Política

nacions unides

Guterres obre l’Assemblea de l’ONU: “El món està en perill i paralitzat”

Fa un dur advertiment sobre la situació d’un món cada vegada més fracturat, desigual i incapaç de resoldre els grans problemes que afecten a tots

El secre­tari gene­ral de l’ONU, António Guter­res, ha obert aquest dimarts la reunió anual de líders en l’Assem­blea Gene­ral amb un dur adver­ti­ment sobre la situ­ació d’un món cada vegada més frac­tu­rat, desi­gual i incapaç de resol­dre els grans pro­ble­mes que afec­ten a tots.

“El món està en perill i para­lit­zat”, ha dit Guter­res als caps d’estat i de govern reu­nits a Nova York, als qui ha exi­git coo­pe­ració i mesu­res urgents per a ata­llar els efec­tes de les guer­res, con­tra la crisi ali­mentària i davant el canvi climàtic.

El cap de les Naci­ons Uni­des ha insis­tit que els grans des­a­fi­a­ments mun­di­als no poden resol­dre’s en soli­tari o amb ali­an­ces de països, sinó que és necessària una gran “coa­lició mun­dial”. “Tenim un hivern de des­con­ten­ta­ment glo­bal en l’horitzó. Hi ha una intensa crisi de cost de la vida. La con­fiança s’està enfon­sant. Les desi­gual­tats estan explo­tant. El nos­tre pla­neta s’està cre­mant. La gent està sofrint i els més vul­ne­ra­bles són els que més”, ha avi­sat.

Guerra a Ucraïna

En un llarg dis­curs, Guter­res ha tocat tots els grans assump­tes de l’actu­a­li­tat inter­na­ci­o­nal, començant per una crisi ali­mentària agreu­jada per la guerra a Ucraïna i que amenaça de des­en­ca­de­nar grans fams en diver­sos països.

En aquest sen­tit, ha subrat­llat la neces­si­tat d’arre­glar els pro­ble­mes amb el sub­mi­nis­tra­ment de fer­ti­lit­zants, per al que l’ONU està trac­tant de faci­li­tar les expor­ta­ci­ons des de Rússia, unes expor­ta­ci­ons que no són objecte de san­ci­ons inter­na­ci­o­nals, però s’han vist min­va­des des de l’inici del con­flicte.

“Enguany el món té sufi­ci­ent men­jar, el pro­blema és la dis­tri­bució. Però si no s’esta­bi­litza el mer­cat dels fer­ti­lit­zants, l’any que ve el pro­blema pot ser el sub­mi­nis­tra­ment d’ali­ments en si”, ha aler­tat.

Sobre la guerra a Ucraïna, Guter­res ha denun­ciat que la invasió russa ha des­en­ca­de­nat una “des­trucció gene­ra­lit­zada amb vio­la­ci­ons mas­si­ves dels drets humans i la llei huma­nitària inter­na­ci­o­nal”, s’ha cobrat milers de vides, ha des­plaçat a mili­ons de per­so­nes i està afec­tant milers de mili­ons a tot el món.

A més, ha recor­dat, el con­flicte està agreu­jant la frac­tura inter­na­ci­o­nal i avui hi ha “immen­sos perills per a la pau i segu­re­tat glo­bals” i un “soroll de sabres nucle­ars” que no fa més que agreu­jar la ines­ta­bi­li­tat.

“No hi ha coo­pe­ració. No hi ha diàleg. No hi ha reso­lució col·lec­tiva de pro­ble­mes”, ha lamen­tat, urgint a crear nous meca­nis­mes per a resol­dre aquesta divisió.

Guter­res ha abor­dat també la crisi econòmica i els efec­tes de la inflació galo­pant, sobre­tot als països més vul­ne­ra­bles.

“Uns 94 països –llar de 1.600 mili­ons de per­so­nes, sobre­tot a Àfrica– s’enfron­ten a una tem­pesta per­fecta: les con­seqüències econòmiques i soci­als de la pandèmia, l’aug­ment dels preus d’ali­ments i ener­gia, una càrrega de deute demo­li­dor, una inflació ver­ti­gi­nosa i falta d’accés a finançament”, ha asse­nya­lat.

En res­posta, ha recla­mat al G20 –el grup que reu­neix les eco­no­mies més pode­ro­ses– un gran paquet d’estímuls per a alleu­jar aquesta crisi i res­ca­tar els Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment Sos­te­ni­ble.

El dis­curs de Guter­res ha donat el tret de sor­tida a l’Assem­blea Gene­ral de l’ONU, davant la qual inter­vin­dran al llarg d’aquesta set­mana uns 150 caps d’estat i de govern.

L’ONU demana els líders mundials gravar els beneficis de la indústria de les energies fòssils

L’ONU ha demanat aquest dimarts als líders internacionals que gravin els beneficis extraordinaris de les empreses d’energies fòssils i destinin el recaptat a ajudar als països més afectats pel canvi climàtic i als qui sofreixen pels preus dels aliments i l’energia.

El secretari general de l’organització, António Guterres, ja havia plantejat la idea en els últims mesos, però avui l’ha defensat davant els caps d’Estat i de Govern de tot el món en el seu discurs d’obertura de l’Assemblea General de Nacions Unides.

“El nostre món és addicte als combustibles fòssils. És hora d’una intervenció”, ha dit Guterres, que ha subratllat que les empreses d’aquest sector han de rendir comptes i que és moment de frenar la maquinària de relacions públiques i pressions polítiques que les defensa.

El diplomàtic portuguès va deixar clar que no és possible acabar amb aquestes fonts d’energia d’un dia per a un altre, però ha reclamat una “transició justa” en la qual els grans contaminants paguin.

Per a Guterres, el canvi climàtic és l’assumpte que definirà aquesta era i ha de ser “la prioritat número u de tots els Governs i organitzacions multilaterals”.

La insistència en els perills del canvi climàtic també va ser subratllada pel president de l’Assemblea General, l’hongarès Csaba Körösi, que va prendre la paraula immediatament després, abans que comencessin a intervenir els caps d’Estat dels diferents països.

L’Informe de l’ONU descriu anys d’horror en presons de la intel·ligència veneçolana

Desenes de persones han sofert tortures i maltractaments en centres de detenció dels serveis d’intel·ligència veneçolans, descriu un informe publicat avui per l’ONU i que assenyala al president Nicolás Maduro i als directors d’aquests òrgans com a principals responsables d’aquests crims de lesa humanitat.

L’informe, elaborat per la Missió Internacional Independent de l’ONU per a Veneçuela i que serà presentat davant el Consell de Drets Humans el pròxim dia 26, descriu l’horror d’aquests centres, especialment l’Helicoide, seu principal del Sebin (intel·ligència civil) i Boleíta, el seu homòleg militar de la Dgcim.

El Sebin (sigles del Servei Bolivarià d’Intel·ligència Nacional) i la Dgcim (Direcció General de Contraespionatge Militar) “són part d’un mecanisme dissenyat per a executar el pla governamental de reprimir la dissidència i apuntalar-se en el poder”, va destacar la presidenta de la missió, Marta Valiñas, en presentar l’informe.

L’informe aporta proves d’almenys 93 detinguts pel Sebin i 122 per la Dgcim, dels quals es va torturar almenys a 51 i 77, respectivament, i els testimoniatges permeten concloure que almenys 70 persones continuen detingudes en l’Helicoide i entre 15 i 20 en els soterranis de Boleíta, tots dos situats en la capital de Caracas.

L’ONU celebra l’abolició de la pena de mort a Guinea Equatorial

L’alta comissionada en funcions de l’ONU per als drets humans, Res Al-Nashif, ha celebrat avui la decisió presa per Guinea Equatorial d’abolir la pena de mort en el nou Codi Penal del país, i ha recordat que aquest tipus de càstig “és incompatible amb les bases fonamentals dels drets humans”.

“Amb la signatura del nou Codi Penal per part del president (ecuatoguineà, Teodoro Obiang) Guinea Equatorial es converteix en el 25è estat africà que acaba amb la pena de mort, donant suport a la tendència global cap a la seva abolició universal i contribuint a enfortir els drets humans”, ha assenyalat la jordana Al-Nashif en un comunicat.

Al-Nashif ha recordat que l’última sentència de mort executada a Guinea Equatorial es remunta a gener de 2014, i que des de llavors havia regit una moratòria temporal.

Obiang ja va anunciar l’abril de 2019 la seva intenció d’abolir la pena capital, com exigia la Comunitat de Països de Llengua Portuguesa (CPLP) perquè Guinea Equatorial romangués en aquesta organització, en la qual va ingressar com a membre de ple dret en 2014.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.