En temps de sequera recur­rent, la dis­cussió al vol­tant de quina és la gestió més intel·ligent de l’aigua esdevé un debat ciu­tadà de pri­mera mag­ni­tud. Ho veiem en el cas del Pla de gestió de dis­tricte de conca flu­vial de Cata­lu­nya (PGDCFC), que entra en el ter­cer cicle de pla­ni­fi­cació (2022-2027) per com­plir amb les exigències de la Direc­tiva Marc de l’Aigua. S’enfron­ten la neces­si­tat d’estal­viar més recurs hídric, si s’escau per la via tri­butària, amb la cons­trucció de des­sa­la­do­res per garan­tir la segu­re­tat hídrica o dema­nar més eficiència als grans con­su­mi­dors per recu­pe­rar cabal de man­te­ni­ment als nos­tres rius, entre altres qüesti­ons.

Diu Eli­senda Forés, repre­sen­tant d’Aigua és Vida, pla­ta­forma que aplega un con­junt d’enti­tats eco­lo­gis­tes i soci­als, i que ha fet tot un seguit d’al·lega­ci­ons al pla: “En un país medi­ter­rani com el nos­tre, sem­pre caldrà pla­ni­fi­car amb la pers­pec­tiva que les seque­res, amb el canvi climàtic, cada vegada seran més extre­mes, i el que no pot ser és intro­duir més aigua al sis­tema perquè sigui con­su­mida.” Per a Aigua és Vida, no és admis­si­ble que es pre­vegi un aug­ment de la demanda en 60 hm³ anu­als i que la solució siguin des­sa­la­do­res, unes infra­es­truc­tu­res cares, de molt con­sum energètic i que gene­ren resi­dus com les sal­mor­res.

Per a Jordi Molist, direc­tor de l’Àrea d’Abas­ta­ment d’Aigua de l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), “per asso­lir una segu­re­tat hídrica òptima, calen infra­es­truc­tu­res addi­ci­o­nals, com ampliar la des­sa­la­dora de Bla­nes en 20 hm³/any més, fins als 80, cons­truir-ne una de nova a l’àrea de Cunit-Cube­lles, cons­truir trenta plan­tes més de reu­ti­lit­zació i, en un futur pròxim, pota­bi­lit­zar aigua del Besòs”.

Inte­ri­o­rit­zar el dis­curs de l’estalvi. Com diu Forés, “l’agri­cul­tura, els cul­tius de la gran empresa agroin­dus­trial, no ha fet l’esforç que els cor­res­po­nia i han impul­sat els rega­dius per obte­nir més ren­di­ment econòmic”. Molist reco­neix que, efec­ti­va­ment, el rega­diu és un con­sum molt impor­tant, el 35% a Cata­lu­nya, però “ja es pot veure com s’està apro­fi­tant l’opor­tu­ni­tat de moder­nit­zar el reg, de forma par­cial o inte­gral, tot pas­sant de regar a manta a trans­por­tar-la des del canal obert per cano­nada a la finca, on es rega a pressió, amb goters o asper­sors”. A més, també s’està evo­lu­ci­o­nant des de sis­te­mes de con­tri­bució per mesu­rar amb comp­ta­dors el con­sum de metres cúbics con­su­mits, “cosa que esti­mula l’estalvi”. La via d’apro­fun­dir en els tri­buts, que demana Aigua és Vida, no es pre­veu a l’ACA: “Ara mateix el cànon ja suposa un incen­tiu, amb qua­tre trams en domèstic. En la indústria, també s’ha fet un gran esforç.” Tan­ma­teix, com estima Forés, l’efecte dis­su­a­siu de l’impost podria aju­dar “a reduir les pèrdues a la xarxa, amb pena­lit­za­ci­ons als muni­ci­pis, que en tenen la com­petència, que no s’esfor­cen a impe­dir les fui­tes d’aigua”. El ren­di­ment mitjà de la xarxa és del 78%, i “si bé és inne­ga­ble que hi ha fui­tes, també és cert que hi ha frau en el comp­tatge o usos que no es mesu­ren, com ara l’aigua uti­lit­zada per apa­gar incen­dis”.

Sens dubte, un dels punts més polèmics és la reducció en un 40% dels cabals de man­te­ni­ment dels rius en el Pla 2016-2021, que Aigua és Vida estima que s’ha fet per bene­fi­ciar els titu­lars pri­vats d’apro­fi­ta­ments hidroelèctrics i les comu­ni­tats de regants. A través de Molist, l’ACA es defensa: “Amb el 60% ja hem topat amb els pro­duc­tors hidroelèctrics i els regants, que ens han inter­po­sat con­ten­ci­o­sos que hem gua­nyat als tri­bu­nals.” Afe­geix que les con­ces­si­ons esta­bler­tes des del 2006 -quan es va redac­tar el pla sec­to­rial de cabals de man­te­ni­ment- han de res­pec­tar el 100% del cabal, men­tre que el 60% és per a les ante­ri­ors a aquesta data.

Des de les enti­tats soci­als també es detecta “manca de volun­tat política per cons­truir xar­xes sepa­ra­ti­ves i apro­fi­tar així l’aigua de la pluja, que es podria des­ti­nar al reg”. En res­posta, Molist con­si­dera: “Ja hi ha ajun­ta­ments amb orde­nan­ces que dis­po­sen que les cases amb jardí recu­llin l’aigua de la pluja. A la gran ciu­tat és molt difícil fer-ho, cal­drien esco­me­ses de bai­xada i pujada.” En canvi, “és més útil, com es fa en diver­sos ajun­ta­ments, apro­fi­tar les aigües gri­ses de la dutxa per pas­sar-les via dipòsit a ino­dors, i així estal­viar un 30%.”