Els veïns podran actuar per frenar ocupacions il·legals
El govern anuncia canvis per legitimar els ajuntaments i les comunitats de propietaris a instar el desallotjament quan siguin conflictius
Es vol lluitar contra “la deixadesa” dels grans tenidors
La Generalitat reformarà el Codi Civil català perquè els ajuntaments i les comunitats de veïns puguin demanar el desallotjament d’immobles ocupats quan no ho faci el propietari i això generi problemes de conflictivitat o si es realitzen activitats delictives. “Tenim un greu problema que fa la vida impossible als veïns, i els alcaldes no tenen eines per fer-hi front”, reconeixia ahir la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, mentre anunciava els canvis que legitimaran l’administració i els veïns perquè, si en el termini d’un mes el propietari no ha requerit als jutjats que es desocupi la finca, puguin fer ells la demanda. Segons va dir la consellera: “No hi haurà impunitat” per resoldre una “problemàtica greu” que l’any passat es va traslladar als jutjats amb 7.345 denúncies interposades per propietaris d’immobles ocupats. Ciuró va assegurar que caldrà “sumar esforços” per agilitzar els processos de desallotjaments que actualment tenen un termini mitjà d’execució de vuit mesos des que s’interposa la demanda judicial.
La mesura posa el focus en els grans propietaris de pisos i la Sareb, on es fan moltes de les ocupacions perquè saben que la propietat no farà res per fer-los fora. Per lluitar contra la inacció d’aquests grans tenidors la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va explicar que portarà al Parlament la modificació de la llei de l’habitatge per sancionar-los amb multes que anirien des dels 9.000 fins als 90.000 euros. Cervera va lamentar la “deixadesa” dels grans tenidors, que “formen part del problema”. Al costat de la possibilitat de la imposició de multes per part de la Generalitat, la proposta té en compte que, si persisteix l’incompliment dels propietaris, es pugui obligar a cedir l’ús de l’habitatge a l’administració per destinar-lo a un ús social. “Donem les eines als ajuntaments i els veïns per actuar davant aquests grans tenidors i obtenir pisos per als més vulnerables que esperen a les meses d’emergència”, hi afegia Cervera.
La consellera de Justícia recordava que un 45% de les ocupacions a l’Estat espanyol es registren a Catalunya i, d’aquestes, un 75% tenen lloc a l’àrea metropolitana. Una problemàtica i una alarma social creixent que ha generat queixes d’alcaldes i ajuntaments, i de l’Advocacia Catalana, que des de fa temps reclama canvis per posar-hi fre. El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, assenyalava ahir en el discurs de l’acte d’obertura de l’any judicial “l’enorme preocupació” pel fenomen de les ocupacions per les “organitzacions criminals que han aparegut i els greus problemes de convivència que s’estan generant en alguns barris i ciutats”.
LA XIFRA
Esperant els pisos de la Sareb
El govern continua reclamant sense èxit el traspàs dels pisos buits de la Sareb perquè serveixin per ampliar el parc de lloguer social i lluitar contra “l’emergència residencial”. La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, va recordar que aquesta mateixa setmana han enviat amb la conselleria d’Economia una carta a la vicepresidenta primera del govern espanyol, Nadia Calviño, perquè l’Estat cedeixi el patrimoni de la societat que es va crear el 2012 per donar sortida als actius tòxics de la banca. La Generalitat calcula que disposa d’uns 12.000 habitatges a Catalunya com a fruit del rescat de diverses entitats bancàries amb recursos públics. Els consellers recorden en la carta que “en diverses ocasions” s’ha plantejat “la necessitat i la urgència d’estudiar mecanismes” per transferir els pisos a les comunitats autònomes al mateix temps que lamenten que no hagi tingut resposta.