situació de l’aiguamoll, que té menys de 50 hectàrees entollades.

És la segona vegada que arriba a Tablas de Daimiel l’aigua de l’aqüeducte Tajo-Segura, després que el gener de 2010 el llavors Ministeri de Medi Ambient decidís utilitzar aquesta infraestructura per a portar aigua a l’espai protegit, que ara té molt poques hectàrees entollades per la sequera i la sobreexplotació dels recursos hídrics de la Manxa Humida.

L’aigua ha viatjat des de l’aqüeducte Tajo-Segura fins al riu Cigüela, al llarg de 60 quilòmetres fins a l’assut que ha construït el ministeri de Medi Ambient en Villanueva d’Alcardete (Toledo), des d’on s’ha canalitzat per la canonada de proveïment a la Plana Manxega per a recórrer 90 quilòmetres fins al parc nacional.

L’acusada sequera que es prolonga més de nou anys i la sobreexplotació dels recursos hídrics en l’Aqüífer 23 justifiquen la petició del Patronat de Tablas de Daimiel de sol·licitar aquesta aportació extraordinària, ha argumentat el director general de Medi natural i Biodiversitat de Castella-la Manxa, Félix Romero, en una visita que ha fet aquest divendres a l’aiguamoll.

Romero, que també és president de la Comissió Mixta de Gestió de Parcs Nacionals a Castella-la Manxa, ha comentat que al contrari que en anys anteriors, en els quals s’han arribat a bombar sis hectòmetres cúbics a través de la bateria de pous d’emergència, en aquesta ocasió s’ha optat per aquesta alternativa per a evitar recórrer de manera sistemàtica als bombaments.

Així, en total seran sis hectòmetres cúbics que estan autoritzats i planificats, tres inicials que li corresponen al parc nacional del mateix transvasament Tajo-Segura, més altres tres que s’utilitzaran en les proves de posada de funcionament de la canonada a la Plana Manxega.

Amb aquestes aportacions, el govern de Castella-la Manxa espera que es puguin arribar a entollar de cara a l’hivern una superfície d’unes 350-400 hectàrees la pròxima tardor.

A preguntes dels periodistes, Romero ha justificat que s’hagi de realitzar el transvasament d’aigua el mes d’agost, pel fet que els tres primers hectòmetres d’aigua han d’estar introduïts al parc nacional abans de l’1 d’octubre, quan comença el següent any hidrològic.

Blanca Fernández ha considerat que aquest transvasament d’aigua extraordinari ha d’obrir un període de reflexió sobre la conservació dels espais protegits i la coexistència de l’agricultura i el regadiu, la qual cosa al seu judici és possible si es recupera la filosofia del Pla Especial de l’Alt Guadiana (PEAG).

En aquest sentit, la portaveu de l’Executiu autonòmic ha advocat per reprendre la filosofia del que va ser aquest pla, si no totalment, almenys en alguna de les seves parts, per a fer compatible l’ús de l’agricultura amb la conservació de la naturalesa.

Per això, ha advocat per “apostar per un regadiu sostenible i eficient, amb bisturí, per a poder garantir el present i el futur”.