Un bon estiu per al turisme català

Aquest estiu hem tor­nat a veure cues per visi­tar la Pedrera, hem tor­nat a sen­tir anglès o ale­many men­tre caminàvem pel Parc Naci­o­nal d’Aigüestor­tes i hem obser­vat turis­tes estran­gers men­jant gam­bes a les guin­gue­tes de Palamós i Cam­brils. Són els indi­cis que aquest és l’estiu de la recu­pe­ració turística a casa nos­tra, i així ho con­fir­men les dades dis­po­ni­bles a l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya. Un bon exem­ple –encara pen­dents de les xifres ofi­ci­als de tota la tem­po­rada esti­uenca– és que l’ocu­pació als hotels cata­lans al juliol va ser del 77%, només un punt per­cen­tual per sota de la que es va asso­lir el mateix mes del 2019. Sem­bla que la covid-19 només ha supo­sat un parèntesi per al turisme a casa nos­tra. Això ja ho vam poder intuir durant l’estiu de l’any pas­sat, en què les per­noc­ta­ci­ons hote­le­res a Cata­lu­nya, tant per part de cata­lans com de turis­tes pro­vi­nents d’altres indrets de l’Estat, ja van ser supe­ri­ors a les del 2019. A més, els allot­ja­ments de turisme rural i els càmpings també van obte­nir uns bons resul­tats la tem­po­rada pas­sada gràcies al turisme local. Tan­ma­teix, aquest juliol també han tor­nat els turis­tes inter­na­ci­o­nals. El nos­tre clima i el patri­moni català els con­ti­nuen atra­ient. Aquesta tendència s’observa arreu del ter­ri­tori. De les nou mar­ques turísti­ques que divi­dei­xen geogràfica­ment Cata­lu­nya, n’hi ha cinc que el juliol pas­sat van obte­nir un regis­tre d’ocu­pació hote­lera supe­rior al d’abans de la pandèmia. Estem par­lant de la Val d’Aran, Pai­sat­ges de Bar­ce­lona, Ter­res de l’Ebre, Ter­res de Lleida, Piri­neus, i Costa Brava. Només les mar­ques Bar­ce­lona, Costa de Bar­ce­lona i Costa Dau­rada es tro­ben lleu­ge­ra­ment per sota del 2019. Es con­fir­men les bones sen­sa­ci­ons que hi havia entre els empre­sa­ris del sec­tor des de Set­mana Santa, la qual cosa ens per­met afir­mar que aquest estiu el turisme ha tor­nat a ser un dels pilars de l’eco­no­mia cata­lana.

Dit això, l’eco­sis­tema turístic català no pot abai­xar la guàrdia. Ha de tre­ba­llar per afron­tar una sèrie de rep­tes. D’una banda, la pre­o­cu­pació per una pos­si­ble futura recessió econòmica a escala mun­dial està crei­xent, la qual cosa pot impac­tar nega­ti­va­ment en el turisme. D’altra banda, les ins­ti­tu­ci­ons, les empre­ses turísti­ques i la uni­ver­si­tat s’han de con­ti­nuar esforçant per resol­dre els des­a­fi­a­ments ja pre­sents abans de la pandèmia: la sos­te­ni­bi­li­tat, la digi­ta­lit­zació i la pro­fes­si­o­na­lit­zació del sec­tor.