Economia

Torna el fantasma de la deslocalització de les empreses

L’argument de la fiscalitat d’avui fa evocar l’èxode per la presumpta “inestabilitat política” posterior a l’1-O

La con­vo­catòria del pre­si­dent andalús, Juanma Moreno Boni­lla, per reclu­tar empre­ses per al seu ter­ri­tori bran­dant la política fis­cal coin­ci­deix, pot­ser no casu­al­ment, amb la immi­nent cele­bració dels cinc anys del referèndum d’inde­pendència de l’1 d’Octu­bre. Sigui per atzar o per decisió emmet­zi­nada, la crida a la mudança empre­sa­rial evoca ine­vi­ta­ble­ment l’èxode que es va pro­duir arran de la con­sulta.

Dese­nes d’empre­ses, van mar­xar, encapçala­des per les més pro­mi­nents. Cai­xa­Bank i tot el seu entorn i el Banc Saba­dell, que van fer la mudança els pri­mers, es van tras­lla­dar res­pec­ti­va­ment a Ala­cant i a València, i van dei­xar el Prin­ci­pat pràcti­ca­ment orfe de sis­tema finan­cer local. Altres grups de sec­tors molt diver­sos en van seguir el camí: el grup Pla­neta, Cata­lana Occi­dent, Cer­ve­ses San Miguel, Pas­tas Gallo, eDre­ams, Lleida.net, Bimbo, MRW i Dogi van fugir a dife­rents des­tins de l’Estat, pre­fe­rent­ment a Madrid, tot i que algu­nes van optar pel País Valencià, com Idi­lia Foods, el Banc Medi­o­la­num i Pire­lli, i també Sara­gossa i alguna altra loca­li­tat de l’Aragó, com Argal i els labo­ra­to­ris Ordesa. Alguns tras­llats cue­ja­ven encara aquest any, com el de Ciments Molins, a qui un jut­jat de Madrid ha donat la raó mal­grat que un grup d’acci­o­nis­tes van denun­ciar que el canvi de seu a Madrid era fic­tici perquè la com­pa­nyia con­ti­nu­ava sent ges­ti­o­nada des d’aquí

Paral·lelis­mes

Si avui Moreno Boni­lla esgri­meix la fis­ca­li­tat, ales­ho­res l’argu­ment va ser la pre­sumpta “ines­ta­bi­li­tat política” gene­rada arran del referèndum. I per bé que amb el temps el dego­teig es va anar alen­tint i algu­nes empre­ses van deci­dir tor­nar, per no par­lar de les que van deci­dir d’ins­tal·lar-se a Cata­lu­nya sense gaire pro­ble­mes, durant aquell mes d’octu­bre cam­bres de comerç i empre­sa­ris cata­lans van rebre invi­ta­ci­ons for­mals per part d’ajun­ta­ments i cen­tres de nego­cis de llocs tan dis­pars com Astúries, Alba­cete i Sevi­lla, ofe­rint catifa ver­me­lla i tota mena d’avan­tat­ges als qui s’hi vol­gues­sin tras­lla­dar.

L’endemà mateix del referèndum, impor­tants empre­ses esta­tals, com ara Renfe i RTVE, van reti­rar milers de mili­ons de dipòsits dels bancs cata­lans i el govern pre­si­dit per Mari­ano Rajoy va apro­var un reial decret llei que faci­li­tava el tras­llat de les com­pa­nyies, amb la sim­ple apro­vació del con­sell d’admi­nis­tració, sense pas­sar per la junta d’acci­o­nis­tes. I mal­grat que res­pon­sa­bles ban­ca­ris com Josep Oliu, pre­si­dent del Saba­dell, sem­pre han man­tin­gut que no van rebre pres­si­ons ver­bals per al canvi de seu, el pre­si­dent del comitè d’empresa de Seat, Matías Car­nero, va afir­mar que sí que n’hi va haver en el cas de l’auto­mo­bilística, i que aques­tes van arri­bar de l’entorn de la casa reial espa­nyola. Seat va resis­tir, com també ho van fer Grífols i Mango, que no van fer el gest de mar­xar. Tot ple­gat va abo­nar encara més la sen­sació d’un atac fron­tal dels poders esta­tals con­tra l’eco­no­mia de la “díscola” Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.