Per què és necessari el Catalunya Media City?

El que tenim a Catalunya és un ecosistema molt complet de l’audiovisual, en un sentit ampli, tot incloent no només la producció de cinema i publicitat, sinó també de videojocs, realitat virtual, immersivitat, esdeveniments, audiovisual per a l’educació, aplicacions de salut, etc. En aquest ecosistema, veiem una mancança, d’una banda, i una oportunitat, de l’altra. La mancança són els platós, perquè per poder produir i ser un referent necessites espais moderns amb les darreres tecnologies, ja que si no és així moltes produccions que es podrien fer aquí, es fan en altres llocs. Però també hi ha una oportunitat: la tecnologia audiovisual és el gran dinamitzador, la causa que l’audiovisual s’estengui arreu són els avenços tecnològics. A Catalunya, si destaquem per alguna cosa és per la creativitat, d’una banda, i de l’altra, per com de bé hem adoptat les noves tecnologies, les tecnologies de la informació. Al hub podem desenvolupar la indústria a través de centres de recerca, incubació d’empreses, centres de formació per retenir el talent que es genera aquí i que molt sovint marxa a fora o l’atracció d’empreses internacionals. La tecnologia és allò que ha de permetre a la indústria audiovisual catalana ser molt competitiva, perquè la creativitat ja la tenim.

El hub no ha d’atreure només grans plataformes de producció, sinó també multinacionals tecnològiques.

Si venen empreses de fora ens obligarà a competir més fort i ens permetrà arribar molt més fàcilment a les grans plataformes, que acostumen a tenir els seus proveïdors de capçalera.

Quin paper han de tenir les start-ups en aquest nou pol d’activitat?

El que volem és que hi hagi noves empreses catalanes, que es creïn i que es desenvolupin. Necessitem idees fresques, amb gent jove i amb empenta.

El hub pot ser receptor dels fons Next Generation.

Totes les inversions tindran el suport, parcialment, dels fons Next Generation, i on no arribin els Next Generation segurament arribaran altres tipus de fons, com els FEDER, perquè el projecte es realitza entre Sant Adrià i Badalona, un territori susceptible de rebre aquest tipus de fons. A més, hi ha els pressupostos, ja que és una aposta estratègica de país. Els pressupostos de l’Estat i del govern de la Generalitat s’han d’adaptar a aquestes necessitats estratègiques.

Una preocupació del sector és tenir una fiscalitat atractiva per promoure la producció.

Hi ha una sèrie de territoris, com ara Navarra, el País Basc i Canàries, que estan oferint rebaixes fiscals. A Guipúscoa, hi ha deduccions de fins al 70% en l’impost de societats, si la producció és en eusquera, i si no ho és, del 50%. Ens encantaria que hi hagués un atractiu fiscal, però ara per ara ens hem de conformar a oferir capacitat industrial, perquè cap d’aquests territoris pot oferir un ecosistema com el nostre. Sí que és cert que el govern de l’Estat està treballant per a una nova fiscalitat del sector, i cal veure quina fiscalitat és i de quina manera ens pot afavorir, per poder competir amb països com ara Bèlgica, que tenen fiscalitats més atractives. Cal dir que al projecte Espanya, Hub Audiovisual d’Europa, dotat amb 1.600 milions d’euros, pràcticament tot són millores fiscals, que s’han de concretar. Cal veure si ens permet atraure empreses, no només de producció, sinó també d’altres àmbits.

En els últims anys, s’ha vist que TV3 perdia pistonada com a motor de l’audiovisual.

La concepció de motor l’hem de revisar, en el sentit que el sector ha crescut molt, s’ha desenvolupat molt, és molt innovador i pot ajudar la Corporació a modernitzar-se des del punt de vista tecnològic. Veiem més una relació de simbiosi que de dependència d’un motor que dona feina al sector, que ja està treballant per a molts altres clients. Ara mateix els motors són globals, treballes des d’aquí per a una producció de qualsevol país del món. Aquesta és una grandíssima oportunitat per a nosaltres. Ja no és una qüestió d’on s’ubiquen els operadors, sinó de si ets competitiu, si fas servir la millor tecnologia, si ho fas bé, si tens talent.

Fins a quin punt l’audiovisual pot ser atractiu per al capital que va cap a altres sectors?

Això està passant, hi ha exemples com l’antic conseller delegat de Zara, Pablo Isla, que ha invertit en una productora, o l’exfutbolista Andrés Iniesta, que en té una, gent que ha entrat al sector, més enllà que hi cregui, perquè estan buscant aquest retorn que possibilita la fiscalitat. L’eina fiscal està atraient molt capital. El perill que hi ha, a banda que és una cosa complexa de gestionar, és que pot deixar fora la petita productora, que té una arrel cultural molt gran. Per tant, la subvenció ha de continuar, perquè sempre hi haurà un teixit que la necessitarà.

Des de la pandèmia, es veu clar que cal oferir més protecció laboral als professionals.

El gran problema que tenim, com altres sectors culturals, és la discontinuïtat de la feina. Hauríem d’emmirallar-nos en el sistema francès dels intermitents de l’espectacle, pel qual, a partir del moment que ja s’ha treballat unes determinades hores, ja es té dret a una prestació social per atur.

Com valoreu la llei de l’audiovisual?

Es va perdre una oportunitat en el moment que van acceptar que els grans operadors internacionals que s’estableixin al país dediquin un percentatge a la producció original del país molt petita, en relació amb el que s’ha fet en països veïns. El govern de l’Estat ha fet una aposta més industrial que cultural, facilitar que els grans operadors s’instal·lin a Espanya. Estem a favor que vinguin, però entenem que al mateix temps s’ha de protegir la cultura. Si s’haguessin augmentat aquests requisits de producció original del país s’haurien vist obligats a produir molt més amb les productores del país, amb la producció independent. A més, s’haurien vist obligats a treballar molt més en producció en català i altres llengües de l’Estat, a més del castellà.

Quan parlem de l’audiovisual, el protagonisme se l’endú la producció de ficció, i queden en un segon terme àmbits com la comunicació corporativa o els esdeveniments.

Sovint es cau en el parany de considerar que l’audiovisual és la producció de pel·lícules, sèries o la producció publicitària. Aquests altres segments són molt importants, penseu que si tot el sector té un pes econòmic de 6.700 milions d’euros, més de 2.000 milions d’euros procedeixen de la comunicació corporativa i els esdeveniments. Des d’un punt de vista estratègic, no podem posar els tots els ous en una sola cistella. Ara, per exemple, grans plataformes com Netflix estan perdent subscriptors, i tothom es pregunta si serà possible seguir el ritme espectacular que hi ha de producció de ficció. Així que té tot el sentit del món que apostem pels nous audiovisuals, com els vinculats a la realitat virtual, els videojocs, la immersivitat, els mappings, la museística, etc. Per això té sentit que el hub faci una aposta per aquestes tecnologies.

Amb tot, la ficció segueix sent un gran motor del sector.

Sí, la producció de ficció hem de capaços de fer-la amb la darrera tecnologia. L’elecció d’on es farà una producció, al marge de les condicions fiscals i d’altres, serà on trobis un bon ecosistema, on trobis un plató i empreses que puguin dotar aquest plató de les darreres tecnologies. Si hi ha una tendència que és imparable és que la producció que es feia fins ara en exteriors se’n va cap al plató, perquè ja som capaços de recrear qualsevol escena d’exteriors, a través de la tecnologia de videojocs, en temps real, amb molta facilitat, fent ajustaments de llum o el que vulguis.

La dotació del Departament de Cultura, perquè realment l’audiovisual, com altres àmbits, es desenvolupi, hauria de ser com a mínim del 2% dels pressupostos generals.

Al final, el clúster és un agent més econòmic, més industrial, però tenim molt clar que hem de tenir el suport tant del Departament d’Indústria com del de Cultura. Indústria és el que permet desenvolupar aquest sector, i Cultura el que permet que puguem produir els continguts d’aquí. Per tant, els necessitem tots dos, i és un imperatiu que es pugui dotar més aquest pressupost de cultura. Amb tot, cal dir que en els últims temps hi ha hagut millores, s’està fent un esforç important per dotar millor econòmicament la producció audiovisual.