El món tenia posats els ulls ahir, a les sis de la mati­nada, hora cata­lana, a Pequín espe­rant el moment en què Xi Jin­ping entrés a la sala seguit pels sis altres mem­bres del nou Comitè Per­ma­nent del Polit­buró (PBSC), els homes més pode­ro­sos de la Xina durant els pròxims cinc anys. El PBSC és el màxim òrgan de govern del Par­tit Comu­nista, per sobre del polit­buró de 25 mem­bres. La seva nova con­fi­gu­ració ja apunta els temes que domi­na­ran la política xinesa durant el pròxim man­dat: lle­ial­tat, anti­cor­rupció, ide­o­lo­gia i, per sobre de tot, uni­tat. Uni­tat vers qui? Evi­dent­ment, el pre­si­dent, Xi Jin­ping. Amb les noves incor­po­ra­ci­ons, Xi ha acon­se­guit una cen­tra­lit­zació de poder sense pre­ce­dents des dels temps de Mao Zedong. El més nota­ble, però, és que no s’apunta cap poten­cial suc­ces­sor, ni al PBSC ni al polit­buró, ja que tots ells superen la sei­xan­tena, men­tre que el màxim d’edat per ocu­par càrrecs polítics a la Xina són els 68 anys. Així, Xi Jin­ping aplana el ter­reny per ser líder vita­lici. El segon fet sor­pre­nent és la cen­tra­lit­zació de poder en mans de Xi i els seus ali­ats, apar­tant totes les fac­ci­ons rivals de qual­se­vol poder; un fet tan atre­vit com impru­dent, en un país de par­tit únic, on el repar­ti­ment de poder i la com­petència entre fac­ci­ons del par­tit havien estat fins ara la clau de la seva super­vivència. S’ha eli­mi­nat tota pos­si­ble com­petència i recom­pen­sat ali­ats clau, tren­cant les nor­mes d’experiència política que fins ara es con­si­de­ra­ven necessàries. El ter­cer fet a remar­car bri­lla per la seva absència. Cap dona ha estat nome­nada al polit­buró, per pri­mer cop en els últims 25 anys, tren­cant la norma no escrita de nome­nar-ne una. Dei­xant-se estar d’apa­ren­ces, queda clar que a la Xina manen els homes, en una soci­e­tat supo­sa­da­ment comu­nista però real­ment patri­ar­cal. Xi és l’home més poderós de la Xina des dels temps de la revo­lució comu­nista i està dis­po­sat a estar a l’altura de la missió que se li ha enco­ma­nat. Amb el nou lide­ratge, podem espe­rar que la ide­o­lo­gia, la cen­tra­li­tat del par­tit i el desig de retor­nar la Xina a l’esta­tus de poder mun­dial esti­guin a pri­mera fila. Taiwan pot tre­mo­lar.