El Fes­ti­val de Sit­ges té una cosa que no tenen els altres: és el més popu­lar i acces­si­ble. Pot­ser perquè és el que tenim més a prop i, per tant, és més econòmic des­plaçar-s’hi, o perquè la seva pro­posta de pro­jec­tar films de gènere abraça un ven­tall ampli de públic, ha creat amb els anys un gran plan­ter de segui­dors i fans acèrrims. Entre aquests, amb els quals tot sovint vam com­par­tir llar­gues cues com a espec­ta­dors, han sor­git una sèrie de cine­as­tes que, de retruc, són els que retro­a­li­men­ten amb les seves obres el cer­ta­men cine­ma­togràfic: par­lem de San­ti­ago Segura, J.A. Bayona, Paco Plaza o, sense anar gaire lluny, Jaume Bala­gueró, que enguany tor­narà a inau­gu­rar el fes­ti­val. I aquests només són alguns dels cracs del plan­ter.