Política

iran

Contra el setge al cos

Milers d’iranianes combaten l’obligatorietat del vel com a símbol del control absolut a què el règim sotmet la població

Mantenen el torcebraç amb les autoritats malgrat les més de 180 morts a causa de la repressió

Impul­sa­des per la força que els dona la uni­tat, un cen­te­nar de noies ado­les­cents es tre­uen el hijab al pati de l’escola. Can­tant a l’uníson, des­car­re­guen la seva ràbia con­tra un mem­bre de les for­ces arma­des ira­ni­a­nes. Els res­pon­sa­bles de l’escola han con­vi­dat el para­mi­li­tar perquè con­venci les alum­nes de les bon­dats del règim, però les joves revo­lu­cionàries impe­dei­xen que es pro­nunciï men­tre l’escri­das­sen exi­gint-li que foti el camp. Per damunt dels caps de les noies, el repre­sen­tant de la Guàrdia Revo­lu­cionària aguanta el tipus com pot des de la tri­buna, revi­sant les seves ano­ta­ci­ons com si hi hagués de tro­bar la paraula màgica que li retornés l’auto­ri­tat.

És només una de les mol­tes imat­ges d’humi­li­ació que la repu­tació del règim dels aia­tol·làs ha de supor­tar aquests dies als cen­tres edu­ca­tius de l’Iran. Milers d’estu­di­ants al país han apro­fi­tat l’ober­tura d’esco­les i uni­ver­si­tats per gra­var-se en col·lec­tiu men­tre fan volar els seus cabells en públic, o esquar­te­rant les foto­gra­fies de la màxima auto­ri­tat del país, el líder suprem Ali Kha­me­nei, que lluïen a les parets de les aules. Les revol­tes de les estu­di­ants a dins de les esco­les se soli­da­rit­zen amb les que tenen lloc als car­rers, com també ho fan les mos­tres de suport d’ira­ni­a­nes exi­li­a­des des d’arreu del món.

Blo­que­jar inter­net

Tres set­ma­nes després de la mort de Masha Amini, assas­si­nada a mans de la “poli­cia de la moral” perquè no duia el vel ben posat, les revol­tes per­sis­tei­xen sense mos­trar símpto­mes de debi­li­tat. Pro­tes­ten con­tra l’obli­ga­to­ri­e­tat del vel, el que mol­tes dones al país per­ce­ben com la punta de llança del setge que les auto­ri­tats man­te­nen con­tra els seus cos­sos. Els intents de la Guàrdia Revo­lu­cionària per apla­car l’opo­sició civil són ara per ara inútils, tot i que seguei­xen la mateixa estratègia que tard o d’hora els ha fet efecte durant altres cicles de pro­testa en dècades ante­ri­ors: blo­que­jar inter­net i apro­fi­tar que el món perd accés al que passa sobre el ter­reny per apli­car la violència des­fer­mada con­tra ciu­ta­dans des­ar­mats. El 2019, dos mem­bres de les auto­ri­tats van reconèixer a Reu­ters més de 1.500 per­so­nes mor­tes en dues set­ma­nes.

L’her­me­tisme a què les auto­ri­tats ira­ni­a­nes sot­me­ten el país viu aquests dies un repunt que acti­vis­tes i defen­sors dels drets humans s’esfor­cen a com­ba­tre. Ho fan inten­tant posar cares i noms a les vícti­mes de la repressió de la Guàrdia Revo­lu­cionària, que ha detin­gut dese­nes de peri­o­dis­tes. Asso­ci­a­ted Press regis­tra més de 1.900 deten­ci­ons a tot el país i el grup Iran Human Rights, amb seu a Oslo, afirma que hi hau­ria 185 morts per l’acció dels cos­sos poli­ci­als.

Les for­ces de l’Estat hau­rien pro­vo­cat almenys 80 d’aques­tes vícti­mes en la matança que va tenir lloc a Zahe­dan, capi­tal del Balut­xis­tan, una regió del sud-est iranià fron­te­rera amb el Pakis­tan. L’ope­ració repres­siva pre­te­nia posar fi a les pro­tes­tes que la població local manté des de set­ma­nes enrere con­tra un mem­bre de la poli­cia regi­o­nal.

Impul­sa­des per l’esclat femi­nista a tot el país, les resi­dents del Balut­xis­tan res­po­nen con­tra la supo­sada vio­lació d’una nena de 15 anys, que hau­ria estat agre­dida a comis­sa­ria després que el poli­cia la detingués per motius des­co­ne­guts. Múlti­ples acti­vis­tes sobre el ter­reny asse­gu­ren que el Balut­xis­tan, el ter­ri­tori més pobre de l’Iran, pateix l’ani­mad­versió de les auto­ri­tats ira­ni­a­nes. El règim dels aia­tol·làs, mono­po­lit­zat per musul­mans de con­fessió xiïta, escla­fa­ria de manera habi­tual l’únic ter­ri­tori del país on els musul­mans sun­ni­tes són majo­ria.

Va ser la mort d’una dona d’una altra mino­ria, la de la jove kurda Amini, la que el 16 de setem­bre pas­sat va pro­vo­car l’exas­pe­ració de milers de dones al país. “Allò ens va des­per­tar un trauma col·lec­tiu”, afirma la jove Saad, que demana ser pre­sen­tada amb un àlies per prudència davant les auto­ri­tats. Ella és a Tehe­ran i res­pon les pre­gun­tes d’El Punt Avui a través de mis­sat­ges escrits durant els pocs moments del dia en què acon­se­gueix esqui­var el blo­queig d’inter­net.

“Exi­gim viure”

“Els hijabs obli­ga­to­ris són un símbol del poder del govern sobre els nos­tres cos­sos, però aquests dies volem que ens vegin con­tro­lant els nos­tres pro­pis cos­sos”, rei­vin­dica aquesta estu­di­ant d’història i eco­no­mia. Saad denun­cia el foc indis­cri­mi­nat que la poli­cia uti­litza con­tra les mani­fes­ta­ci­ons, però adver­teix que una vin­tena de dies després con­ti­nuen tra­ient-se el vel al seu davant. “Algu­nes dis­se­nyem pòsters de pro­testa, d’altres els escam­pen. Apro­fi­tem cada ocasió per eme­tre el nos­tre mis­satge de pro­testa, però aquesta vegada anem acom­pa­nya­des de les nos­tres mares i tie­tes”, explica.

La tehe­ra­ni­ana adver­teix que l’aixe­ca­ment de l’obli­ga­to­ri­e­tat del vel no les faria callar: “Això seria només el prin­cipi”, res­pon. “Exi­gim els nos­tres drets humans més bàsics: exi­gim viure, exi­gim l’auto­no­mia dels nos­tres cos­sos, exi­gim igual­tat econòmica.” La llei ira­ni­ana, lamenta, dis­cri­mina les dones “de manera des­co­mu­nal” en tots els àmbits de la seva vida: “Ens fan depen­dre dels marits, dels tutors mas­cu­lins; ens pri­ven de la nos­tra dig­ni­tat.”

LES FRASES

Aquest cop protestem acompanyades de les nostres mares i les nostres tietes
Ens fan dependre dels marits, dels tutors masculins; ens priven de la nostra dignitat
Saad
ESTUDIANT DE TEHERAN

Una revolta que apunta al cor del règim

La Shima és iraniana, viu a Nova York i forma part del col·lectiu feminista Raha. “La gent està emprenyada per la precarietat i la repressió política de l’Estat, que empresona i assassina dissidents de manera contínua, especialment des del novembre del 2019”, reconeix a El Punt Avui. Però aquest moviment, al·lega, “s’ha d’entendre com una revolta feminista que apunta al cor ideològic de la República Islàmica”. “És una transformació revolucionària en què les dones es treuen del damunt el símbol de la repressió de l’Estat mentre col·loquen els seus cossos enmig dels carrers durant les protestes.” El govern iranià, diu, no cedirà en el control de les iranianes: “Això impulsaria les protestes, que passarien a exigir canvis estructurals; seria l’inici de la fi de la República Islàmica.” Nega que les protestes no tinguin organització popular. Afirma que hi ha grups coordinant protestes i suport mutu entre la població, i que molts sindicats fan vaga. “La unió entre les protestes al carrer i l’acció dels sindicats podria construir un autèntic punt de trencament revolucionari”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.