Lula comença la transició sense el suport de Bolsonaro

Luiz Inácio Lula da Silva no pot encara cele­brar del tot el seu tri­omf en la segona volta de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als al Bra­sil. El recompte final li va donar el 50,9% dels vots, amb un avan­tatge de 2,2 mili­ons de vots res­pecte a l’ultra­dretà Jair Bol­so­naro. Però el pre­si­dent, que aspi­rava a la ree­lecció, es nega a reconèixer la der­rota. Tan­cat al Palau de l’Alvo­rada, a Brasília, Bol­so­naro es va reu­nir amb un gra­pat de col·labo­ra­dors per ela­bo­rar la seva estratègia.

La nit de diu­menge, sim­ple­ment “se’n va anar a dor­mir”, com va reve­lar la premsa local, sense cap intenció de feli­ci­tar el seu rival. Lula té una feina àrdua. Davant les dese­nes de milers de per­so­nes que l’acla­ma­ven a l’avin­guda Pau­lista, la més impor­tant de São Paulo, va lamen­tar no haver rebut una feli­ci­tació del der­ro­tat. I li va dema­nar que, almenys, no obs­ta­cu­litzi la tran­sició.

L’1 de gener del 2023, Lula jurarà el càrrec a Brasília. El camí fins ales­ho­res està regu­lat per una llei del 2002. Bol­so­naro estava con­vençut del seu tri­omf, i par­lar de tran­sició era un tema tabú entre els seus col·labo­ra­dors. La tar­dança a reconèixer els resul­tats va en aquesta línia. Durant la cam­pa­nya, Bol­so­naro va acu­sar el Tri­bu­nal Supe­rior Elec­to­ral (TSE) de pre­pa­rar un frau per evi­tar la ree­lecció. Era el guió de Donald Trump, que el bra­si­ler segueix amb fide­li­tat. Està, no obs­tant això, en una situ­ació com­pli­cada. Els seus ali­ats polítics més pròxims ja han feli­ci­tat Lula. En el pri­mer lloc de la llista, hi ha Tarcísio de Frei­tas, gover­na­dor electe de São Paulo, mili­tar i home molt pro­per al pre­si­dent. Sense suports polítics de pes, Bol­so­naro queda sol en la seva estratègia nega­ci­o­nista.

Per a Lula serà, en qual­se­vol cas, una pedra més en el dur camí que l’espera. El líder del PT va pro­me­tre que gover­narà “per a tots els bra­si­lers”, i va des­ta­car la nit elec­to­ral que es posarà a tre­ba­llar de seguida per unir un país que s’ha par­tit entre l’esquerra i l’extrema dreta. Són dics que Lula haurà de tren­car si pretén recon­ci­liar els bra­si­lers. El seu no ha estat només un tri­omf del Par­tit dels Tre­ba­lla­dors, sinó d’una coa­lició més àmplia que inclou nou for­ces que van des del cen­tre­dreta fins a l’esquerra.

En el pri­mer dia com a pre­si­dent electe, Lula es va refu­giar en un hotel del cen­tre de São Paulo i va ocu­par l’agenda amb visi­tes estran­ge­res. Va rebre l’expre­si­dent uru­guaià José Mujica i també Alberto Fernández, pre­si­dent de l’Argen­tina. Fernández va viat­jar espe­ci­al­ment des de Bue­nos Aires per reu­nir-se amb qui con­si­dera un amic. Lula li va obrir les por­tes: encara recorda que va ser l’argentí l’únic cap d’estat que el va visi­tar a la presó, quan una con­demna per cor­rupció el va man­te­nir entre rei­xes més de 500 dies.