‘Sisu’ triomfa a Sitges

Un lle­gen­dari sol­dat fin­landès bate­jat pels rus­sos com l’Immor­tal, una mena de Rambo que eli­mina nazis a la Lapònia de l’any 1944, és el pro­ta­go­nista abso­lut de Sisu, la gran tri­om­fa­dora del Fes­ti­val de Sit­ges 2022. Sisu, paraula fin­lan­desa intraduïble que fa referència a una valen­tia i un coratge extrems que apa­rei­xen en moments de des­es­pe­ració, es va empor­tar qua­tre pre­mis del pal­marès fet públic ahir: millor pel·lícula, inter­pre­tació mas­cu­lina (Jorma Tom­mila), foto­gra­fia i música. El seu direc­tor, Jal­mari Helan­der, ja va gua­nyar el premi a la millor pel·lícula de Sit­ges el 2010 amb Rare exports: A Christma’s tale.

La influència de Taran­tino plana sobre aquest film, tal com va reconèixer el mem­bre del jurat ofi­cial Chris­tophe Mer­cier en la roda de premsa en què es van fer públics els pre­mis: “Sento curi­o­si­tat per saber què en pensa Taran­tino”, va dir. En aquesta història d’un sol­dat inven­ci­ble que havia llui­tat con­tra els rus­sos i ho torna a fer con­tra els nazis plana també l’ombra de la guerra d’Ucraïna: “Hi ha gent que pensa que el fantàstic és una mena de bom­bo­lla, però no és així –va comen­tar l’escrip­tora argen­tina i mem­bre del jurat Mari­ana Enríquez–. Totes les pel·lícules són polítiques i, si bé en les deli­be­ra­ci­ons no vam par­lar del sig­ni­fi­cat polític de Sisu, al nos­tre sub­cons­ci­ent hi havia alguna cosa de la resistència con­tra els rus­sos.” El film té copro­ducció cata­lana d’Antoni Salas (Sub­zero Film Enter­tain­ment).

Dos títols més es van empor­tar també meda­lla i van pujar al podi de la 55a edició del fes­ti­val: Ti West va gua­nyar el premi a la millor direcció per Pearl, preqüela del seu gran èxit d’enguany X, i la seva pro­ta­go­nista, Mia Goth, es va endur el premi a la millor inter­pre­tació feme­nina. Pearl s’ambi­enta en una zona rural dels Estats Units l’any 1918 i relata l’ori­gen de la que serà la mal­vada pro­ta­go­nista d’X.

La pel·lícula core­ana Pro­ject Wolf Hun­ting, diri­gida per Kim Hong-sun, es va empor­tar el segon guardó més impor­tant, el Gran Premi del Jurat, i una menció espe­cial per l’edició de so, mun­tatge i core­o­gra­fia d’espe­ci­a­lis­tes. Narra un ter­rorífic viatge des de Manila a Busan en un vai­xell car­re­gat de pre­sos molt peri­llo­sos.

El prolífic cine­asta francès Quen­tin Dupi­eux, que ha fet la pri­mera visita a un fes­ti­val que l’apre­cia molt, es va endur el premi al millor guió per les seves dues pel·lícules que com­pe­tien a la secció ofi­cial, Increíble pero cierto i Fumar pro­voca tos. Una altra pel·lícula fin­lan­desa, Ego, i la basca Irati van com­par­tir el premi als millors efec­tes espe­ci­als, i el film eslo­vac Nigth­si­len va estar dis­tin­gida amb una menció espe­cial per la seva direc­tora (Tereza Nvo­tová) i les actrius pro­ta­go­nis­tes, Nata­lia Ger­mani i Eva More, per “l’elegància amb què repre­senta la cacera de brui­xes d’avui en dia”. Aquest film eslo­vac també va gua­nyar el Méliès de Plata de la fede­ració de fes­ti­vals de cinema fantàstic.

El con­sul­tor i dis­tribuïdor Chris­top­her Mer­cier va comen­tar que “les pel·lícules pre­mi­a­des pels dife­rents jurats repre­sen­ten molt bé el cinema fantàstic”. Els cinc mem­bres del jurat, tots estran­gers, van des­ta­car el bon nivell de qua­li­tat d’aquesta edició. Mer­cier també va subrat­llar que Sisu “és una pel·lícula diver­tida, amb una actu­ació extra­or­dinària”. Un altre mem­bre del jurat, el direc­tor nord-ame­ricà William Lus­tig, va des­ta­car: “És total­ment ori­gi­nal, encara que em va recor­dar les pel·lícules del Ser­gio Leone amb música d’Ennio Mor­ri­cone, i també les pel·lícules de cinema mut de Char­les Cha­plin i Bus­ter Kea­ton.”